Alfons Milà i Sagnier

arquitecte espanyol
(S'ha redirigit des de: Alfons Milà)

Alfons Milà i Sagnier (Barcelona, 1924 - 26 de maig de 2009)[1] fou un reconegut arquitecte català.

Plantilla:Infotaula personaAlfons Milà i Sagnier

A la dreta: Alfons Milà a l'equip de Montesa de 1945 (estatueta de Mundó) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
SepulturaCementiri Vell d'Esplugues de Llobregat (Panteó dels Milà) 
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Es coneix perArquitecte
Activitat
Ocupacióarquitecte, dissenyador, pilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1949Campionat d'Espanya de Motociclisme de Velocitat (1r) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep Maria Milà i Camps Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel Milà i Sagnier
Lluís Maria Milà i Sagnier
Josep Lluís Milà Sagnier
Leopold Milà i Sagnier Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Llicenciat en arquitectura el 1952 a l'ETSAB. Als inicis de la seva carrera va col·laborar amb l'arquitecte Josep Antoni Coderch, qui el va influir molt. Des del 1953 desenvolupa la seva tasca professional en col·laboració amb Frederic Correa. Junts van marcar un punt d'inflexió en la concepció de l'arquitectura catalana que va servir d'exemple per a tota una nova generació d'arquitectes.[2]

Durant la seva joventut, tant ell com el seu germà Leopold destacaren en competicions de motociclisme de velocitat (Alfons fou Campió d'Espanya el 1949, i Leopoldo el 1948).

Als seixanta van construir diverses cases a la població de Cadaqués amb un estil molt propi, caracteritzat, entre altres aspectes, pel mobiliari d'obra integrat en l'arquitectura. Ambdós són autors de l'interiorisme de locals tan significatius com els restaurants Reno (1961), Flash-Flash (1969) o Giardinetto (1974) de Barcelona. Són també autors d'obres tan emblemàtiques com l'Anella Olímpica de Barcelona. Des dels inicis de la seva carrera es dedica també al disseny de mobiliari i il·luminació, sobretot relacionat amb els projectes d'interiorisme del despatx. Entre els seus dissenys més destacats cal esmentar la cadira de braços Reno (1961), la cadira Barceloneta (1954) o l'aparador Lago (1957), en col·laboració amb Federico Correa.[3]

Obres més rellevants

modifica

Premis i reconeixements

modifica
  • Premi FAD de 1959, juntament amb Frederic Correa.
  • Premi FAD de 1971, juntament amb Frederic Correa.
  • Premi FAD de 1974, juntament amb Frederic Correa.
  • Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (1995).[4]
  • Medalla al treball President Macià (2001).[5]

Referències

modifica
  1. La Vanguardia (en castellà), 27-05-2009 [Consulta: 25 maig 2016]. 
  2. Marquina, Rafael «Alfons Milà: una pèrdua important». Bonart [Girona], núm. 117, juliol 2009, p.17. ISSN: 1885-4389.
  3. «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 15 abril 2012].
  4. «La Vanguardia» (en castellà), 28-10-1995. [Consulta: 25 maig 2016].
  5. «El Govern acorda la concessió de les Medalles i Plaques President Macià 2001. 23/10/2001» (en català). Arxivat de l'original el 2017-09-28. [Consulta: 7 novembre 2015].

Enllaços externs

modifica