Alfredo Oscar Saint-Jean

Alfredo Oscar Saint-Jean (Chascomús, 1926 - Chascomús, 1987)[1] va ser un militar argentí que va ocupar breument la presidència de la Nació durant l'última dictadura militar després de la renúncia de Leopoldo Galtieri. Saint-Jean havia estat al capdavant de la secretaria general de l'exèrcit i de la cartera d'Interior durant el govern de Galtieri, des de la qual havia estat responsable de la repressió policial de la manifestació "Pau, pa i treball".

Infotaula de personaAlfredo Oscar Saint-Jean
Al.St.Jean.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Chascomús (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la Chacarita Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Argentina.svg  47è President de la Nació Argentina
de facto
18 de juny de 1982 – 1 de juliol de 1982
Leopoldo Galtieri
("de facto")
Reynaldo Benito Bignone
("de facto") →
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi Militar de la Nació Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit Argentí Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTerrorisme d'Estat a l'Argentina a les dècades de 1970 i 1980 Modifica el valor a Wikidata
Signatura
FirmaSaint-Jean.jpg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 98440177 Modifica el valor a Wikidata

Després de la caiguda de Galtieri el 17 de juny de 1982, a causa de la derrota argentina a la Guerra de les Malvines, Saint-Jean va patir el desprestigi associat a la pobra actuació de les forces terrestres en el conflicte armat. Les males relacions internes entre el representant de l'exèrcit a la Junta Militar, el llavors general Cristino Nicolaides, i els caps de l'armada, Jorge Isaac Anaya i de l'aviació, Basilio Lami Dozo, li va permetre ocupar interinament el càrrec de President fins al nomenament el 22 de juny de Reynaldo Bignone, qui va assumir immediatament el càrrec, anunciant l'inici del procés de lliurament del poder a les autoritats civils.

Saint-Jean va ser processat per la comissió de 33 delictes en els distints càrrecs que va ocupar, sobretot com a cap de la Sub-zona 12, centre i oest de la província de Buenos Aires. Va quedar en llibertat per l'aplicació de les lleis de Punt Final i Obediència Deguda.

ReferènciesModifica

  1. Diario Clarín, 3 de setembre de 1987, págs. 6 i 7