Alfred Marshall

economista britànic

Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 184213 de juliol 1924) fou un dels economistes més influents del seu temps. Estudià a la universitat de Cambridge, on destacà per la seva aptitud en matemàtiques. El 1868 esdevingué professor d'economia política a Cambridge, i el 1879 es casà amb Mary Paley Marshall.

Infotaula de personaAlfred Marshall
Alfred Marshall.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1842 Modifica el valor a Wikidata
Bermondsey (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1924 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt John's College, Cambridge
Merchant Taylors' School
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomista, filòsof i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College, Bristol (en) Tradueix
Universitat de Cambridge
Universitat d'Oxford
Universitat de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesArthur Cecil Pigou i John Maynard Keynes Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralArthur Cecil Pigou Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Paley Marshall (1877–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 5935486 Modifica el valor a Wikidata

Va recollir les idees dels clàssics amb aportacions marginalistes dels contemporanis, realitzà una síntesi on cerca i destaca les raons i requisits d'equilibri parcial. És famosa la seva comparació de les tisores amb com són de determinants els preus per l'encontre entre l'oferta i la demanda:

« Fóra igualment raonable discutir sobre si és la filada de dalt o la de baix la que talla el paper, com si és la utilitat o la despesa de producció allò que determina el valor »

El seu llibre, Principles of Economics (1890) desenvolupà les teories d'oferta i demanda, d'utilitat marginal i de les despeses de producció en un tot coherent. Entre els seus deixebles s'hi troben Arthur Cecil Pigou i Irving Fisher.

ObresModifica

 
Elements of economics of industry, 1892
  • Mr Jevons's Theory of Political Economy, 1872.
  • A Note on Jevons, 1874, Academy.
  • The Economics of Industry, amb Mary Paley Marshall, 1879.
  • The Pure Theory of Foreign Trade, 1879.
  • The Pure Theory of Domestic Values, 1879.
  • The Present Position of Economics, 1885.
  • Remedies for Fluctuations of General Prices, 1887, a Contemporary Review
  • Principles of Economics: an introductory text, 1890.
  • Some Aspects of Competition", 1891, a Report of British Association for Advancement of Science.
  • Elements of the Economic of Industry, 1892.
  • The Poor Law in Relation to State-Aided Pensions, 1892, EJ
  • On Rent, 1893, EJ.
  • The Old Generation of Economists and the New, 1897, QJE.
  • Mechanical and Biological Analogies in Economics, 1898, EJ.
  • Distribution and Exchange, 1898, EJ.
  • A Plea for the Creation of a Curriculum in Economics and Associated Branches of Political Science, 1902.
  • The Social Possibilities of Economic Chivalry, 1907, EJ.
  • National Taxation After the War, 1917, a Dawson, editor, After-War Problems.
  • Industry and Trade, 1919.
  • Money, Credit and Commerce, 1923.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Marshall