Menta borda
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La menta borda (Mentha suaveolens) és una herba perenne estolonífera, erecta i d'olor poc agradable. En català es coneix també per altres noms com herba-sana borda, mentastre, mendastre, menta de bou, menta de gat, alfàbrega de pastor, matapuça o matapuces.[1]
Mentha suaveolens  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | apple mint (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164109 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Mentha |
| Espècie | Mentha suaveolens Ehrh. |
Ecologia modifica
Distribució mundial modifica
Es troba al sud i oest d'Europa i àmpliament dispersa per la península Ibèrica.
Hàbitat modifica
És pròpia de terrenys humits tant àcids com bàsics. Habitualment es troba en jonqueres, herbassars humits de contrades mediterrànies i estatge montà.
Descripció morfològica modifica
És una planta perenne, amb la part inferior llenyosa. Les tiges de secció triangular poden fer de 40 a 100 cm. Té les fulles oposades, obtuses o poc agudes i de color verd pàl·lid, sèssils o amb pecíol molt curt; fan normalment de 3 a 4 cm i són tomentoses (amb pèls bastant ramificats) sobretot al revers, gruixudes i molt rugoses per la nervació netament reticulada; el marge de les fulles és dentat. Les inflorescències fan entre 4 i 9 cm i estan formades per petites corol·les blanquinoses o blavenques, de pètals soldats per la base; aquestes són quasi actinomorfes (a diferència de la majoria de labiades), amb 4 lòbuls poc desiguals. Té el mateix nombre d'estams, és a dir 4. La menta borda floreix a l'estiu, entre març i desembre. L'arrel és axonomorfa.
Accions farmacològiques modifica
- Analgèsica: la infusió s'empra per a tractar la febre i el mal de cap.
- Antisèptica
- Carminativa
- Digestiva
Toxicitat modifica
En dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.
Referències bibliogràfiques modifica
- BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
Referències modifica
- ↑ DCVB
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menta borda |