Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Infotaula de personaAlfons VII de Lleó
Alfonso VII.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1105 Modifica el valor a Wikidata
Caldas de Reis Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1157 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Fresneda de la Sierra Tirón Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
  Rei de Galícia
1111 – 1157
  Rei de Lleó i de Castella
1126 – 1157
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Lleó
Rei de Castella Modifica el valor a Wikidata
DinastiaBorgonya
CònjugeBerenguera de Barcelona
Riquilda de Polònia Modifica el valor a Wikidata
ParellaGontrodo Pérez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsSanç III de Castella
Urraca de Castella i Lleó
Estefania Alfons de Castella
Garcia de Castella
Alfons de Castella
Sança de Castella i de Polònia
Constança de León i de Barcelona
Sança de Castella i de Barcelona
Ferran II de Lleó
Ferran de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon de Borgonya i Urraca I de Lleó
GermansSança Raimundes Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 88303926 Modifica els identificadors a Wikidata

Antecedents familiarsModifica

Fou fill de Ramon de Borgonya i la reina Urraca I de Lleó. Era nét per línia paterna del comte Guillem I de Borgonya i per línia materna del rei Alfons VI de Lleó i Constança de Borgonya.

Alfons VII heretarà el Regne de Lleó i de Castella a la mort de la seva mare el 1126, i serà el primer rei de la Dinastia Borgonya a Castella i Lleó.

Rei de Galícia, de Lleó i de CastellaModifica

El 1111 fou coronat rei de Galícia a la Catedral de Santiago de Compostel·la pel bisbe Gelmires i el comte de Traba. El 10 de març de 1126 fou designat rei de Lleó a la mort de la seva mare i tot seguit va encapçalar la recuperació del Regne de Castella, que estava en mans d'Alfons I d'Aragó. Amb les Paus de Támara de 1127 es va posar fi a la disputa entre els dos reis i es va reconèixer Alfons VII com a rei de Castella.

Tot i aquest reconeixement Alfons encara hagué de patir diverses rebel·lions en els territoris adjacents amb Aragó gràcies a la llarga autonomia que aquestes regions havien aconseguit des de la mort del seu avi, el rei Alfons VI de Castella.

Aspiracions territorialsModifica

A la mort del rei navarroaragonès sense descendència l'any 1134 va pretendre el tron dels dos reialmes, però fou un intent en va, ja que finalment la successió recaigué en el germà d'Alfons el Batallador, Ramir II. Tot i que no aconseguí la seva aspiració Alfons va ocupar la Rioja i així mateix conquerí la ciutat de Saragossa. Des d'aquest moment l'escut de Saragossa és present en l'escut d'armes del Regne de Lleó. Va derrotar contínuament l'exèrcit navarroaragonès i va sotmetre aquest regne sota el seu vassallatge.

Va ajudar al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a derrotar la resta de comtats catalans, unificant així gran part de la Gòtia.

El 1135 fou coronat emperador (Imperator totius Hispaniae) a la catedral de Lleó, expressant així la pretensió lleonesa d'hegemonia peninsular i d'exclusivitat en la reconquesta enfront dels musulmans. Però no ho aconseguí del tot, ja que el 1143 hagué de reconèixer la independència de Portugal durant el govern del seu cosí Alfons I Henriques pel tractat de Zamora.[1]

Així mateix, la seva visió del seu ample Imperi com un conjunt de regnes i territoris va donar lloc a una sèrie de pactes i tractats per a delimitar entre ells els drets de reconquesta de terres musulmanes. D'aquests tractats va sortir molt afavorit el seu fervorós aliat, el comte de Barcelona, que veuria el seu territori convertit en regne després de casar-se amb l'hereva d'Aragó, Peronella d'Aragó.

El 1151 va signar el Tractat de Tudilén amb Ramon Berenguer IV, mitjançant el qual es repartien els territoris de nova annexió entre els respectius regnes.

Conquesta peninsularModifica

Des de 1139 va realitzar atacs i expedicions de saqueig vers les sublevacions de les poblacions almoràvits. El 1144 va arribar fins a Còrdova, i el 1146, aliat amb Abd Al·làh ibn Jarak ats-Tsagri, senyor de Conca, va vèncer a batalla d'al-Ludjdj als emirats de Xarq al-Àndalus, que es negaven a pagar-li. La invasió, a partir de 1146, dels almohades va obligar Alfons VII a fortificar la frontera i a fer pactes amb els almoràvits. El 1147 va organitzar la Croada contra al-Mariyya juntament amb el rei d'Aragó-Navarra i el comte de Barcelona però els almohades van recuperar el control de la ciutat d'al-Mariyya

Alfons va morir el 21 d'agost en el seu retorn cap a Lleó. Els seus dos fills mascles es repartiran el seu reialme, dividint-se així novament el Regne de Lleó i el Regne de Castella.

Núpcies i descendentsModifica

El 1128 es casà a Saldaña amb Berenguera de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i per tant germana de Ramon Berenguer IV. Del matrimoni en nasqueren:

El juliol de 1152 es casà novament amb Riquilda de Polònia, filla del rei Ladislau II de Polònia. D'aquest matrimoni tingué dos fills:

Va tenir dos fills il·legítims de les seves amistançades Gontrada Pérez i Sança Fernández:

ReferènciesModifica

  1. Sérgio, António. História de Portugal (en portuguès). Editorial Labor, 1929, p. 25. 


Precedit per:
Urraca I
dins Regne de Castella
Rei de Galícia
11111157
Succeït per:
Ferran II
dins Regne de Lleó
Precedit per:
Urraca I
 
Rei de Castella

11261157
Succeït per:
Sanç III
Rei de Lleó
11261157
Succeït per:
Ferran II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons VII de Lleó