Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moisès Mendelssohn i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.

Alexander von Humboldt

Biografia
Naixement	14 setembre 1769 Berlín (Prússia)
Mort	6 maig 1859 (89 anys) Berlín (Prússia)
Sepultura	Palau de Tegel
Geheimrat
Dades personals
Grup ètnic	Alemanys
Religió	Luteranisme
Formació	Alma Mater Viadrina Universitat de Göttingen Universitat de Freiberg Universitat de Jena
Director de tesi	Georg Christoph Lichtenberg
Activitat
Camp de treball	Geobotànica, geografia econòmica, geografia, meteorologia, botànica, zoologia i física
Lloc de treball	Frankfurt de l'Oder
Ocupació	geòleg, astrònom, climatòleg, mineralogista, assagista, naturalista, etnòleg, col·leccionista de plantes, economista, científic, viatger pel món, ornitòleg, polític, zoòleg, polímata, geògraf, camarlenc, botànic, explorador, mecenes, oceanògraf, vulcanòleg, meteoròleg, demògraf, escriptor científic, escriptor de viatges, escriptor
Ocupador	Universitat de Jena
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1833–) American Antiquarian Society (1816–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Societat Silesiana per la Cultura Patriòtica American Philosophical Society Societat dels amics de les ciències Societat de Geografia de París (president) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Acadèmia Francesa de les Ciències Danzig Research Society (en) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències Útils Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències d'Hongria Royal Society
Professors	Justus Christian Loder i Johann Simon von Kerner
Influències	Friedrich Schelling
Obra
Obres destacables (1808) Aspects of nature (en) (1845) Cosmos
Estudiant doctoral	Johann Wilhelm Ritter i Otto Wilhelm Hermann von Abich
Abrev. botànica	Humb.
Abrev. zoologia	Humboldt
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 638]
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Alexander Georg von Humboldt   i Marie-Elisabeth von Humboldt
Germans	Wilhelm von Humboldt
Premis (1853)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts../... 27+
Signatura

L'expedició americana

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en matèria de geografia i ciències naturals havien estat immensos.

Alexander von Humboldt (89 anys): retrat del 1859 per l'artista Julius Schrader, mostrant el volcà Chimborazo al fons

Escriptor i diplomàtic

Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar fins al 1827. Allà treballà en Regions equinoccials del Nou Món (Régions équinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), síntesi de la seva expedició americana. Des de llavors va residir a Berlín, ciutat que només va abandonar per efectuar algunes missions diplomàtiques a França, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posició aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fi de l'esclavatge a Prússia). El 1829 va participar en una nova expedició a l'Àsia Central (Urals, Altai, Dzhungària i mar Càspia), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement científic de l'època. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Humb.

Enllaços externs

• «Alexander von Humboldt». En Guàrdia. Catalunya Ràdio, 14-07-2019.