Alfredo Pinto
Alfredo Pinto (Màntua, Llombardia, 22 d'octubre de 1891 - Buenos Aires, Argentina, 22 de juny de 1968) fou un compositor i pianista italià.
 Vista de la vila de Màntua on va néixer Alfredo Pinto | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
22 d'octubre de 1891 Màntua, Llombardia |
| Mort |
22 de juny de 1968 (als 76 anys) Buenos Aires, Argentina |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, pianista |
| Gènere | Òpera |
| Instrument | Piano |
 | |
Va seguir els estudis musicals al Reial Conservatori de Nàpols amb els mestres Rossomando i De Nardis. Radicat a Buenos Aires des del 1915, desplegà una gran activitat com a instrumentista, destacant especialment els seus recitals en l'Associació Wagneriana, més tard rebel·laria la seva vocació creadora, començant a compondre el 1929. En tal concepte, se li deu una extensa i notable sèrie d'obres, caracteritzades pel seu enfocament ambiciós i la seva impecable tècnica. En breu temps, fou un dels components del grup <Renovació>. A més d'altres guardons, assoli premis municipals de música pels anys 1939 i 1946. Foren executades sota la seva pròpia direcció algunes de les seves partitures, en concerts de l'Orquestra Filharmònica de la A. P. O.
Cal citar entre les seves obres l'òpera argentina en un acte El Gualicho, l'estrena de la qual es porta a efecte en el Teatro Colón de Buenos Aires, sota la batuta d'Albert Wolff, durant la temporada de 1940. És autor a més, de les següents composicions simfòniques de tall romàntic:
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1967-1968, pàg. 397-98 (ISBN 84-239-4598-7)