Alfons Ròcaferrier
Alfons Ròcaferrier (Montpeller, 1844-1907[1]) fou un escriptor occità. El 1870 col·laborà amb el baró Charles de Tourtolon per fundar la Revue des langues romanes. Fou majoral del felibritge. Inspirat per l'anhel de la unitat entre els pobles llatins, el 1878 organitzà les Festes Llatines de Montpeller, on els catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans. El 1892 fundà el Felibritge llatí i cap a la darreria de la seva vida convertí el Iòu de Pascas en paladí de l'oposició al felibritge oficial.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 agost 1844  Montpeller (França) |
| Mort | 18 juny 1907 (62 anys) Montpeller (França) |
| Redactor en cap L'Iòu de Pascas | |
| 1883 – | |
 Majoral del Felibritge | |
| 1881 – 1892 (dimissió) – Édouard-Antoine Marsal → | |
| Secretari | |
| Secretari | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Llenguadoc i estudis occitans |
| Ocupació | romanista, felibre, literat, rendista, historiador, lingüista, filòleg, erudit |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Frédéric Roque-Ferrier |
Referències
modifica- ↑ «Alphonse Roque-Ferrier (1844-1907)» (en francès).
- ↑ «Alphonse Roque-Ferrier». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 octubre 2022].