Alexandre Polispercó

(S'ha redirigit des de: Alexandre Polipercó)

Alexandre Polispercó (en llatí Alexander, en grec antic Αλέξανδρος) fou fill de Polispercó, regent del Regne de Macedònia.

Infotaula de personaAlexandre Polispercó
Nom original(grc) Αλέξανδρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mort314 aC Modifica el valor a Wikidata
Sició (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit macedoni Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteWars of the Diadochi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCratesípolis Modifica el valor a Wikidata
ParePolispercó Modifica el valor a Wikidata

Antípater, que era el regent de Macedònia, va morir l'any 319 aC i va deixar la regència al general Polispercó tot i que tenia un fill de nom Cassandre, ja que pensava que el general defensaria millor els interessos de la família d'Alexandre el Gran. La major part dels comandants de guarnició a Grècia eren favorables a Cassandre, mentre Polispercó era afavorit pel partit popular o demòcrata, i va iniciar una política tendent a eliminar l'anterior política aristocràtica. Així, Polispercó va enviar al seu fill Alexandre a Atenes el 318 aC amb l'objectiu d'alliberar la ciutat del govern de Nicànor, comandant de la guarnició de Muníquia a l'Àtica, designat per Cassandre, segons diu Plutarc. Abans d'arribar Alexandre, Nicànor va agafar posicions al Pireu a traïció. Van seguir unes converses entre els principals implicats, Nicànor, Alexandre, i Foció. Acusat Foció de traïció es va escapar cap a la residència d'Alexandre que el va enviar al regent Polispercó. Cassandre va arribar poc després al Pireu i allí va enviar Polispercó una força que el va assetjar sense èxit per la manca de subministraments adequats; la major part l'exèrcit del regent es va dirigir cap a Megalòpolis que volia reduir i Alexandre va quedar com a comandant de la resta a Atenes, però va restar inactiu fins que el tractat de capitulació de la ciutat va donar a Cassandre el poder.

Quan Polispercó va ser derrotat a Megalòpolis es va retirar a Macedònia i Alexandre llavors es va quedar amb un exèrcit al Peloponès, l'any 317 aC, que havia estat abandonat per Cassandre quan va anar a Macedònia al conèixer l'assassinat de Filip III Arrideu i la seva esposa Eurídice. Alexandre va poder aconseguir el suport de moltes ciutats del territori, però en tornar Cassandre quan va haver vençut a la reina Olímpia d'Epir, Alexandre va haver de lluitar. Va intentar barrar-li el pas a l'istme però Cassandre va arribar per mar a Epidaure, va entrar a Argos i Hermíone, i va sotmetre totes les ciutats de Messènia menys Itome, l'any 316 aC.

El 315 aC Cassandre, Asandre de Cària, Lisímac de Tràcia i Ptolemeu I Sòter es van aliar contra Antígon el borni, que volia tot el poder a Àsia. Antígon va enviar al Peloponès a Aristodem per formar una aliança amb Polispercó i Alexandre. Aquest va anar a Àsia a parlar amb Antígon i es van reunir a Tir on es va signar un tractat. Llavors va tornar al Peloponès amb 500 talents i moltes promeses, però al cap d'uns mesos Cassandre li va oferir la pau i el va subornar donant-li el càrrec de governador del Peloponès, que va acceptar.

El 314 aC Cassandre va assetjar Cil·lene, amb ajut d'Alexandre, però Aristodem, enviat per Antígon, el va rebutjar, ja que tenia l'ajut de la Lliga Etòlia. Aristodem va passar després a Etòlia i la ciutat de Dime a Acaia (en territori del govern d'Alexandre) es va revoltar. La guarnició de Cassandre va ser eliminada. Alexandre va anar a aquesta ciutat, la va ocupar i va castigar als rebels amb execucions, empresonaments i exilis.

No va passar massa temps quan va ser assassinat per Alèxion, un ciutadà de Sició. El comandament va passar a la seva dona Cratesípolis, molt popular entre l'exèrcit, l'any 314 aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Alexander a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 125