Obre el menú principal

Alfons Solà i Xancó (Barcelona, 2 d'abril de 1861 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 de desembre de 1882) fou advocat, crític musical, escriptor i músic català.

Infotaula de personaAlfons Solà i Xancó
Biografia
Naixement 2 abril 1861
Barcelona
Mort 28 desembre 1882 (21 anys)
Caldes de Montbui
Activitat
Ocupació Jurista, crític d'art i advocat
Modifica les dades a Wikidata
Balconada Modernista del Balneari Rius, avui dedicat a la cultura

Estudià als Escolapis de Barcelona i més féu la carrera d'advocat a la mateixa ciutat. Els seus pares regentaven el ja desaparegut balneari Rius, que més tard fou Casa de los padres Cooperadores de Cristo Rey, i des de fa uns anys és propietat de l'Ajuntament de Caldes de Montbui que el destina diverses activitats tant culturals com de serveis. Mentre estudiava va tenir temps d'escriure diverses obres de teatre, d'entre les quals es poden esmentar Idees transcendentals, A falta de otro, Torre Roja, i l'obra coral Els Cireraires, però la fama li arribaria amb l'obra de teatre La Creu Trencada, obra que no va poder veure estrenar, ja que el sorprengué la mort, el mateix any en què acabava la carrera de dret. Tenia tan sols 21 anys quan va morir.

Cal fer menció d'una faceta poc coneguda d'Alfons Solà i Xancó va aprendre les primeres notes de solfeig amb Climent Cuspinera i Oller, del qual va estrenar una Nadala a la parròquia de la seva vila natal. També cal fer esment que l'obra de teatre La Creu Trencada va ser estrenada per la companyia Fontova, de la qual en formaven part els actors Goula, Iscle Soler, Virgili, Valls, Guitart, Borrell i d'altres, tots ells creadors del teatre català, que van contribuir a l'èxit de l'obra. Va ser crític musical de la revista Crònica de Catalunya.

En morir només amb 21 anys d'edat, la seva mort fou molt sentida. Els diaris catalans d'aquella època publicaren fragments de la seva vida i fotografies de l'autor. Una vida curta però plena d'esdeveniments.

La població de Caldes de Montbui li dedicà un carrer en la part més cèntrica de la població.

BibliografiaModifica