Algemesí

municipi del País Valencià

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta,[1] de la qual és la segona ciutat més poblada. Limita amb Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca) i amb Albalat de la Ribera, Polinyà de Xúquer i Sollana (a la Ribera Baixa).[2]

Infotaula de geografia políticaAlgemesí
Escut d'Algemesí.svg
Plaza mayor Algemesí.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Algemesí respecte de la Ribera Alta.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 11′ 23″ N, 0° 26′ 16″ O / 39.189722222222°N,0.43777777777778°O / 39.189722222222; -0.43777777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Alta Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlgemesí Modifica el valor a Wikidata
Població
Total27.331 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat658,58 hab/km²
GentiliciAlgemesinenc, algemesinenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície41,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud17 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira[1]
Dades històriques
PatrociniMare de Déu de la Salut i Sant Onofre Modifica el valor a Wikidata
Festa major7 i 8 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Ramón García Mont Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46029 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46029 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalgemesi.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble. Ambdós rius confluïxen dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que queda a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquilleres, etc.

En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km², concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del Samaruc, d'11.800 m2, que abans s'utilitzava per al cultiu de l'arròs i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera,[3] es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d'extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el fartet, el mossegadoret, el petxinots, la gambeta, la gamba gavatxa, etc.

També destaca l'espai verd Bosc de ribera.[3]

Barris i partidesModifica

  • Cotes i Pardines: són partides del terme dedicades a l'agricultura i a la indústria. Abans del s. XVII eren poblats de senyoriu.
  • Raval de Sant Roc: separat de la resta d'Algemesí per la via del tren amb 1500 habitants. És una zona marginal.[4]
  • Era de Cabot: una altra zona marginal.[5]
  • Carrascalet: pedania on viuen 500 persones.
  • Parc Salvador Castell
  • Santa Bàrbara
  • El Teular
  • Plaça de la Ribera
  • Parc Bernat Guinovart
  • Pla[6]

HistòriaModifica

De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243.[7] El 1373 es va delimitar al terme un bovalar.

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat,[7] després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fentina. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de Les Trobes, va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del segle xix. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat[7] d'Algemesí el títol de Vila Reial, s'hi introduïx el sistema d'insaculació per proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Séquia Reial del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedí la celebració de fira anual durant vint dies.[cal citació] L'expulsió dels moriscos realitzada el 1609 suposà un gran problema econòmicament.

Entre 1550 i 1582 es va construir l'església de Sant Jaume, d'estil renaixentista.

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Reial del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l'arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle xvii fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, a causa dels plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute censal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquell segle també va demanar franquícia d'amortització de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle xviii, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atreia gent de tot arreu i els terratinents gaudia d'una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arròs i farina. Tot allò també s'hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provocara la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arròs i apareix la figura del jornaler. El segle xix la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1834 i 1885.[8] El 1864 ocorregué una inundació que suposà greus problemes. A finals del 1800 hi caigué el negoci de les moreres, provocant que l'activitat agrària passara a centrar-se en el conreu de l'arròs, els cacauets i els cereals.[9] El 2016 es posà en marxa la negociació un projecte de vigilància mitjançant vehicles aeris no tripulats[10] que es posà en marxa a finals del 2017.[11] El 2017 l'equip de govern es comprometé a ampliar el Centre de Salut de la plaça de la Ribera.[12] El març de 2018 el ple de l'Ajuntament va acordar amb l'única abstinència de vot pel Partit Popular d'Algemesí obrir un expedient a la tresorera Cristina Serrano acusant-la d'absentisme laboral i falsificació laboral.[13] La tresorera impugnà l'expedient obert pel ple i el Partit Popular entengué les acusacions com una persecució política contra la tresorera per les seues idees polítiques.[14]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2012
25.240 25.525 25.838 25.029 24.894 25.028 25.259 26.192 27.326 27.770 28.358

EntitatsModifica

 
L'exposició a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, organitzat per l'ACV Tirant lo Blanc i Fundació Nexe

L'Ullal Cultural és una associació algemesinenca que ha organitzat exposicions de tota classe a la localitat.[15] De la seua labor destaca l'organització de la celebració del Dia Mundial de la Filosofia a Algemesí dos anys consecutius,[16] el projecte de Cafè Filosòfic i l'exposició itinerant L'or dels valencians, que parla sobre l'espoliació fiscal valenciana. Esta exposició fou exhibida en diferents punts del País Valencià, en col·laboració amb altres associacions culturals com El Tempir d'Elx; es va finançar mitjançant una campanya de micromecenatge a Verkami i va estrenar-se el 25 d'abril de 2013 a la sala d'exposicions de l'Ajuntament d'Algemesí, amb una presentació a càrrec de l'analista financer Rafael Beneyto.[17]

EconomiaModifica

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Real del Xúquer va introduir el cultiu de la morera i l'arròs que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, blat de moro, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anat guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes dècades la indústria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret a nombroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenvolupament econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a ús industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat amb més nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 3 de Més Compromís per Algemesí (Més Compromís), 2 d'Esquerra Unida (EUPV), 1 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs)].

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Algemesí

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Marta Trenzano Rubio 4.518 33,37% 8 ( +3)
Partit Popular   José Javier Sanchis Bretones 3.629 26,80% 6 ( -2)
Més Compromís per Algemesí   Lorena Calatayud Ruiz 1.899 14,03% 3 ( -1)
Esquerra Unida-Seguim Endavant   Pere Blanco Vega 1.417 10,47% 2 ( -2)
Vox   Francisco de Borja-Revilla Brioso 993 7,33% 1 ( +1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Edgar Breso Esteve 809 5,97% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   202 1,49% 0
Vots en blanc   73 0,54%
Total vots vàlids i regidors 13.540 100 % 21
Vots nuls 55 0,40%
Participació (vots vàlids més nuls) 13.595 66,11%**
Abstenció 6.970* 33,89%**
Total cens electoral 20.565* 100 %**
Alcaldessa: Marta Trenzano Rubio (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 8 de PSPV, 3 de Més Compromís i 2 d'EUPV[18])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[19] Junta Electoral de Zona d'Alzira.[20] Periòdic Ara.[21]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa d'Algemesí és Marta Trenzano Rubio (PSPV).[22][23]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Juan Girbes Masía IPA 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Girbes Masía IPA 28/05/1983 --
1987–1991 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Ramón García Mont PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Ramón García Mont PP 11/06/2011 --
2015–2019 Marta Trenzano Rubio PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Marta Trenzano Rubio PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[23]

MonumentsModifica

ReligiososModifica

  • Antic Convent de Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s'ha destinat a diferents usos des de caserna de la guàrdia civil fins asil. L'any 2000 ha estat totalment restaurat i l'any 2002 s'hi inaugurà el Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal·larà un centre de comerç electrònic.
  • Capella de la troballa. Va ser construïda on estava situada segons la història, la morera on aparegué la imatge de la Verge de la Salut.
  • Convent de Fons Salutis. Clar element modernista a Algemesí, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemesí, enfront del Calvari. Encara que no té una intenció artística es pot entreveure que no manca una influència estitlística de l'època. Té una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldoví. Micaela Baldoví en va ser la fundadora, i encara que hui dia no se sap quin ús se li donarà, sembla que l'opció que finalment ha reixit és la de l'escola de Mª Auxiliadora.

CivilsModifica

 
Monument a la Muixeranga
 
Paret de Pardines
  • Monument a l'organista Cabanilles. Fill d'un ferrer mallorquí que fa uns 400 anys arribà a Algemesí i es va convertir en el més important organista d'Espanya del segle xvii encara que se li varen reconéixer els mèrits més aviat a la resta d'Europa que a la seua pròpia terra. Està situat al Parc Salvador Castell i darrere de la Capella de la Troballa i és obra de Leonardo Borràs.[24]
  • Paret de Cotes. És l'única resta històrica d'un poble desaparegut anomenat Cotes, que, segons Gaspar Escolano, arribà a tindre al voltant de 300 cases a més a més d'un "mesón" i un castell. Cotes començà a decréixer fins a desaparéixer a causa de l'expulsió dels moriscs i les epidèmies. Els últims habitants que quedaren vingueren a Algemesí. Es troba a mitjan camí entre el Nou Cementeri Municipal d'Algemesí i la carretera de Benifaió.
  • Paret de Pardines. Es tracta de l'únic que queda d'un antiquíssim poble de cristians anomenat Pardines. La paret és la resta de la seua església, el retaule de la qual es conserva a la Basílica Menor de Sant Jaume a la Plaça Major d'Algemesí. Prop d'ací es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines, que amb el temps es convertiria en Albalat de la Ribera. Es troba vora la carretera que comunica l'eixida d'Algemesí de l'autopista AP-7 amb Albalat de la Ribera, a la baixada del pont de l'autopista direcció a Albalat.
  • Monument a la Muixeranga. Una rèplica feta amb ferro a mida pràcticament real de la torre humana coneguda com a muixeranga, i que és el símbol per excel·lència de la identitat històrica a més a més de festiva, de la ciutat d'Algemesí. Es troba a la rotonda on es creuen l'Avinguda de la Generalitat i la Ronda del Calvari. És obra del desaàregut Ferran Garcia Monzó.
  • Monument al Llaurador. Es troba a l'encreuament entre l'avinguda de la Generalitat i el nou Parc Bernat Guinovart, es tracta de dues eines a mida gegant i també de ferro, com les que utilitzaven els llauradors per a llaurar la terra amb l'ajuda del cavall, l'animal arrossegava l'aladre per terra amb força trencant la terra compacta i deixant-la en condicions per al cultiu. El monument al llaurador és obra de Leonardo Borràs.

CulturaModifica

Compta amb una biblioteca pública municipal (Biblioteca Municipal d'Algemesí)[25] i una al barri del Raval en projecte de ser construïda.[26]

L'any 2018 amb el suport d'Andana Editorial i la Fundació Caixa-Cooperativa es van convocar els Premis Literaris Ciutat d'Algemesí, essent la guanyadora en la aquella primera edició, en modalitat de narrativa Purificació Mascarell i Teresa Broseta en poesia infantil.[27]

FestesModifica

 
La peculiar plaça de bous d'Algemesí (rectangular).
  • Fira de Sant Onofre. El 12 de juny se celebra[28] la fira del patró d'Algemesí Sant Onofre amb multitud d'activitats, concursos, competicions esportives, etc. a més a més dels corresponents actes religiosos.
  • Festes de la Mare de Déu de la Salut. La primera setmana de setembre ha estat objecte d'estudis etnogràfics per la important mostra de folklore valencià que s'exhibix en les processons que es realitzen durant els dies 7 i 8 d'eixe mes.[28] En la processó trobem els següents balls:
  • Setmana de Bous. Constituïx un esdeveniment anual amb molta participació. Es tracta de la fira de jònecs única per la construcció de la plaça de bous quadrada de fusta (única a arreu del món).
  • Falles. Tenen lloc els dies 17, 18 i 19 de març. Hi ha un total de deu falles: Santa Bàrbara, Víctor Pradera, Crist de l'Agonia, Ideal Terrassa, Plaça del Cid, Plaça de Cabanilles, Plaça de les Tres Moreres, El Pla, Bernat Guinovart i Plaça del Mercat.

Fills il·lustresModifica

 
Vicente Nàcher Vendrell, a la plaça de bous d'Algemesí (1973)

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Podem (EUPV) (115 vots, 0,85%) i Vecinos Indignados de Algemesí (Veinal) (87 vots, 0,64%).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Algemesí». A: La Enciclopedia: a aouita. Madrid: Salvat, 2003, p. 415. ISBN 84-345-7465-9. 
  2. Illana Gregori, 2016, p. 10.
  3. 3,0 3,1 «Algemesí consolida su Albufera». Levante-EMV, 13-05-2018 [Consulta: 21 novembre 2018].
  4. Illana Gregori, 2016, p. 11.
  5. Illana Gregori, 2016, p. 11-12.
  6. Illana Gregori, 2016, p. 12.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Algemesí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Teodoro i Calatayud, 2007, p. 39.
  9. Teodoro i Calatayud, 2007, p. 183.
  10. «Algemesí se suma al uso de drones de vigilancia para luchar contra los robos en campos». Agroinformación, 01-03-2016 [Consulta: 3 març 2016].
  11. «Drons per vigilar el terme d'Algemesí». La Veu d'Algemesí, 67, Desembre 2017, pàg. 2. ISSN: 2444-9687.
  12. «El Centre de Salut de la Plaça la Ribera d’Algemesí serà ampliat definitivament». RiberaExpress, 26-05-2017 [Consulta: 12 juny 2017].
  13. «Algemesí pide que se expediente a su tesorera, exalto cargo con el PP». Las Provincias, 29-03-2018 [Consulta: 19 abril 2018].
  14. «La tesorera de Algemesí impugnará el acuerdo de expedientarla». Las Provincias, 29-03-2018 [Consulta: 19 abril 2018].
  15. L'Ullal Cultural d'Algemesí patrocina una exposició d'indumentària valenciana Hi haurà vestits i roba que formen part de la col·lecció particular d'Angelita Ros, balladora de danses valencianes des de fa molts anys, El Punt Avui, 6 de febrer de 2014
  16. «L’Ullal celebra el dia mundial de la filosofia amb una xerrada sobre ètica i corrupció». El Periòdic, 24-11-2014 [Consulta: 13 juliol 2015].
  17. Inauguració de l’exposició 'L’Or dels Valencians' a Algemesí, La Veu del País Valencià, 24 d'abril de 2013
  18. Redacció «Marta Trenzano (PSPV) reelegida alcaldessa d’Algemesí». www.riberaexpress.es, 15-06-2019.
  19. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 29 març 2020].
  20. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 56 [Consulta: 29 març 2020].
  21. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Algemesí», 26-05-2019. [Consulta: 29 març 2020].
  22. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  23. 23,0 23,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Algemesí. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  24. Hildebrandt, Guillermo. «Fallece el escultor Leonardo Borràs» (en castellà). El País, 18-09-2014.
  25. Cardona, L. «La biblioteca d'Algemesí compleix quinze anys». El Periòdic, 30-06-1996.
  26. «La conselleria de Vivenda construirà una biblioteca en el Raval d’Algemesí». Riberaexpress.es, 26-10-2016 [Consulta: 19 març 2019].
    Sanç, Eric «Algemesí - Construcció d'una biblioteca al barri del Raval». Diari La Veu, 26-10-2016 [Consulta: 19 març 2019].
  27. «Teresa Broseta i Purificació Mascarell guanyen els Premis Literaris d'Algemesí» (en català). Diari la Veu.
  28. 28,0 28,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 513. ISBN 84-930048-0-4. 
  29. CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgines 10 i 11. Volum I, ISBN 84-8048-706-2
  30. «Hallan una composición inédita del maestro del XVIII Onofre Guinovart». Cultur Plaza, 17-12-2013 [Consulta: 6 juny 2018].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algemesí