Alexandre I de Iugoslàvia

El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 18889 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).

Infotaula de personaAlexandre I de Iugoslàvia
Kralj aleksandar1.jpg
Nom original(sr) Александар I Карађорђевић
Biografia
Naixement16 desembre 1888
Cetinje
Mort9 octubre 1934 (45 anys)
Marsella (França)
Causa de mortHomicidi (Ferida d'arma de foc)
Lloc d'enterramentOplenac (en) Tradueix 44° 14′ 50″ N, 20° 41′ 01″ E / 44.247222222222°N,20.683611111111°E / 44.247222222222; 20.683611111111
Rei
Dades personals
Grup ètnicSerbis
ReligióEsglésia Ortodoxa Sèrbia
FormacióPage Corps (en) Tradueix
Activitat
OcupacióSobirà
Carrera militar
Rang militarField marshal (Serbia and Yugoslavia) (en) Tradueix
ConflictePrimera Guerra Mundial
Altres
TítolRei
FamíliaDinastia Karađorđević
CònjugeMaria de Romania (1922–1934)
FillsPrince Andrew of Yugoslavia (en) Tradueix
Pere II de Iugoslàvia
Prince Tomislav of Yugoslavia (en) Tradueix
ParesPere I de SèrbiaPrincess Zorka of Montenegro (en) Tradueix
GermansPrincess Helen of Serbia (en) Tradueix i George, Crown Prince of Serbia (en) Tradueix
Signatura
Alexander I of Yugoslavia - signature.png

Escut d'armes Alexandre I de Iugoslàvia
Modifica les dades a Wikidata

A la Primera Guerra dels Balcans el 1912, com a comandant del Primer Exèrcit, el príncep hereu Alexandre va vèncer a les batalles de Kumanovo[1] i Bitola, i més tard el 1913, durant la Segona Guerra dels Balcans, la Batalla de Bregalnica. En esclatar la Primera Guerra Mundial va ser el comandant suprem nominal de l'exèrcit serbi, que es va distingir en les batalles en Cer i Kolubara en 1914 en les que vencent a les forces austro-hongareses invasores i les va expulsar del país.[2]

En 1921, a la mort del seu pare, Alexandre va heretar el tron del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que des dels seus inicis va ser conegut col·loquialment tant al Regne i la resta d'Europa per igual com Iugoslàvia. El 8 de juny de 1922 es va casar amb la princesa Maria de Romania, filla de Ferran de Romania. Van tenir tres fills: el prínceps Pere, Tomislav i Andrej. En resposta a la crisi política desencadenada per l'assassinat de Stjepan Radic, Alexandre va abolir la Constitució el 6 de gener de 1929, va prorrogar el Parlament i va introduir una dictadura personal, va canviar el nom del país al Regne de Iugoslàvia i va canviar les divisions internes de les 33 províncies a nou Banovina. En 1931 va decretar una nova Constitució, que va transferir el poder executiu al Rei.

El 9 d'octubre de 1934, quan arribava a Marsella per iniciar una visita d'Estat a França per enfortir l'aliança entre els dos països en la Petita Entente, mentre era conduït lentament en un cotxe pels carrers juntament amb el ministre d'Exteriors francès Louis Barthou, un pistoler va sortir del carrer i li va disparar dues vegades amb una pistola semi automàtica Mauser C96.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre I de Iugoslàvia
  1. Hall, Richard C. The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War (en anglès). Routledge, 2002, p. 48. ISBN 113458363X. 
  2. Judah, Tim. The Serbs: History, Myth and the Destruction of Yugoslavia (en anglès). 2a ed.. Yale University Press, 2000, p. 98. ISBN 978-0-300-08507-5. 
  3. Groueff, Stephane. Crown of Thorns: The Reign of King Boris III of Bulgaria, 1918-1943. Madison Books, 1998, p. 224. ISBN 1461730538.