Ali Khamenei
L'aiatol·là sàyyid Ali Hosseini Khamenei[1] (persa: آیت الله سید علی حسینی خامنه ای) (Mashad, 19 d'abril de 1939)[2][3] és el segon i actual líder suprem de l'Iran des del 1989.[4][5] Anteriorment va ser president de l'Iran, del 1981 al 1989. Khamenei és el cap d'estat en actiu que més temps ha tingut el càrrec a l'Orient Mitjà, així com el segon líder iranià que més temps ha estat al càrrec durant el segle passat, després del xa Mohammad Reza Pahlavi.[6]
Segons el seu lloc web oficial, Khamenei va ser arrestat sis vegades abans de ser enviat a l'exili durant tres anys durant el regnat de Mohammad Reza Pahlavi.[7] Després que la revolució iraniana enderroqués el sha, va ser objectiu d'un intent d'assassinat el juny del 1981 que va paralitzar el seu braç dret.[8][9] Khamenei va ser un dels líders iranians durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, i va desenvolupar estrets vincles amb els ara poderosos guàrdies revolucionaris que controla, i els comandants dels quals són elegits i destituïts per ell. Els guàrdies revolucionaris s'han desplegat per acabar amb la seva oposició.[10][11] Khamenei va ser el tercer president de l'Iran del 1981 al 1989, mentre que es va convertir en un aliat proper del primer líder suprem, Ruhollah Khomeini. Poc abans de la seva mort, Khomeini tenia un desacord amb l’hereu que havia escollit -Hussein Ali Montazeri-, de manera que no hi va haver un acord sobre el seu successor quan Khomeini va morir. L' Assemblea d'Experts va elegir Khamenei com a líder suprem el 4 de juny de 1989, a l'edat de 50 anys. Segons Akbar Haixemi Rafsanjani, Khamenei era l’home que Khomeini havia escollit com a successor abans de morir. Khamenei és el cap dels servents d' Astan Quds Razavi des del 14 d'abril de 1979.[12]
Com a líder suprem, Khamenei és l'autoritat política més poderosa de la República Islàmica.[13][14] És el cap d’estat de l’Iran, el comandant en cap de les seves forces armades, i pot dictar decrets i prendre les decisions finals sobre les principals polítiques del govern en molts àmbits com l'economia, el medi ambient, la política exterior i planificació nacional a l’Iran.[15][16][17][18][19][20] Khamenei té control directe o indirecte sobre les branques executiva, legislativa i judicial del govern, així com sobre els militars i els mitjans de comunicació, segons Karim Sadjadpour.[6] Tots els candidats a l'Assemblea d'Experts, la Presidència i el Majlis (Parlament) són examinats pel Consell Guardià, els membres del qual són seleccionats directament o indirecta pel líder suprem de l'Iran.[21] També hi ha hagut casos en què el Consell Guardià va revertir la prohibició de determinades persones després de rebre ordres de Khamenei.[22]
Revoltes durant el seu mandat
modificaHi ha hagut protestes importants durant el regnat de Khamenei, incloses les protestes de Qazvin del 1994,[23] les protestes estudiantils iranianes del 1999, les protestes postelectorals de 2009,[24][25] les protestes iranianes del 2011–2012, les protestes iranianes de 2017-2018, vagues i protestes generals iranianes del 2018-2019 i les protestes iranianes de 2019-2020 que van acabar amb 1.500 morts,[26] i almenys 551 persones, entre elles 68 menors van morir com a conseqüència de la intervenció del govern a les protestes després de la mort de Mahsa Amini el 2022.[27]
Periodistes, bloguers i altres persones han estat jutjades a l'Iran acusades d'insultar el líder suprem Hamenei, sovint juntament amb càrrecs de blasfèmia. Entre les seves sentències s’inclouen l’atac i la presó, i alguns d’ells han mort sota custòdia.[28][29] La resposta del govern a les protestes ha rebut una condemna general, i el Departament del Tresor dels Estats Units ha sancionat la patrulla d'orientació i diversos oficials iranians.
Programa nuclear
modificaPel que fa al programa nuclear de l'Iran, Khamenei va emetre una fatwa el 2003 que prohibia la producció, l'emmagatzematge i l'ús de tot tipus d'armes de destrucció massiva.
Conflicte amb Israel
modificaL'abril del 2024, el conflicte subsidiari irano-israelià es va convertir en un conflicte directe entre tots dos països. L'1 d'abril, Israel va bombardejar l'ambaixada iraniana a Damasc, Síria, matant diversos alts iranians.[30] Com a resposta resposta, el 13 d'abril l'Iran i diverses milícies van llançar atacs amb drons i míssils a bases militars israelianes dins de territori israelià i a territoris ocupats per Israel.[31]
Obres
modifica- Quatre llibres principals de Rijal[32]
- Un esbós del pensament islàmic a l'Alcorà [32]
- Líder honest[32]
- Discurs sobre la paciència[33][34]
- Iqbal: Manifestació de l'esperit islàmic, dues visions musulmanes contemporànies [35]ISBN 1-871031-20-6
- Iqbal, el poeta-filòsof del ressorgiment islàmic, és una de les "dues visions musulmanes contemporànies", l'altra és la de Ali Shariati.
- Respostes a consultes sobre les lleis pràctiques de l'islam [36]ISBN 964-472-000-8 (versió PDF)
- Lliçons del Nahjul-Balaghah[37][38]
- Els drets humans a l’islam
- La Carta de la Llibertat[39][40][41]
- Essència del Tawhid: negació de la servitud però a Déu [42]
Referències
modifica- ↑ «A photo of Identity document of Ayatollah Khamenei» (en persa). Khamenei.ir, 01-02-2010. Arxivat de l'original el 14 agost 2017. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «Ali Khamenei».
- ↑ «taking look at the biography of Ali Khamenei». [Consulta: 21 març 2014].
- ↑ «Iran». State, 23-07-2010. [Consulta: 21 agost 2010].
- ↑ «Profile: Ayatollah Seyed Ali Khamenei». BBC News, 17-06-2009 [Consulta: 28 juliol 2009].
- ↑ 6,0 6,1 «The Supreme Leader – The Iran Primer». Arxivat de l'original el 30 juny 2016. [Consulta: 1r juliol 2016].
- ↑ «Khamenei.ir». Arxivat de l'original el 12 novembre 2013.
- ↑ Khamenei has kept a low profile[Enllaç no actiu] Agence France Presse, 20 June 2009. Retrieved 24 September 2009.[Enllaç no actiu]
- ↑ Maziar Bahari «How Khamenei Keeps Control». Newsweek, 06-04-2007 [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑ «Khamenei Will Be Iran's Last Supreme Leader» (en anglès). Newsweek, 17-11-2009.
- ↑ «Tehran Politics: Are the Mullahs Losing Their Grip?». World Affairs Journal. Arxivat 22 de juliol 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «انتصاب آیتالله خامنهای به عنوان رئیس خدمهی آستان قدس رضوی». khamenei.ir. Arxivat de l'original el 19 d’agost 2017. [Consulta: 19 agost 2017].
- ↑ «Profile: Iran's 'unremarkable' supreme leader Khamenei». BBC News, 04-08-2011.
- ↑ Ganji, Akbar, "The Latter-Day Sultan: Power and Politics in Iran", Foreign Affairs, November December 2008
- ↑ «Iran's Khamenei hits out at Rafsanjani in rare public rebuke». Middle East Eye. Arxivat de l'original el 4 abril 2016.
- ↑ «Khamenei says Iran must go green – Al-Monitor: the Pulse of the Middle East». Al-Monitor. Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 31 març 2016].
- ↑ Louis Charbonneau and Parisa Hafezi. «Exclusive: Iran pursues ballistic missile work, complicating nuclear talks». Reuters, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 31 juliol 2017.
- ↑ «IranWire – Asking for a Miracle: Khamenei's Economic Plan». Arxivat de l'original el 7 març 2016.
- ↑ «Khamenei outlines 14-point plan to increase population», 22-05-2014. Arxivat de l'original el 1 agost 2017. [Consulta: 21 maig 2017].
- ↑ «Iran: Executive, legislative branch officials endorse privatization plan». Arxivat de l'original el 5 gener 2017.
- ↑ «Rafsanjani breaks taboo over selection of Iran's next supreme leader» (en anglès). The Guardian. Arxivat de l'original el 2016-12-18. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Iran reverses ban on reformist candidates» (en anglès). The Guardian. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «The Basij Mostazafan – A culture of martyrdom and death» (en anglès). Al Arabiya. Arxivat de l'original el 2016-12-07. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Police Are Said to Have Killed 10 in Iran Protests». The New York Times, 28-12-2009. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2010. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Several killed, 300 arrested in Tehran protests». Arxivat de l'original el 2009-12-31. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Eʿterāżāt dar Irān; Afzāyeš-e Āmār-e Koštešodegān be biš az 30 Hamzamān bā Eḫtelāl dar Internet» (en persa). Iran Human Rights. [Consulta: 22 setembre 2022].
- ↑ «One Year Protest Report: At Least 551 Killed and 22 Suspicious Deaths». Iran Human Rights, 15-09-2023.
- ↑ «IRAN 2015 HUMAN RIGHTS REPORT». US State Department.
- ↑ «IRAN 2016 HUMAN RIGHTS REPORT». US State Department.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«», 01-04-2024.
- ↑ «L'Iran llança un atac amb més de 300 drons i míssils balístics cap a Israel» (en català). CCMA, 14-04-2024. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ 32,0 32,1 32,2 «Ayatollah Ali Khamenei». A: The Great Islamic Encyclopedia (en persa) [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ Khamenei, Ali. Discourse on Patience: Lectures of ..., 1994.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ Khamenei, Ali. Iqbal: Manifestation of the Islamic ..., 1991. ISBN 978-1-871031-20-1.
- ↑ Replies to Inquiries about the ..., 1997. ISBN 978-964-472-000-0.
- ↑ Khamenei, Seyyed Ali. Lessons from the Nahjul-Balaghah, 1984.
- ↑ Lessons from the Nahjul Balagah Arxivat 11 May 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «The Charter of Freedom || Imam Reza (A.S.) Network». Imam Reza. Arxivat de l'original el 18 juny 2009. [Consulta: 19 juny 2009].
- ↑ «The Charter of Freedom». Khamenei.de. Arxivat de l'original el 18 juny 2009. [Consulta: 19 juny 2009].
- ↑ «Great Ayatollah Sayyed Ali Khamenei». Arxivat de l'original el 4 gener 2007. [Consulta: 19 juny 2009].
- ↑ «Tawhid», 03-03-2016. Arxivat de l'original el 3 març 2016.