Obre el menú principal

Aleksandr Borodín

(S'ha redirigit des de: Alexander Borodín)

Aleksandr Porfírievitx Borodín (en rus Александр Порфирьевич Бородин) (Sant Petersburg, 12 de novembre de 1833 - 27 de febrer 1887) fou un compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc.[1]

Infotaula de personaAleksandr Borodín
Borodin CuiIP 119 600.JPG
Nom original (ru) Александр Порфирьевич Бородин
Biografia
Naixement 12 de novembre de 1833
Sant Petersburg
Mort 27 de febrer de 1887(1887-02-27) (als 53 anys)
Sant Petersburg
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterrament Cementiri de Tikhvin
  Acadèmic 

Dades personals
Formació Q4287701 Tradueix (1850–1856)
Universitat Estatal de Sant Petersburg
Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació Compositor, químic, pianista, flautista, violoncel·lista i metge
Ocupador Universitat Mèdica Estatal de Sant Petersburg
Gènere Òpera, simfonia, música clàssica i romança
Estil Romanticisme
Instrument Piano, flauta i violoncel
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Aleksandr Dianin, Vera Yevstafievna Popova i V. M. Florinskīĭ Tradueix
Família
Cònjuge Ekaterina Protopopova Tradueix (1863–1887)

IMDB: nm0097164 IBDB: 11407
Spotify: 34MYamymtmnsmpwbqydd7I Last fm: Александр+Порфирьевич+Бородин Musicbrainz: 560b5e65-8d53-41b4-9913-83368f4721a0 Discogs: 95543 IMSLP: Category:Borodin,_Aleksandr Allmusic: mn0000794181 Find a Grave: 1514
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill il·legítim del príncep georgià Luka Gedevanishvili, qui el va enregistrar com a fill d'un dels seus servents. Va rebre una bona educació incloent-hi classes de piano, no obstant la seua àrea d'especialització va ser la química, per la qual cosa no va rebre classes formals de composició fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de Mili Balàkirev.

El 1869 Balàkirev va dirigir la primera simfonia de Borodín i en aquest mateix any va començar la composició de la seua segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta última va ser un fracàs, Franz Liszt va aconseguir que fóra interpretada en Alemanya el 1880 on va tenir bastant èxit, donant-li fama fora de Rússia.

També el 1869 va començar a treballar en la composició de la seua òpera El príncep Ígor, que és considerada per alguns la seua obra més important. Aquesta òpera conté les àmpliament conegudes Danses Polovotsianes, sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seua versió coral com orquestral. A causa de la gran càrrega de treball com a químic, l'òpera va quedar inconclusa al moment de la seua mort, sent completada posteriorment per Nikolai Rimski-Kórsakov i Aleksandr Glazunov.

Malgrat ser un compositor reconegut, Borodín sempre es va guanyar la vida com a químic, camp en el qual era molt respectat, particularment pel seu coneixement dels aldehids. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolífic com altres compositors contemporanis.

Les seues obres inclouen el poema simfònic En les estepes de l'Àsia central, dos quartets de corda, cançons i peces per a piano, així com les ja esmentades simfonies 1 i 2 més una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov).

Borodín va morir en Sant Petersburg el 27 de febrer de 1887 i va ser soterrat en el cementeri Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski.

SimfoniesModifica

ÒperesModifica

ReferènciesModifica

  1. «Aleksandr Porfirjevič Borodin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.