Alfredo Martínez y García-Argüelles
Alfredo Martínez y García-Argüelles (Oviedo, 1877 -24 de març de 1936) fou un metge asturià, diputat del Partit Republicà Liberal Demòcrata, membre del Congrés dels Diputats d'Espanya pel Districte de Pravia durant l'última legislatura de la Restauració borbònica, des del 12 de juny de 1923 fins al 19 de setembre de 1923.[1]
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Alfredo Martínez García-Argüelles  1877 Oviedo (província d'Astúries) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 25 març 1936 (58/59 anys) Oviedo (província d'Astúries) | ||||||||||||||||||||||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||
| 5 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923 | |||||||||||||||||||||||
| - → | |||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Pravia | ||||||||||||||||||||||
 Diputat al Corts de la República | |||||||||||||||||||||||
| 28 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936 | |||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Oviedo | ||||||||||||||||||||||
| Ministre de Sanitat i Justícia | |||||||||||||||||||||||
| 29 d'octubre de 1935 – 14 de desembre de 1935 | |||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Metge | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Republicà Liberal Demòcrata | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Biografia modifica
Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Valladolid i fins a 1903 va treballar com a metge de l'Hospital de la Hullera Espanyola. Aleshores fou membre del Cos Mèdic de la Beneficència Municipal d'Oviedo, amb destinació a Trubia. Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Asturiana, i el seu primer president.[2] Com a cap de la beneficència i del laboratori municipal va deixar escrites les Memorias que porten per títol Anafilaxis y Aplicación de la Bacteriologia a la Higiene de las poblaciones.
El 1911 la Junta d'Ampliació d'Estudis el va becar per fer estudia a Alemanya i França, cosa que li va permetre treballar a l'Institut Pasteur de París. El 1917 es va doctorar en Medicina. També era nebot polític de l'escriptor Leopoldo Alas, al que va atendre diagnosticant-li la mortal malaltia de la qual va morir.
Com a polític va formar en les files del Partido Reformista, per la seva amistat i identificació amb Melquiades Álvarez. Va ser cap polític d'aquest partit a Astúries. Va ser diputat a Corts pel districte de Pravia, des de 1919 fins a 1923, i després per la província d'Oviedo.[3] Després de la proclamació de la Segona República Espanyola tornaria a obtenir aquest escó en les eleccions de 1933 com a representant del Partit Republicà Liberal Demòcrata per Astúries, en la coalició que el seu partit va formar amb el d'Acció Popular, sent nomenat vicepresident de la Cambra.[4]
Fou Ministre de Treball, Justícia i Sanitat, nomenat el 14 de desembre de 1935 i cessat el 30 de desembre del mateix any, en el govern que va presidir Manuel Portela Valladares, en representació del Partido Reformista, però la situació política era llavors tan tibant que el govern no va durar gaire.[5]
Assassinat modifica
En la nit del diumenge 22 de març de 1936, quan Alfredo Martínez es disposava a entrar al seu xalet del carrer Ramiro I, d'Oviedo, va ser agredit a tirs per uns pistolers i, a conseqüència de les ferides, va morir en la matinada del dia 25.[6]
Referències modifica
- ↑ Congrés dels Diputats: Índex Històric de Diputats 1810-1977 Consultat el 30 de maig de 2011.
- ↑ Alfredo Martínez a Enciclopedia de Oviedo
- ↑ Eleccions 29.4.1923 Consultat el 30 de maig de 2011.
- ↑ Eleccions 19.11.1933 Consultat el 30 de maig de 2011.
- ↑ Gaseta de Madrid del 15/12/1935 i Gaseta de Madrid del 31/12/1935
- ↑ Obituari al diari ABC, 25 de març de 1936
Bibliografia modifica
- De Urquijo y Goitia, José Ramón. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008. ISBN 9788400087371.
- Serrallonga i Urquidi, Joan. Reformadores y reaccionarios en la estructura central de Sanidad en España, 1931-1936, 2009, p. 241-264.