Alfonso de Sotomayor

arquebisbe i polític

Alfonso de Sotomayor (1608, Carmona, Regne de Castella - 10 de juny de 1682, Barcelona)[1] fou arquebisbe d'Oristany, Regne de Sardenya (1657 - 1664) i bisbe de Barcelona (1664 - 1682). Fou nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1677.

Infotaula de personaAlfonso de Sotomayor
Biografia
Naixement1608 Modifica el valor a Wikidata
Carmona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1682 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
  Arquebisbe d'Oristany i bisbe de Barcelona.
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióRamon de Sentmenat i de Lanuça Modifica el valor a Wikidata

Durant el seu bisbat va reformar el règim econòmic dels canonges, va impulsar la fundació de l'Oratori de Sant Felip Neri (1673), va promoure la santificació de l'arquebisbe de Barcelona Oleguer davant del papa Climent X (1675) i va posar la primera pedra de l'església del col·legi de Betlem de la Companyia de Jesús (1681).

El seu trienni al front de la Generalitat es varen succeir tres virreis: Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca que havia començat el juny de 1677 i va deixar el càrrec el novembre del mateix any degut als desastres militars; interinament es va posar al front a Diego Felipe Messía de Guzmán el 15 de juny de 1678 i que va estar quatre mesos fins que es va incorporar Alexandre de Bournonville que havia estat nomenat per Joan Josep d'Àustria però estava a Itàlia. En incorporar-se, començà un període de pau amb França que acabarà amb la signatura de la Pau de Nimega que posava fi a la guerra amb França el 17 de setembre de 1668. Alfonso de Sotomayor ho va aprofitar per a retirar el suport militar de la Generalitat a protegir la frontera. Els ciutadans confiaven que desapareixeria el problema dels allotjaments dels soldats, però les tropes reials es varen mantenir i, en no cobrar degut a la malmesa hisenda, es dedicaven a la rapinya.

Obres publicadesModifica

  • Manuale parrochorum ex Rituali Romano Pauli V (Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1671)
  • Vida de San Pedro Nolasco, profeta tarraconense (Madrid, Imprenta real 1674)
  • Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les iglèsies, capelles i Hermites (Barcelona, Vicenç Surià, 1681)[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (Vol.2), pàgs. 275-277, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9


Precedit per:
Esteve Mercadal i Dou
 
President de la
Generalitat de Catalunya

16771680
Succeït per:
Josep Sastre i Prats
Precedit per:
Pietro De Vico
 
Arquebisbe d'Oristany

1657- 1664
Succeït per:
Bernat Cotoner
Precedit per:
Ramon de Sentmenat i de Lanuça
 
Bisbe de Barcelona

16641682
Succeït per:
Benito Ignacio de Salazar