Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - 6 de maig de 1859) fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moisès Mendelssohn i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.[2][3]

Infotaula de personaAlexander von Humboldt
Stieler, Joseph Karl - Alexander von Humboldt - 1843.jpg
Biografia
Naixement14 de setembre de 1769
Berlín
Mort6 de maig de 1859 (89 anys)
Berlín
Lloc d'enterramentSchloss Tegel (en) Tradueix
  Geheimrat 

Dades personals
Grup ètnicAlemanys
ReligióLuteranisme
FormacióUniversitat Europea Viadrina
Universitat de Göttingen
Universitat de Freiberg
Universitat Friedrich Schiller de Jena
Activitat
Director de tesiGeorg Christoph Lichtenberg
Camp de treballGeobotànica, geografia econòmica, geografia, meteorologia, botànica, zoologia i física
OcupacióGeòleg, explorador, botànic, geògraf, Geheimrat, camarlenc, oceanògraf, demògraf, vulcanòleg, escriptor de viatges, escriptor científic, meteoròleg, polímata, mecenes, zoòleg, naturalista, assagista, mineralogista, astrònom, climatòleg, etnòleg, científic, botanical collector (en) Tradueix i ornitòleg
OcupadorUniversitat Friedrich Schiller de Jena
ProfessorsJustus Christian Loder i Johann Simon von Kerner
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJohann Wilhelm Ritter i Otto Wilhelm Hermann von Abich
Abreviació d'autor en botànicaHumb.
Localització dels arxius
Família
ParesAlexander Georg von Humboldt (en) TradueixMarie-Elisabeth von Humboldt
GermansWilhelm von Humboldt
Signatura

Find a Grave: 11644884
Modifica les dades a Wikidata

L'expedició americanaModifica

Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. A París va conèixer el jove Aimé Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amèrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació via brazo Casiquiare d'aquest riu amb l'Amazones. Després de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mèxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogràfics, i de la definitiva tornada a París. En total l'expedició havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en matèria de geografia i ciències naturals havien estat immensos.

 
Alexander von Humboldt (89 anys): retrat del 1859 per l'artista Julius Schrader, mostrant el volcà Chimborazo al fons

Escriptor i diplomàticModifica

Després de romandre uns anys a Berlín va tornar a París, on va restar fins al 1827. Allà treballà en Regions equinoccials del Nou Món (Régions équinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), síntesi de la seva expedició americana. Des de llavors va residir a Berlín, ciutat que només va abandonar per efectuar algunes missions diplomàtiques a França, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posició aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fi de l'esclavatge a Prússia). El 1829 va participar en una nova expedició a l'Àsia Central (Urals, Altai, Dzhungària i mar Caspi), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement científic de l'època. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Humb.

ReferènciesModifica

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. «Humboldtine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
  3. Ràdio, Catalunya. «En guàrdia!» (en català). [Consulta: 14 setembre 2019].

Enllaços externsModifica