Obre el menú principal

L'Alfabet berber llatí (berber Agemmay Amaziɣ Alatin) és la versió de l'alfabet llatí que s'utilitza per escriure les llengües berbers. Va ser adoptat al segle XIX usant varietats de lletres. Avui dia, l'alfabet llatí és el preferit per la majoria dels escriptors i lingüistes berbers del nord d'Àfrica i a l'estranger per raons pràctiques.

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet berber llatí
Tipus alfabet derivat del llatí
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Les llengües berbers es van transcriure originalment usant l'antic escriptura líbico-berber, de la qual l'alfabet neo-tifinagh n'és el representant modern.

L'ús d'un alfabet llatí per Berber té les seves arrels en les expedicions colonialistes francesos al nord d'Àfrica[1] Els texts berbers escrits amb alfabet llatí van començar a aparèixer impresos al segle XIX quan expedicionaris colonials i oficials militars francesos, italians i espanyols començaren la topografia del nord d'Àfrica. Els francesos van intentar utilitzar esquemes de transliteració dels dialectes àrabs del Nord d'Àfrica i del berber. Els intents no van tenir èxit amb l'àrab, però amb el berber va ser més susceptibles, després d'haver estat adoptada per alguns literats.[1]

En l'època colonial es va utilitzar un sistema basat en el francès. Tot i que ara ha caigut en desús en part, encara s'utilitza per a la transcripció dels noms en francès. Més recentment, l'Institut Francès de llengües, INALCO, ha proposat el seu propi estàndard d'escriptura que ara és el sistema principal que s'utilitza en la majoria d'escrits cabils a Cabília, Algèria.[1]

D'altres varietats lleugerament diferents d'estàndards basats en el llatí s'han utilitzat des del començament del segle XX pels lingüistes berbers del nord d'Àfrica, França, i recentment a la Universitat de Barcelona[2][3][4]

Alfabet llatí berber septentrionalModifica

L'alfabet llatí berber pel berber septentrional consta de 34 lletres:

  • 23 lletres llatines estàndard (totes les lletres es troben a l'alfabet català llevat O, P, i V).
  • 11 lletres llatines addicionals modificades: Č Ḍ Ɛ Ǧ Ɣ Ḥ Ř Ṛ Ṣ Ṭ Ẓ
  • La marca de labialització "ʷ" s'afegeix en algunes lletres en alguns dialectes berbers, produint: , , ɣʷ, , , and . Tanmateix, aquestes no solen ser considerades com a lletres independents de l'alfabet berber del nord.
Les 34 lletres de l'alfabet del Berber Septentrional
A B C Č D E Ɛ F G Ǧ Ɣ H I J K L M N Q R Ř S T U W X Y Z
Minúscules
a b c č d e ɛ f g ǧ ɣ h i j k l m n q r ř s t u w x y z
 
Tabla de lletres Unicode de l'alfabet berber llatí cabil d'Algèria

En texts berbers septentrionals, els noms i paraules d'origen estrangers són escrites en la seva forma original, encara que continguin les lletres O, P, V, o qualsevol altra lletra no berber (com: Ü, ß, Å,...).

Alfabet berber llatí i alfabet berber tifinaghModifica

La següent taula mostra l'alfabet llatí del berber septentrional amb els seus equivalents neo-tifinagh[5] i aràbic:

Berber llatí Equivalent tifinagh
de l'IRCAM
Equivalent
aràbic
Equivalent
IPA
Similituds
1 A a أ / ا / َ æ "a" com l'anglès bad
2 B b ب β com la intervocàlica "b"
3 C c ش ʃ com l'anglesa "sh" a ship
4 Č č (tc) تش t͡ʃ Com l'anglesa "ch" a China
5 D d د / ذ d o ð L'anglesa "d" i "th" en this
6 ض ðˤ "d" emfàtica
7 E e cap ə "a" a (neutra) attack
8 Ɛ ɛ (Â â) ع ʕ com l'àrab ع `ayn
9 F f ف f Com la "f"
10 G g (گ) ɡ "g" com a gat o Grec
11 Ǧ ǧ (dj) (دج) d͡ʒ Com la "j" catalana
12 Ɣ ɣ (gh) غ ɣ Com el neerlandès gaan
13 H h هـ h "h" aspirada com hello o high
14 ح ħ com l'àrab Muammad
15 I i ي / ِ i Con l'anglès ee a sheet
16 J j ج ʒ Com a confusion o television, francès "j" in déjà vu.
17 K k (ک) k "k" anglesa
18 L l ل l o ɫ "L" no emfàtica (com en alemany o francès)
19 M m م m m
20 N n ن n n
21 Q q ق q, o ɢ com l'àrab ق "qaf"
22 R r ر r, Com la "r" castellana o italiana
23 Ř ř / ر r ~ l Una "R" lleugera, pronunciada entre "R" i "L".
24 ر "r" emfàtica
25 S s س s s
26 ص "s" emfàtica
27 T t ت / ث t o θ "t", i "th" in three
28 ط "t" emfàtica
29 U u و / ُ ʊ "u" com put
30 W w وْ w "w" anglesa com a water
31 X x خ χ "j", aspirada, com "ch" alemanya i "kh" àrab
32 Y y يْ j "y" anglesa com a yes
33 Z z ز z "z" anglesa com a zoo
34 (ژ) "z" emfàtica

La lletra llatina "O" es produeix ocasionalment en ortografia berber tuareg. En ortografia berber septentrional correspon a la lletra "U".

En l'interès de la llegibilitat pandialectal, l'alfabet berber septentrional omet els contrastos fonèmics que es troben en algunes varietats de llengua berber (en particular, el cabil i tarifit) entre oclusives i fricatives.[6]

La labiovelarització fonèmica de consonants està molt estesa en les varietats berbers, però hi ha parells rarament mínims i és inestable (per exemple, ameqqʷran "llarg", en el dialecte ainsi del cabil es pronuncia ameqqran al cabil At Yanni, només uns pocs quilòmetres més lluny).[7] L'INALCO standard usa el diacrític ° per la labiovelarització només quan els cal distingir paraules, p.ex. ireggel vs. iregg°el.[7]

Labiovelars[8]
Alfabet llatí berber del nord Equivalent tifinagh Equivalent IPA
Bʷ bʷ / B° b° ⴱⵯ
Gʷ gʷ / G° g° ⴳⵯ ɡʷ
Ɣʷ ɣʷ / Ɣ° ɣ° ⵖⵯ ɣʷ
Kʷ kʷ / K° k° ⴽⵯ
Qʷ qʷ / Q° q° ⵇⵯ
Xʷ xʷ / X° x° ⵅⵯ

La lletra és usada per [rˤ] només quan contrasta amb r (p.ex. ṛwiɣ "Estic satisfet" vs. rwiɣ "M'estic movent"). En tots els altres casos r és usat, p.ex. tarakna "catifa" (pronunciat taṛakna). Això és perquè [rˤ] sovint és un al·lòfon de /r/ en l'ambient d'altres emfàtics, i altrament poques vegades contrasta amb /r/.[9] Casos excepcionals d'altres emfàtics, p.ex. [ʊʃˤːæj] "gos", són ignorats (i.e. escrit com a uccay).[9]

Ús del berber rifenyModifica

A la majoria d'àrees del rifeny (nord del Marroc), la lletra "L" en la paraula alɣem es pronuncia [ařɣem]. "Ř" és pronunciat entre "L" i "R".[10]

Els berbers rifenys pronuncien la "LL" (en paraules com yelli, "la meva filla") com "dj" o "ǧǧ" (yeǧǧi). En funció dels capricis de l'autor, això podria ser representada per escrit com "ll", "dj", una sola "ǧ", o "ǧǧ".

Lletra rifenya Paraula rifenya Altres dialectes berbers Significat
Ř ř ul cor
aɣyuř aɣyul ase
awař awal parlar/discurs
Ǧ ǧ azeǧǧif azellif cap
yeǧǧa yella (ell) és / (ell) existeix
ajeǧǧid ajellid rei
Č č wečma weltma la meva germana
tacemřač tacemlalt ros / blanc
taɣyuč taɣyult somera

Ús del berber local de SoussModifica

A Souss (Marroc centre-meridional), els escriptors berbers poques vegades utilitzen la vocal neutra "e", o la fan servir de manera inconsistent. En altres parts del món berber, la vocal neutra "e" s'utilitza per representar [ə] no fonèmica. El berber tuareg usa "ə" amb aquest propòsit

Ús del berber local de CabíliaModifica

En berber cabilenc (nord-est d'Algèria) les africades /t͡s, d͡z/ han estat tradicionalment anotades com ţ, z̧ durant més de trenta anys. Tanmateix aquests africades són poc comunes en altres dialectes (excepte en rifeny) i són condicionades morfològicament, així que en nom de la llegibilitat pandialectal l'INALCO estàndard les omet.[11] En cabil l'africada [t͡s] podria derivar de la subjacent /tt/ o /ss/. En el cas anterior l'INALCO estàndard usa tt, i en el segon usa ss (p.ex. yettawi vs. ifessi derivant del verb fsi).[11]

Ús no oficial (cabil)[11]
Caràcter Equivalent INALCO Equivalent tifinagh IRCAM Equivalent IPA Pronunciació
Ţ ţ Tt tt ⵜⵙ t͡s ts com a "Tsetse fly"
Ss ss
Z̧ z̧ Zz zz ⴷⵣ d͡z dz / l'anglès "ds" a words

La labiovelarització és indicada amb la lletra supraindexada ʷ (exemples: kʷ, gʷ), o amb el "signe del grau": "°" (exemples: k°, g°), o simplement amb l'ús de la lletra w.[7] ǥ poden representar espirantització.[1]

A internet, és comú per reemplaçar l'èpsilon i gamma gregues llatinitzades, Ɛɛ i Ɣɣ, amb lletres gregues actuals:[12]

  • "Σ", majúscula grega sigma, des de la èpsilon grega majúscula "Ε" és visualment indistingible d'E majúscula llatina
  • "ε", majúscula grega èpsilon
  • "Γγ" majúscula i minúscula grega gamma

Entre els escriptors no-cabilencs berbers s'utilitzen una sèrie de lletres alternatives:

No oficial / usos alternatius
Caràcter Equivalent INALCO
 â Ɛ ɛ
Ġ ġ Ɣ ɣ
Gh gh
dj Ǧ ǧ

ControvèrsiaModifica

Hi ha hagut un debat llarga i aferrissat sobre si s'ha d'usar l'alfabet llatí, l'alfabet tifinagh, o l'alfabet àrab, com l'alfabet oficial berber a Algèria i Marroc, entre els activistes berbers i l'establishment antiberber, principalment aquells amb agendes o orientacions àrab-islàmiques. Els activistes berbers afavoreixen aclaparadorament l'ús de l'alfabet llatí per tal de garantir un desenvolupament ràpid i proliferació de la llengua berber (amazigh) a les escoles, a les institucions públiques, i a internet.[13] Un petit nombre d'ells prefereixen l'alfabet neo-tifinagh. Els estats de Marroc i Algèria usualment es distancien de l'escriptura berber basada en l'alfabet llatí, per por que reforçaria la posició del berber contra l'àrab i el francès, i per tant conduiria a una activitat política berber més forta. L'establishment arabomusulmà i els partits polítics sovint rebutgen l'alfabet llatí com a alfabet berber per les mateixes raons, i en general el marquen com una eina per occidentalitzar i cristianitzar els berbers.[14]

En 2003 el rei Mohammed VI del Marroc va inaugurar l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), que va decidir usar el neo-tifinagh com a únic alfabet oficial per al berber del Marroc. La decisió de l'IRCAM va ser rebuda amb molta desaprovació entre els activistes berbers independents, que ho va veure com una forma de neutralitzar el berber i evitant el seu desenvolupament ràpid.

Alfabet llatí berber meridional (tuareg)Modifica

L'alfabet llatí berber meridional (Tuareg) és compost de 36 lletres. Són sobretot les lletres llatines amb un caràcter IPA i incorpora una lletra grega.

La vocal O i la consonant P s'utilitzen només en l'alfabet llatí del berber meridional (tuareg), no en el berber septentrional. La vocal "O" en paraules tuareg correspon principalment a "U" en paraules del berber septentrional.

Alfabet de 36 lletres pel berber tuareg (tamasheq) reconegut a Mali des de 1982
A Ă B D E Ǝ F G Ɣ H I J K L M N Ŋ O Q R S Š T U W X Y Z Ž ʔ
a ă b d e ǝ f g ɣ h i j k l m n ŋ o q r s š t u w x y z ž ɂ
Alfabet llatí de 37 lletres pel berber tuareg (tamasheq), oficial a Níger des de 1999
A Ă Ǝ B C D E F G Ǧ H I J ǰ Ɣ K L M N Ŋ O P Q R S Š T U W X Y Z
a ă ǝ b c d e f g ǧ h i j ǰ ɣ k l m n ŋ o p q r s š t u w x y z

El programa nacional d'alfabetització malinès DNAFLA ha proposat un estàndard per a l'alfabet llatí, que s'utilitza amb modificacions del Diccionari Tuareg Francès de Karl G. Prasse i el programa d'alfabetització del govern a Burkina Faso. A Níger es va utilitzar un sistema lleugerament diferent. També hi ha alguna variació en el tifinagh i en l'escriptura àrab.[15]

El sistema DNAFLA és una ortografia una mica morfofonèmica, no indicant escurçament vocal inicial, sempre escrivit la partícula direccional com dd, i no indicant totes les assimilacions (p.ex. Tămašăɣt per tămašăq.[16]

A Burkina Faso els emfàtics s'indiquen amb les lletres "ganxudes", com en ful, per exemple ɗ ƭ.[17]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Souag (2004)
  2. «Guia de Conversa Universitària – Amazic-Català». [Consulta: 26 desembre 2010].
  3. «La llengua rifenya – Tutlayt Tarifit». University of Barcelona [Consulta: 9 gener 2011].
  4. «Seminario permanente de lengua y cultura Tamazight». itrane-university.net [Consulta: 24 desembre 2010].
  5. Initiation à la langue amazighe", 2004, p.14.
  6. Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 6.
  7. 7,0 7,1 7,2 Tira n Tmaziɣt, 1996, pp. 8–9.
  8. «L'alphabet Kabyle» (en fr). [Consulta: 21 març 2010].
  9. 9,0 9,1 Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 9.
  10. [Exemples d'ortografia rifenya local http://www.amazigh.nl/]
  11. 11,0 11,1 11,2 Tira n Tmaziɣt, 1996, pp. 7–8.
  12. «L'alphabet berbère latin» (en fr). [Consulta: 21 març 2010].
  13. Prof. Salem Chaker of INALCO
  14. «DEBAT : De la graphie arabe pour tamazight ?». Le Matin DZ, 21-08-2010 [Consulta: 26 octubre 2010].
  15. Sudlow (2001:33–36)
  16. Sudlow (2001:34)
  17. Sudlow (2001:33)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica