Alexandre de Bournonville

Alexander de Bournonville, Alexandre von Bournonville, Alexander II Hyppolite; Príncep de Bournonville i comte de Hennin (1616-1691) fou un militar flamenc. Tenia els títols de Mariscal de Camp del Sacre Imperi Romà, Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, Virrei de Catalunya (1678-1685), i Virrei de Navarra (1686-1691).

Infotaula de personaAlexandre de Bournonville
Alexandre II. Hyppolyte Balthasar de Bournonville.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1616 Modifica el valor a Wikidata
Gran Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 1690 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Navarra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Trenta Anys Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexandre-Albert-François-Barthélémy de Bournonville (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAlexandre I de Bournonville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Alexandre de Bournonville (1616 - 1690).svg Modifica el valor a Wikidata

El títol de Príncep de Bournonville, un lloc situat a Pas de Calais prop de la frontera amb Bèlgica, va ser guardonat en Madrid (Espanya), pel rei Felip IV d'Espanya el 12 de juliol de 1658, a Alexandre de Bournonville, tercer comte d'Henin Lictard. Bournonville més tard es va establir a Espanya i es va convertir tant Virrei de Catalunya i virrei de Navarra.

El 1684 va haver d'abandonar Barcelona amb l'exèrcit per a la defensa de Girona,[1] sol·licitant als consellers que s'armessin algunes companyies per defensar la ciutat en la seva absència. Llavors, aprofitant l'absència del virrei, el Consell de Cent en col·ligació amb el Braç militar de Catalunya, es va extralimitar en les seves competències i va aixecar una milícia de 46 companyies sota el comandament de capitans seleccionats d'entre els membres del Braç militar de Catalunya, el cos enquadrava un total de 4.500 homes armats, que van assumir de-facto la custòdia de muralles i portals. A la tornada del virrei, estupefacte, va ordenar immediatament el desarmament de la milícia i el lliurament dels símbols de comandament.[2]

ReferènciesModifica

  1. Espino López, Antonio. EL FRENTE CATALAN EN LA GUERRA DE LOS NUEVE ANOS, 1689-1697 (en castellà). Universitat de Barcelona, 1994, p. 447. 
  2. Hernàndez i Cardona, Riart i Jou i Rubio i Campillo, 2010, p. 24-25.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica