Aleksàndrov

(S'ha redirigit des de: Alexandrov)

Aleksàndrov (en rus Алексaндров) és una ciutat, i centre administratiu, de la província de Vladímir, a Rússia. Es troba a la vora del riu Sèraia, un afluent del Xernà, a 120 km al nord-est de Moscou. Les ciutats més properes són Strúnino (a 8 km a l'oest) i Karabànovo (a 9 km al sud). El 2010 tenia prop de 62.300 habitants.

Infotaula de geografia políticaAleksàndrov
Алексaндров (ru) modifica
Q4485325 Aleksandrov COA (Vladimir Governorate) (1781).png
Q4485325 Tradueix modifica
Alexandrovskaya Sloboda.jpg
modifica

Localització
 56° 23′ 43″ N, 38° 42′ 44″ E / 56.39516°N,38.71216°E / 56.39516; 38.71216
EstatRússia
Provínciaprovíncia de Vladímir
Districte municipalAlexandrovsky District (en) Tradueix
Assentament urbàQ21195096 Tradueix modifica
Capital de
Població
Total59.328 (2017) modifica
• Densitat2.281,85 hab/km²
Geografia
Superfície26 km² modifica
Altitud190 m-189 m modifica
Història i celebracions
Creaciósegle XIV
Identificador descriptiu
Codi postal601650–601657 modifica
Fus horari
Prefix telefònic49244 modifica
Identificador OKTMO17605101001 modifica
Identificador OKATO17205501000 modifica
Altres

Lloc webgorodaleksandrov.ru modifica

HistòriaModifica

 
Ilià Repin (1844-1930), Ivan el Terrible i el seu fill Ivan el 16 de novembre de 1581 (1885).

La primera menció de la ciutat es troba en un ukaz del segle XIV d'Ivan I, on s'anomenava Aleksàndrovskaia Slobodà. El 1513 es va construir al costat de la població un palau envoltat per un gran jardi per ordre del gran príncep Basili III, per això la ciutat va rebre el nom de la "Versalles russa".

La ciutat d'Aleksàndrov fou la capital de Rússia durant disset anys, del 1564 al 1581, sota el govern d'Ivan el Terrible, fins que va acceptar tornar la cort a Moscou, únicament després d'obtenir el permís de l'Església Ortodoxa Russa per fundar l'Oprítxnina. És durant aquesta època que, el 1553, havia mort poc després de néixer el seu fill primogènit Dmitri, ofegat en un riu. De l'època d'Ivan se'n conserva l'actual monestir de l'Ascensió de la Mare de Déu. Els edificis oficials de la residència foren malmesos a començaments del segle XVII durant l'anomenada smuta per les tropes poloneses i lituanes. A mitjan segle, el tsar Miquel I va construir-hi un palau de fusta. La ciutat, tot i perdre l'estatus de capital, va continuar sent una important residència de caça per al tsar.

El segle XVIII l'antiga sloboda va créixer mitjançant un model planificat, per tant va rebre l'estatus de ciutat el 1778 per decret de Caterina II. El 1788 la tsarina va impulsar un pla d'infraestructures que facilitava la comunicació entre Moscou i Aleksàndrov. El 1870 fou connectada amb tren a la capital de l'Imperi (l'edifici actual de l'esetació fou construït el 1903). A les acaballes del segle XIX es desenvolupa una creixent indústria tèxtil. La localitat va créixer força ja al segle XX. Amb la construcció d'una fàbrica de ràdios durant el 1930 la ciutat continuà industrialitzant-se durant el període soviètic.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1897 1939 1959 1970 1979 1989 2002 2008 2010
6 800 28 000 36 700 49 900 60 400 66 000 64 824 63 028 62 300

GaleriaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksàndrov