Alexandre V

Alexandre V (Creta, 1340 - † Bolonya, 3 de maig del 1410) fou antipapa del 1409 al 1410.

Alexandre V

Nom original	(el) Πέτρος Φιλάργης
Biografia
Naixement	Pietro Philargi de Candia 1339 Creta (Grècia)
Mort	3 maig 1410 (70/71 anys) Bolonya (Itàlia)
Causa de mort	Verí
Lloc d'enterrament	San Francesco (en)
Antipapa (Cisma d'Occident, línia de Pisa)
26 de juny del 1409 – 3 de maig del 1410
Joan XXIII →
Dades personals
Grup ètnic	Grecs
Religió	Església Catòlica Romana
Formació	Universitat de París Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació	Sacerdot catòlic
Orde religiós	Orde de Frares Menors
Cardenal  12 juny 1405 (Gregorià) –   Arquebisbe catòlic  17 maig 1402 – ← Antonio de' Saluzzi (en) – Francesco Crippa (en)  → Diòcesi: Arquebisbat de Milà   Bisbe diocesà  18 setembre 1389 – ← Joan Visconti – Bartolomeo Aicardi Visconti (en)  → Diòcesi: bisbat de Novara   Bisbe diocesà  23 gener 1388 – ← Biagio de Leonissa (en) – Francesco Malipiero (en)  → Diòcesi: bisbat de Vicenza   Bisbe diocesà  5 octubre 1386 – ← Vicedominus (en) – Branda da Castiglione (en)  → Diòcesi: bisbat de Piacenza-Bobbio 25x30px  Antipapa Gregori XII, Benet XIII d'Avinyó   Papa

De nom Pietro Philargi de Candia, va néixer a Creta quan l'illa pertanyia a Venècia, després d'ingressar en l'orde franciscà va realitzar estudis a les universitats d'Oxford i París, ciutat aquesta en la qual es trobava quan, en 1378, es va produir el Cisma d'Occident.

Favorable al papa Urbà VI, es va establir a Llombardia on en el 1386; amb el suport de Giangaleazzo Visconti, es converteix en bisbe de Piacenza, i passà després a dirigir les diòcesis de Vicenza (1387) i Novara (1389), per a finalment ser nomenat arquebisbe de Milà el 1402 i cardenal el 1405.

Consagrat a acabar amb el cisma, serà un dels cardenals que, fugint de Lucca, on Gregori XII havia reclòs al col·legi cardenalici, convocaran el Concili de Pisa, que provocarà que Gregori el privi del seu arquebisbat i de la seva dignitat de cardenal.

Serà en aquest concili quan, el 26 de juny del 1409, Pietro Philargi seria elegit Papa, adoptant el nom d'Alexandre V i es convertí en el tercer papa que pretenia governar els destins de l'Església al costat de Gregori XII i Benet XIII, en negar-se aquests a abdicar.

El seu pontificat es va estendre durant deu mesos. Va fixar la seva residència a Bolonya, on va morir, possiblement enverinat, el 3 de maig del 1410.

L'Església no considera en l'actualitat Alexandre V com un papa legítim, encara que l'esmentada actitud no ha estat històricament uniforme, com ho demostra el fet que el següent Papa que va adoptar el nom d'Alexandre, Roderic de Borja, va utilitzar el numeral VI.

Precedit per: Guglielmo Centuaria	Bisbe de Piacenza 1386-1387	Succeït per: Pietro Maineri
Precedit per: Andrea Segazeno	Bisbe de Brescia 1387 - 1388	Succeït per: Tommaso Visconti
Precedit per: Nicolò da Verona	Bisbe de Vicenza 1388 - 1389	Succeït per: Giovanni da Castiglione
Precedit per: Oldrado Maineri	Bisbe de Novara 1389 - 1402	Succeït per: Giovanni Capogallo
Precedit per: Antonio de' Saluzzi	Arquebisbe de Milà 1402 - 1410	Succeït per: Francesco Crippa
Precedit per: Fernando Pérez Calvillo	Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols 1405 - 1409	Succeït per: Louis de Bar
Precedit per: Primer cismàtic	Antipapa Papa de la línia de Pisa 1409–1410	Succeït per: Joan XXIII

Papes del Cisma d'Occident

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre V