Alexandre IV de Macedònia

Alexandre IV (en grec antic Αλέξανδρος) fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.

Infotaula de personaAlexandre IV de Macedònia
Roxana with Alexander IV Aegus the son of Alexander the Great.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement323 aC Modifica el valor a Wikidata
Babilònia (Imperi Aquemènida) Modifica el valor a Wikidata
Mort309 aC Modifica el valor a Wikidata (13/14 anys)
regne de Macedònia (Regne de Macedònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortVerí Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAmfípolis Modifica el valor a Wikidata
Faraó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntic Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia argèada Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexandre el Gran Modifica el valor a Wikidata i Roxana Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
naixement pòstum Modifica el valor a Wikidata

Era fill d'Alexandre el gran i de Roxana, i va néixer poc després de la mort del seu pare el 323 aC. Va ser reconegut rei associat a Filip III Arrideu, sota la regència de Perdicas d'Orèstia, fins que aquest va morir l'any 321 aC.

En aquest any van ser nomenats regents el sàtrapa Pitó i el general Arrideu, per poc temps. Poc després va ser nomenat regent Antípater, que es va emportar a Macedònia a Roxana i als seus dos fills,segurament l'any 320 aC, segons Diodor de Sicília.

El 319 aC va morir Antípater i el govern i la regència van caure en mans de Polispercó. Roxana, temorosa del nou regent, es va escapar amb el seu fill cap a l'Epir, on des ja feia temps vivia la mare d'Alexandre el gran, Olímpies, la qual va induir al rei Aecides d'Epir a aliar-se amb Polispercó i restaurar a Alexandre el 317 aC. Filip Arrideu i la seva dona Eurídice, que havien format un partit d'oposició a Polispercó, van ser assassinats i Alexandre proclamat únic rei sota la tutela d'Olímpies.

Però l'any següent, el 316 aC, Cassandre, fill d'Antípater, es va apoderar del govern, va fer matar Olímpies i va empresonar Alexandre i Roxana. Van restar ambdós a presó fins a la pau general del 311 aC quan finalment Alexandre va ser reconegut com a rei i llavors els seus partidaris en van demanar l'alliberament. Cassandre, que no el volia deixar anar, el va fer matar secretament a la presó juntament amb Roxana l'any 310 aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Alexander IV a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 122