Algesires

municipi de la província de Cadis

Algesires[1] (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia. L'any 2019 el municipi tenia 121.957 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlgesires
Algeciras (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 07′ 39″ N, 5° 27′ 14″ O / 36.1275°N,5.4539°O / 36.1275; -5.4539
EstatEspanya
Comunitat autònomaAndalusia
ProvínciaProvíncia de Cadis Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població123.639 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.437,66 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície86 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud20 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
859Siege of Algeciras (en) Tradueix
juliol 1278Siege of Algeciras (en) Tradueix
gener 1310Siege of Algeciras (en) Tradueix
3 agost 1342setge d'Algesires
abril 1350 (Gregorià)Siege of Algeciras (en) Tradueix
28 juliol 1369Siege of Algeciras (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Ignacio Landaluce Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal11200–11209 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic956 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE11004 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webalgeciras.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

Està situada a la comarca del Camp de Gibraltar, a la costa occidental de la badia d'Algesires (a l'estret de Gibraltar), al costat de Gibraltar.

Economia modifica

Les indústries principals del Camp de Gibraltar són la petroquímica (CEPSA, La Seda de Barcelona, Air Liquide, etc.), siderúrgica (Acerinox) i de l'energia (E.ON), entre altres. El port d'Algesires és el més important d'Espanya,de forma molt destacada sobre les seves perseguidors, València i Barcelona, en tràfic total (general, contenidors, granels sòlids i líquids, subministraments a vaixells) i passatgers (línies amb Ceuta i Tànger). L'activitat pesquera està en decadència i no arriben creuers, que prefereixen altres ports propers (Màlaga, Gibraltar). És el primer port del Mediterrani, el cinquè d'Europa i el 24è del món pel que fa a trànsit de contenidors (desè en contenidors en trànsit).

Història modifica

Se suposa que fou la ciutat de Julia Traducta o Julia Ioza i després Ad Portum Album. Amb el nom de الجزيرة الخضراء, al-Jazīra al-Ḫadrāʾ (literalment ‘l'Illa Verda’), va ser la primera ciutat fundada pels àrabs, l'any 711. Fou destruïda pels normands el 859/860 però fou reconstruïda. Fou saquejada pels amazics el 1011. Del 1035 al 1056 fou seu del califat dels hammudites Muhammad i al-Kasim. El 1056 fou annexionada pels abbadites de Sevilla.

El 1086 va passar als almoràvits i Yusuf ben Tashfin i va passar dues vegades: per la campanya de Sagrajas i per la d'Aledo. Va passar als almohades el 1146; va ser saquejada pels castellans el 1173 i 1182. El 1231 va reconèixer Ibn Hud. L'estiu del 1278 fou bloquejada per mar per Alfons X el Savi, i el març de 1279 l'exèrcit castellà va acampar davant la ciutat però el 21 de juliol de 1279 la flota castellana, que havia estat reforçada i era comandada pels cavallers de l'Orde de Santa Maria d'Espanya, fou derrotada pels marínides marroquins i els castellans aniquilats.

Abu Yusuf hi va morir a la residència reial que havia construït a la ciutat (al-Binya) el març de 1286 i allí va ser proclamat rei el seu fill Yakub. El 1340 el marínida Abu l-Hasan Ali va derrotar l'almirall castellà Tenorio a la badia i d'allí va anar a assetjar Tarifa però fou derrotat al riu Salado (29 d'octubre de 1340) i va retornar a Algesires per després tornar al Marroc. La conquesta definitiva la va fer Alfons XI de Castella el 1344, amb ajuda de tropes catalanes, després de 20 mesos de setge. En la presa d'Algesires hi tingué un paper fonamental la flota catalana, i el rei Pere III el Cerimoniós arribà a dir que sense els seus vaixells "Algesires d'Alfadra jamés no fóra presa". De fet, l'entrada a la ciutat el 29 de març de 1344 es feu amb els penons reials junts de Castellà-Lleó i Catalunya-Aragó.[2]

El 1369 la va reconquerir el rei de Granada i la va arrasar abans d'abandonar-la; el seu terme és territori de frontera fins que en 1462, després de la definitiva conquesta castellana de Gibraltar, s'integra en aquesta ciutat. El 1704 es va fundar la ciutat actual sobre les ruïnes de la ciutat àrab. Els fundadors van ser refugiats espanyols provinents de Gibraltar, conquerida pels anglesos, i militars. Es va separar de la Ciutat de Gibraltar a San Roque (el novo Gibraltar espanyol "provisional") el 1755.

El 1905 fou seu de la famosa Conferència d'Algesires (Conferència internacional d'Algesires sobre el Marroc).

Política i administració modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Esteban Bautista PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Ernesto Delgado Lobato PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ernesto Delgado Lobato PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Antonio Patricio González García PA 15/06/1991
1995 - 1999 Antonio Patricio González García PA 17/06/1995
1999 - 2003 Antonio Patricio González García PA 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Antonio Palacios Escobar
Tomás Herrera Hormigo (des de 2005)
PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Tomás Herrera Hormigo
Diego Sánchez Rull (des de 2010)
PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 José Ignacio Landaluce Calleja PP 11/06/2011
2015 - 2019 José Ignacio Landaluce Calleja PP 13/06/2015
2019 - 2023 n/d n/d 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Des que se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques el 1979, sis regidors diferents han governat l'Ajuntament de la ciutat.

Eleccions municipals en Algesires[3]
Partit polític 2011 2007 2003
Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) 8.104 18,69% 6 14.739 38,03% 13 13.503 31,94% 10
Partido Popular (PP) 22.463 51,81% 16 11.136 28,73% 10 144 0,34% 0
Izquierda Unida 5.282 12,18% 3 4.297 11,09% 4 5.010 11,85% 3
Partido Andalucista (PA) 3.356 7,74% 2 - - - 9.865 23,34% 7

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1920193019401950196019701981199120002008
19.41721.43125.67152.73266.31781.66286.042101.556104.087115.333
Gràfic demogràfic d'Algesires entre 1920 i 2008[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Algesires». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Garrido i Valls, Josep-David. Ferran I el d'Antequera, un rei de conveniència. Edicions 3i4, gener 2011, p. 34. ISBN 978-84-7502-879-8. 
  3. [1][Enllaç no actiu], ABC [19-10-2008] (castellà)
  4. «Institut Nacional d'Estadística». INE. Arxivat de l'original el 2013-12-08. [Consulta: 20 febrer 2009].

Enllaços externs modifica