Obre el menú principal

Alexis de Tocqueville

polític francès

Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes.

Infotaula de personaAlexis de Tocqueville
Alexis de tocqueville cropped.jpg
Biografia
Naixement (fr) Alexis-Charles-Henri Clérel de Tocqueville
29 juliol 1805
París
Mort 16 abril 1859 (53 anys)
Canes
Causa de mort Tuberculosi
  Ministre d'Afers Exteriors de França 

2 juny 1849 – 31 octubre 1849
← Édouard Drouyn de LhuysAlphonse de Rayneval →
  President Consell General de la Manche

1849 – 1852
← Léonor-Joseph HavinUrbain Le Verrier →
Blason département fr Manche.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional Manche

2 març 1839 – 2 desembre 1851
  Seat 18 of the Académie française Tradueix 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de París
Activitat
Ocupació Filòsof, polític, escriptor, sociòleg, periodista d'opinió, jurista i politòleg
Partit Orléanism Tradueix
Influències
Obra
Obres destacables
Família
Família Q3065042 Tradueix
Cònjuge Mary Mottley Tocqueville Tradueix
Pares Hervé Clérel de TocquevilleLouise Le Peletier de Rosanbo Tradueix
Germans Hippolyte Clérel de Tocqueville i Édouard de Tocqueville
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Caricatura, Honoré Daumier, 1849.

Nascut en una família monàrquica ultraconservadora, va perdre a diversos dels seus membres durant el Terror que va succeir la Revolució Francesa. La caiguda de Robespierre l'any II (1794) va evitar in extremis la guillotina a la seva mare. Probablement per aquesta raó, desconfià tota la seva vida dels revolucionaris, sense que això el portés a plantejaments ultraconservadors.

Va estudiar Dret i va obtenir una plaça de magistrat a Versalles l'any 1827. Tanmateix, la seva inquietud intel·lectual el va portar a acceptar una missió governamental per viatjar als Estats Units per estudiar el seu sistema penitenciari (1831). La seva estada a Amèrica va durar dos anys. Fruit d'aquest viatge va escriure la seva primer obra: Del sistema penitenciari als Estats Units i de la seva aplicació a França (1833). La seva estada als Estats Units també li va servir per aprofundir en l'anàlisi del sistema polític i social nord-americà, que va descriure a la seva obra La democràcia a Amèrica (1835-1840).

Quan va tornar dels seus viatges als Estats Units, Tocqueville va abandonar definitivament la magistratura per a dedicar-se a la política i a la producció intel·lectual. L'any 1838 va ingressar a l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. El 1839 va ser elegit diputat pel poble de Normandia que ara porta el seu mateix nom, Tocqueville (del qual parla a la seva obra 'Souvenirs'), i el 1841 membre de l'Acadèmia Francesa. Es va oposar tant a la Revolució de 1848 (que va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d'Orleans) com al colp d'estat de Lluís Napoleó de 1851-1852 (que va acabar amb la Segona República Francesa i va donar pas al Segon Imperi, amb Lluís Napoleó com Napoleó III), sent un dels diputats arrestats durant el colp. En l'interval, va ser breument ministre d'Assumptes Exteriors (1848) de la segona república i vicepresident de l'Assemblea Nacional (1849). Després de l'adveniment del segon imperi, Tocqueville es va retirar de la vida pública i es va dedicar a la que seria la seva principal obra (junt amb De la democràcia a Amèrica), inacabada: L'Antic Règim i la Revolució (1856). L'any 1858, la seva salut es va ressentir i va ser enviat al migdia de França, on va morir (Cannes, 1859). Les seves obres completes van ser publicades en nou volums per H. G. de Beaumont (1860-1865).

La seva obra està basada en els seus viatges als Estats Units i és una referència obligada per a entendre aquest país, en particular durant el segle XIX. Es considera com un dels defensors històrics del liberalisme i de la democràcia. Va ser anticol·lectivista i una de les referències dels liberals. Va ser també un teòric del colonialisme, concretament a través dels seus estudis de la colonització francesa d'Algèria. Va avocar també per la caritat privada en lloc de l'ajuda de l'estat per l'atenció dels pobres, per la qual cosa ha estat reivindicat pels conservadors nord-americans, especialment a finals del segle XX i principis del XXI.

ObresModifica

Les seves obres inclouen:

Enllaços externsModifica