Obre el menú principal

Alfonso Sorrosal de Villalonga (Saragossa, 23 de gener de 1900 - Barcelona, 15 d'octubre, 1946) fou un concertista de guitarra aragonès.

Infotaula de personaAlfonso Sorrosal de Villalonga
Biografia
Naixement 23 de gener de 1900
Saragossa
Mort 15 d'octubre de 1946(1946-10-15) (als 46 anys)
Barcelona
41° 21.7′ N, 2° 9.3′ E / 41.3617°N,2.1550°E / 41.3617; 2.1550
Activitat
Ocupació Concertista de guitarra
Instrument Guitarra
Modifica les dades a Wikidata

Realitzà per si mateix i sense mestres els estudis musicals, iniciant-se en la guitarra als sis anys. Malgrat la seva curta edat, començà a donar concerts en els centres artístics de la seva terra nadiua, presentant-se amb un quintet infantil en el Teatro Principal (Saragossa). Formà part de la Tuna Estudiantil saragossana i actuà en aquesta com a solista de guitarra durant diversos anys. El 1916 ingressà en l'Escola de Telecomunicacions de Madrid i amb aquest motiu es donà a conèixer en els mitjans artístics de la capital espanyola.

El 1919 passà, destinat com a oficial de telègrafs, a Saragossa, no abandonant per això els seus concerts de guitarra. El 1921 a Àfrica amb el batalló expedicionari d'Aragó, on complí els seus deures militars. El 1922 donà diversos concerts a Tetuan, i s'ha Altesa Imperial el Califa mostrà desig d'escoltar-lo. Actuà en el Palau Califa, davant del Califa Muley el Mehdi, el paixà de Tetuan, Sidi Mohamed el Hashi i el Príncep Muley Hassan. Des d'aquesta data les seves visites artístiques a la residencia imperial foren freqüents. El 1924 deixà Tetuan. Tornà a Saragossa, per emprendre un cicle de concerts per tota la Península, en els que restà definitivament consagrat.

El 1929 inicià la seva tournée artística pel sud de França, Itàlia, Grècia i Romania. A Itàlia va compondre la seva bella romança Matilde, dedicada a la seva esposa, i Variacions sobre la jota, que enregistraren en discs de la casa Brunswick. Actuà amb gran èxit a Roma davant els reis d'Itàlia, i a Bucarest, davant la reina de Romania. El 1930 hagué de suspendre i anul·lar els seus contractes pendents a Europa i Amèrica per reclamar la seva presència a Espanya la greu malaltia que atacava la seva única filla. Retornà, i per atendre al total guariment d'aquella, reingressà a telègrafs.

Fou destinat a Santa Eulalia del Campo, un poble de la província de Terol, Allà passà uns anys entregat a la intimitat de la seva llar i a la pràctica diària de la seva gran afició: La guitarra. El 1933 fou destinat a Barcelona, en la que alternà la professió amb el seu art. Actuà en teatres i salons particulars de l'alta societat barcelonesa. De 1936 a 1939 la guerra civil deixà públicament inactiva la guitarra. A principis de 1940 se li declarà una cirrosi hepàtica que el posà a les portes de la mort. Posteriorment assoli equilibrar la seva salut, i el 1941 re emprengué la seva campanya artística, limitada a Catalunya, amb algunes esporàdiques actuacions a Bilbao i Saragossa.

El 8 de juliol de 1941 actuà en un acte commemoratiu del CII aniversari de la mort del genial compositor i virtuós de la guitarra Ferran Sors, interpretant magníficament els seus Minuets, Andantino i Estudios. Així mateix actuà en l'homenatge que es tributà al que fou gran mestre de la guitarra Tàrrega, el 16 de desembre del mateix any. Enregistrà diverses de les seves interpretacions a la casa Odeon Records, i amb aquest ritme artístic continuà fins que va recaure en la seva greu cirrosi. Des de l'abril de 1946 es mantingué en la malaltia, que li ocasionà la mort el 15 d'octubre del mateix any.

Anàlisi tècnicaModifica

La crítica coincideix en apreciar que Sorrosal supedità les seves facultats al sentiment. Tocava tant amb les mans com amb el cor. Una autoritat tan competent com Franz Konwitschny, director de l'Orquestra Simfònica de Frankfurt del Main, afirmà que la

« <guitarra de Sorrosal era una orquestra d'on sorgien tots els colors del somni i de la poesia..., fina sensibilitat musical, amb un sentit de dicció perfecte>. »

I una autoritat tant rellevant com Benvenuto Terzi, professor del Conservatori de Milà, escriví en fer la crítica d'un concert de Sorrosal en l'Òpera de Milà:

« força personalitat, temperament apassionat, imprimeix extraordinària puresa i qualitat en el so..., musicalitat en alt grau; aquest són els més destacats valors del guitarrista espanyol>. »

Sorrosal fou un virtuós incomparable i un dels intèrprets més preeminents i complets de la primera meitat del segle XX.

La seva prodigiosa tècnica aconseguia els efectes més variats i subtils. De les sis cordes de la seva guitarra emergien amb dicció fàcil i senzilla, amb pulsació ja intensa, ja suau, els més bells i delicats efectes sonors. El seu extens i divers repertori estava constituït per pinzellades exquisides de Mozart, Chopin, Haydn i César Franck, junt amb Enric Granados i Campiña, Calleja, Andrés Segovia, Emili Pujol i Villarrubí i Llovet. La tendresa melodiosa i una fraseologia brillant i expressiva constituïren el millor exponent musical de Sorrosal.

BibliografiaModifica