Alfons Froilaz
Alfons Froilaz, dit el Geperut (? - ca. 933) va ser rei de Lleó breument entre l'agost de 925 al febrer de 926.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 911 (Gregorià)  |
| Mort | 933 (Gregorià) (21/22 anys) Ruiforco de Torío |
| Sepultura | Basílica de San Isidoro de Lleó |
 Monarca del Regne de Lleó | |
| 925 – 926 ← Fruela II d'Astúries – Alfons IV de Lleó → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Rei de Lleó |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Pares | Fruela II d'Astúries i Nunilo Ximena |
Fill primogènit de Fruela II d'Astúries, a qui va succeir en el tron d'agost del 925 a febrer del 926. El monarca va ser tan desconegut, que va quedar fora de l'ordenació numèrica entre Alfons III i Alfons IV.[1] Va enfrontar-se amb els seus cosins, els fills d'Ordoni II de Lleó, a la mort del seu pare pels regnes d'Astúries, Lleó i Galícia,[2] que comptaven amb el suport de Sanç I de Pamplona.[3]
Destronat, va ser acollit a Astúries, on també havia regnat el seu pare.[4] Pocs mesos després d'accedir al tron fou expulsat dels regnes d'Astúries i Lleó, que a partir d'aquell moment passà a ser-ne un de sol. Vençut es va refugiar a Galícia on va mantenir les seves reclamacions a les corones, però que hagué d'havandonar l'any següent en favor del seu cosí Sanç Ordoni.
El 932 va ser fer presoner, juntament amb els seus germans i també amb el rei Alfons IV de Lleó, per Ramir II de Lleó que va ordenar que els hi traguessin els ulls i finalment van morir.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Álvarez Álvarez, César. «Alfonso Froilaz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ Carriedo Tejedo, Manuel «La familia gallega del rey Alfonso Froilaz (926-931)». Rudensindus: miscelánea de arte e cultura, núm. 13, 2013, pàg. 117-118.
- ↑ «Alfonso Froilaz» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ Germán de Pamplona «Un nuevo rey de León, Alfonso hijo de Fruela II». Príncipe de Viana, núm. 23, 1946, pàg. 261-270.