Alec Aitken

matemàtic neozelandès
(S'ha redirigit des de: Alexander Aitken)

Alec Aitken (en anglès: Alexander Craig Aitken) (Dunedin, 1 d'abril de 1895 Edimburg, 3 de novembre de 1967) va ser un matemàtic i estadístic neozelandès que va treballar a Escòcia i famós per la seva extraordinària memòria.

Infotaula de personaAlec Aitken
Alexander Aitken.gif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Alexander Craig Aitken Modifica el valor a Wikidata
1r abril 1895 Modifica el valor a Wikidata
Dunedin Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Warriston, Crematorium 55° 58′ 14″ N, 3° 11′ 45″ O / 55.970577°N,3.195921°O / 55.970577; -3.195921 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg (1923–1926)
Universitat d'Otago (1913–1920)
Otago Boys' High School (1908–1913) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaThe smoothing of data Modifica el valor a Wikidata (1925 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEdmund Whittaker Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMatemàtiques i estadística Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, estadístic, professor d'universitat, escriptor, polític i investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg (1925–1965)
Otago Boys' High School (1920–1923)
Cos d'exèrcit d'Austràlia i Nova Zelanda (1915–1917) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarSergent Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial, Batalla de Gal·lípoli i Batalla del Somme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHans Schneider, Henry Daniels, Donald Livingstone, Leonard Roy Shenton, Nora Calderwood, James Towers Campbell, Alastair James Howie, David Boss Hunter, John Leonard Mott, William Wallace Muir, David Earle Bailey, Florence Mary Harding, Harold Silverstone, Henri Theodore Gonin, Alexander Fairley Buchan, Leon Solomon, Walter Frederick Kibble, Hendrik Stefanus Steyn, Ragy Halim Makar, Arthur Asquith Rayner, Narbheshanker Madhavji Bhatt, Edwin Robert Dalziel, Dip Narayan Lal, Hamish Glen Anderson, John Sutherland i Robert William Hiorns Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Winifred Betts Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Aitken i Elizabeth Towers
Premis

Find a Grave: 122605334 Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

Després de fer els estudis secundaris a l'institut de nois d'Otago, va ingressar el 1913 a la universitat d'Otago, en la qual encara no hi havia departament de matemàtiques.[1] Amb la Primera Guerra Mundial, es va enrolar el 1915 en la força expedicionària neozelandesa i va lluitar, primer, a la batalla de Gal·lípoli (1915) i, després, a la batalla del Somme (1916), essent ferit al bosc de Delville (Longueval). Un cop ferit va demostrar la seva prodigiosa memòria en dictar, en semi-inconsciència, el nom complet, el número de soldat, el nom del familiar més proper i l'adreça de tots i cadascun dels homes de la seva patrulla: un total de cinquanta-sis persones.[2] Aquesta extraordinària memòria (a l'escola, ja havia memoritzat els 10.000 versos de l'Eneida) i la seva facilitat per al càlcul mental (multiplicava mentalment nombres de nou xifres en menys de trenta segons)[3] van ser objecte d'estudi pels psicòlegs en èpoques posteriors.[4] D'altra banda, el record d'aquestes experiències bèl·liques el va turmentar la resta de la seva vida, afectant la seva salut pels llargs períodes d'insomni que patia.[5]

El 1917, ja retornat a Dunedin, va reprendre el seus estudis a la universitat d'Otago en la qual es va graduar el 1920. Els tres anys següents va ser professor del seu mateix institut, donant classes de francès, de llatí i d'altres matèries. El 1920, va arribar a la universitat d'Otago Robert J. T. Bell, el primer professor de matemàtiques d'aquesta universitat, i Aitken va aconseguir que li fes de tutor en el seu aprenentatge.[6] Aquest mateix any es va casar amb la botànica Winifred Betts.

El 1923 va aconseguir una beca per anar a estudiar a la universitat d'Edimburg amb el professor Edmund Whittaker. El 1925 va aconseguir una plaça de professor assistent i el 1926 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre el suavitzat de les dades estadístiques.[7] A partir de 1936 va ser professor titular i el 1946, enretirar-se Whittaker, va ocupar la seva càtedra fins el 1965 en que es va jubilar.[8]

El mateix any de 1939, Aitken va publicar els seus dos llibres més importants: un tractat d'estadística matemàtica i un llibre de text sobre matrius i determinants.[9] Anteriorment (1932) ja havia publicat un llibre sobre matrius (escrit conjuntament amb Herbert Turnbull) i posteriorment (1962) va publicar un pamflet contra la decimalització i proposant un sistema duodecimal.[10] Les seves àrees més importants de recerca van ser la teoria de matrius[11], l'estadística i l'anàlisi numèrica amb els problemes de convergència,[12] temes sobre els que va publicar una cinquantena d'articles científics.[13]

El 1963, va publicar Gallipoli to the Somme: Recollections of a New Zealand Infantryman (De Gal·lípoli al Somme: Records d'un soldat d'infanteria neozelandès),[14] unes memòries molt punyents de la guerra que va viure, basades en les anotacions que havia pres durant la guerra i el període posterior de convalescència de les seves ferides.[13]

A més, va ser un gran aficionat a la música i el seu violí l'acompanyava sempre.[15] Juntament amb els professors de matemàtiques William Edge (piano), Robin Schlapp (violí) i Walter Ledermann (viola) formaven el quartet matemàtic que els primers divendres de mes amenitzava les reunions de la Societat Matemàtica d'Edimburg.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alec Aitken» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.