Aleksandr Ilinski

(S'ha redirigit des de: Alexandr Alexandrovich Ilyinsky)

Aleksandr Aleksàndrovitx Ilinski, rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Ильи́нский (Tsàrskoie Seló, 12 de gener de 1859 - Moscou, 23 de febrer de 1920) fou un compositor i professor de música rus.

Infotaula de personaAleksandr Ilinski
Il'inskiy Aleksandr.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
Puixkin (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1881 Modifica el valor a Wikidata –  1920 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: c933cefd-0448-4b4f-a418-e8238ce28724 Discogs: 3926250 IMSLP: Category:Ilyinsky,_Aleksandr Modifica el valor a Wikidata

El seu pare era metge del Cos de Cadets Aleksandr. La seva educació general va ser al primer cadet de corps de Sant Petersburg, i va servir a l'artilleria de 1877 a 1879. Els seus estudis musicals van ser a Berlín, sota T. Kullak i Natanael Betcher al Conservatori de Berlín, i sota W. Bargiel a la Neue Akademie der Tonkunst. Va tornar a Rússia el 1885, es va graduar del Conservatori de Sant Petersburg i va ensenyar a l'Escola de Música i Drama de la Societat Filharmònica de Moscou. Va dimitir el 1899 i va començar a donar lliçons privades. En 1905 es va incorporar al personal del Conservatori de Moscou. Els seus estudiants van incloure V. Kalínnikov, A. Aleksàndrov, N. Roslàvets, Arcady Dubensky.[1] la lituana Elena Laumenskienė i el compositor finlandès V. Raitio.

La seva obra principal, l'òpera de quatre actes La font de Bakhtxissarai, d'un llibret basat en el poema d'Aleksandr Puixkin, es va estrenar a Moscou el 1911. També va escriure una simfonia, una Overture de concerts, un quartet de corda, tres suites orquestrals, un conjunt de Danses croats orquestrals, un moviment simfònic anomenada Psique, dues cantates per a cor femení i orquestra (La libèl·lula i Russalka), música incidental a Sòfocles, Èdip Rei i Filoctetes, i d'Aleksei Konstantínovitx Tolstoi, tsar Fiodor Ioànnovitx, peces de piano, música de l'església, cançons, etc. El seu nom potser és més familiar per als estudiants de música per la seva cançó de sol de la tercera suite orquestral (de vegades descrita com a ballet), "Noure i Anitra", Op. 13, l'extracte de la qual ha aparegut en molts arranjaments diferents.

Aleksandr Ilinski també va escriure Una breu guia per a l'ensenyament pràctic de l'orquestració (1917), que va romandre en ús molt després de la seva mort. El 1904 apareix sota la seva redacció Biografies de tots els compositors del IV al XX segle. Va editar les obres completes de piano de Beethoven per a una publicació comercial.

Orgy of the Spirits, un extracte de La font de Bakhtxissarai, va ser usat en les partitures de la pel·lícula East of Java (1935), dirigida per George Melford i les sèries d'aventures Tim Tyler's Luck (1937) dirigida per Ford Beebe i Wyndham Gittens i, Flash Gordon's Trip to Mars (1938), dirigida per Ford Beebe, Robert F. Hill i Frederick Stephani. També es va utilitzar com a tema musical per a la sèrie de ràdio The Witch's Tale, aquest programa va ser creat, escrit i dirigit per Alonzo Deen Cole.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 355. (ISBN 84-7291-227-2)