Alexis de Tocqueville

polític francès

Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes.

Infotaula de personaAlexis de Tocqueville
Alexis de tocqueville cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alexis-Charles-Henri Clérel de Tocqueville Modifica el valor a Wikidata
29 juliol 1805 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1859 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Canes (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaTocqueville Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors de França
2 juny 1849 – 31 octubre 1849
← Édouard Drouyn de LhuysAlphonse de Rayneval →
President Consell General de la Manche
1849 – 1852
← Léonor-Joseph HavinUrbain Le Verrier →
Député de la Manche (fr) Tradueix
2 març 1839 – 2 desembre 1851
Seient 18 de l'Acadèmia Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof, polític, escriptor, sociòleg, periodista d'opinió i jurista Modifica el valor a Wikidata
Partitlegitimisme Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FamíliaFamille Clérel de Tocqueville (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMary Mottley Tocqueville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHervé Clérel de Tocqueville Modifica el valor a Wikidata i Louise Le Peletier de Rosanbo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHippolyte Clérel de Tocqueville i Édouard de Tocqueville Modifica el valor a Wikidata
Premis
Caricatura, Honoré Daumier, 1849.

Nascut en una família monàrquica ultraconservadora, va perdre a diversos dels seus membres durant el Terror que va succeir la Revolució Francesa. La caiguda de Robespierre l'any II (1794) va evitar in extremis la guillotina a la seva mare. Probablement per aquesta raó, desconfià tota la seva vida dels revolucionaris, sense que això el portés a plantejaments ultraconservadors.

Va estudiar Dret i va obtenir una plaça de magistrat a Versalles l'any 1827. Tanmateix, la seva inquietud intel·lectual el va portar a acceptar una missió governamental per viatjar als Estats Units per estudiar el seu sistema penitenciari (1831). La seva estada a Amèrica va durar dos anys. Fruit d'aquest viatge va escriure la seva primer obra: Del sistema penitenciari als Estats Units i de la seva aplicació a França (1833). La seva estada als Estats Units també li va servir per aprofundir en l'anàlisi del sistema polític i social nord-americà, que va descriure a la seva obra La democràcia a Amèrica (1835-1840).

Quan va tornar dels seus viatges als Estats Units, Tocqueville va abandonar definitivament la magistratura per a dedicar-se a la política i a la producció intel·lectual. L'any 1838 va ingressar a l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. El 1839 va ser elegit diputat pel poble de Normandia que ara porta el seu mateix nom, Tocqueville (del qual parla a la seva obra 'Souvenirs'), i el 1841 membre de l'Acadèmia Francesa. Es va oposar tant a la Revolució de 1848 (que va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d'Orleans) com al colp d'estat de Lluís Napoleó de 1851-1852 (que va acabar amb la Segona República Francesa i va donar pas al Segon Imperi, amb Lluís Napoleó com Napoleó III), sent un dels diputats arrestats durant el colp. En l'interval, va ser breument ministre d'Assumptes Exteriors (1848) de la segona república i vicepresident de l'Assemblea Nacional (1849). Després de l'adveniment del segon imperi, Tocqueville es va retirar de la vida pública i es va dedicar a la que seria la seva principal obra (junt amb De la democràcia a Amèrica), inacabada: L'Antic Règim i la Revolució (1856). L'any 1858, la seva salut es va ressentir i va ser enviat al migdia de França, on va morir (Cannes, 1859). Les seves obres completes van ser publicades en nou volums per H. G. de Beaumont (1860-1865).

La seva obra està basada en els seus viatges als Estats Units i és una referència obligada per a entendre aquest país, en particular durant el segle xix. Es considera com un dels defensors històrics del liberalisme i de la democràcia. Va ser anticol·lectivista i una de les referències dels liberals. Va ser també un teòric del colonialisme, concretament a través dels seus estudis de la colonització francesa d'Algèria. Va avocar també per la caritat privada en lloc de l'ajuda de l'estat per l'atenció dels pobres, per la qual cosa ha estat reivindicat pels conservadors nord-americans, especialment a finals del segle xx i principis del XXI.

Sobre els indis americansModifica

Extret del llibre La Democràcia a Amèrica:

'' L'estatus social d'aquestes tribus diferia en molts aspectes de l'estatus social present a l'Antic Continent. Els indis s'havien estès pel continent sense entrar en contacte amb altres races més civilitzades que la seva. És per això que no exhibien cap de les nocions incoherents sobre el bé i el mal ni tampoc presentaven les maneres corrompudes i combinades d'ignorància i grolleria que trobem en algunes nacions que, tot i haver avançat en civisme, han recaigut en un estat de barbàrie.

L'indi només estava en deute amb ell mateix; les seves virtuts, els seus vicis i els seus prejudicis eren obra seva. Havia crescut en la independència salvatge de la seva natura.

Si en països més refinats les persones amb l'estatus més baix són grolleres i incíviques, no és només perque son pobres i ignorants; sino que pel fet de ser-ho, es troben en contacte constant amb la gent rica i il·lustrada. La seva feblesa i els seus desavantatges són diàriament contrastats amb la felicitat i el poder d'alguns dels seus conciutadans, desencadenant, per tant, emocions negatives com la por i l'enuig. El coneixement i la consciència de la seva inferioritat i dependència irrita i alhora humilia al pobre. Aquest estat mental es tradueix en unes maneres i en un llenguatge determinat; és alhora insolent i servil. Aquestes afirmacions es demostren fàcilment mitjançant l'observació: les persones son més grolleres en països aristocràtics que en qualsevol altre lloc; i en concret en ciutats opulentes i no tant en l'ambient rural. En aquells indrets on el ric i el poderós conviu amb el pobre i l'indigent, aquest últim se sent oprimit per la seva condició d'inferioritat. Conscient de la impossibilitat d'obtenir o recuperar una certa condició d'igualtat, la sensació de desesperació el fa actuar d'una manera poc digna i impròpia de la naturalesa humana. És aquest efecte desafortunat de la disparitat de condicions el que no s'observa en la vida salvatge: els indis, tot i ser ignorants i pobres, son lliures i iguals. En la seva primera presa de contacte amb els europeus, els indis eren inconscients del valor de les seves riqueses i es mostraven indiferents als plaers que l'home civilitzat procura per a ell mateix. Tot i això, no exhibien cap mena de comportament groller; tenien una actitud reservada i una espècie de cortesia aristocràtica. Amables i hospitalaris en temps de pau, eren alhora despiadats fins a l'extrem en temps de guerra.  L'indi s'exposava a morir de fam per tal de socórrer al foraster que demanava admissió per la nit a la porta de la seva tenda; tanmateix, podia estar arrencant amb les mans les extremitats d'algun presoner. Les famoses repúbliques de l'antiguitat mai van donar tant exemple de coratge, desperit altiu o d'amor intractable per la independència com el que estava amagat en els boscos silvestres del Nou Món. ''

ObresModifica

Les seves obres inclouen:

Enllaços externsModifica