Alexandre V
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Alexandre V (Creta, 1340 - † Bolonya, 3 de maig del 1410) fou antipapa del 1409 al 1410.
.JPG) | |
| Nom original | (el) Πέτρος Φιλάργης |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Pietro Philargi de Candia 1340 Creta, Ducat de Venècia |
| Mort | 3 de maig del 1410 Bolonya |
| Lloc d'enterrament | San Francesco (en)  |
.svg){kind=small} Antipapa (Cisma d'Occident, línia de Pisa) | |
| 26 de juny del 1409 – 3 de maig del 1410 | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Grecs |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
| |
 | |
De nom Pietro Philargi de Candia, va néixer a Creta quan l'illa pertanyia a Venècia, després d'ingressar en l'orde franciscà va realitzar estudis a les universitats d'Oxford i París, ciutat aquesta en la qual es trobava quan, en 1378, es va produir el Cisma d'Occident.
Favorable al papa Urbà VI, es va establir a Llombardia on en el 1386; amb el suport de Giangaleazzo Visconti, es converteix en bisbe de Piacenza, i passà després a dirigir les diòcesis de Vicenza (1387) i Novara (1389), per a finalment ser nomenat arquebisbe de Milà el 1402 i cardenal el 1405.
Consagrat a acabar amb el cisma, serà un dels cardenals que, fugint de Lucca, on Gregori XII havia reclòs al col·legi cardenalici, convocaran el Concili de Pisa, que provocarà que Gregori el privi del seu arquebisbat i de la seva dignitat de cardenal.
Serà en aquest concili quan, el 26 de juny del 1409, Pietro Philargi seria elegit Papa, adoptant el nom d'Alexandre V i es convertí en el tercer papa que pretenia governar els destins de l'Església al costat de Gregori XII i Benet XIII, en negar-se aquests a abdicar.
El seu pontificat es va estendre durant deu mesos. Va fixar la seva residència a Bolonya, on va morir, possiblement enverinat, el 3 de maig del 1410.
L'Església no considera en l'actualitat Alexandre V com un papa legítim, encara que l'esmentada actitud no ha estat històricament uniforme, com ho demostra el fet que el següent Papa que va adoptar el nom d'Alexandre, Roderic de Borja, va utilitzar el numeral VI.
| Precedit per: Guglielmo Centuaria |
 Bisbe de Piacenza 1386-1387 |
Succeït per: Pietro Maineri |
| Precedit per: Andrea Segazeno |
Bisbe de Brescia 1387 - 1388 |
Succeït per: Tommaso Visconti |
| Precedit per: Nicolò da Verona |
Bisbe de Vicenza 1388 - 1389 |
Succeït per: Giovanni da Castiglione |
| Precedit per: Oldrado Maineri |
Bisbe de Novara 1389 - 1402 |
Succeït per: Giovanni Capogallo |
| Precedit per: Antonio de' Saluzzi |
 Arquebisbe de Milà 1402 - 1410 |
Succeït per: Francesco Crippa |
| Precedit per: Fernando Pérez Calvillo |
 Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols 1405 - 1409 |
Succeït per: Louis de Bar |
| Precedit per: Primer cismàtic |
.svg){kind=small} Antipapa Papa de la línia de Pisa 1409–1410 |
Succeït per: Joan XXIII |
| Papes del Cisma d'Occident |
|---|
 |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre V |