Ali Khamenei

polític iranià

L'aiatol·là sàyyid Ali Hosseini Khamenei[1] (persa: آیت الله سید علی حسینی خامنه ای) (Mashad, 19 d'abril de 1939)[2][3] és el segon i actual líder suprem de l'Iran des del 1989.[4][5] Anteriorment va ser president de l'Iran, del 1981 al 1989. Khamenei és el cap d'estat en actiu que més temps ha tingut el càrrec a l'Orient Mitjà, així com el segon líder iranià que més temps ha estat al càrrec durant el segle passat, després del xa Mohammad Reza Pahlavi.[6]

Infotaula de personaAli Khamenei

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) سید علی حسینی خامنه‌ای Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Mashad (Iran Imperial) Modifica el valor a Wikidata
2n Líder suprem de l'Iran
4 juny 1989 –
← Ruhol·lah Khomeini
3r President de l'Iran
13 octubre 1981 – 3 agost 1989
← Mohammad-Ali RajaiAkbar Haixemi Rafsanjani →
Diputat de l'Assemblea Consultiva Islàmica
28 maig 1980 – 13 octubre 1981
Circumscripció electoral: Teheran, Rayy, Shemiranat i Eslamshahr
Comandant en cap de les Forces Armades Iranianes
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióXiïsme i imamisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióQom Hawza Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap d'estat, traductor, escriptor, polític, alfaquí, marja taqlid, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Islàmic (1979–1987)
Associació del Clergat Combatent Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHussein-Ali Montazeri Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Iran-Iraq Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKhojaste Bagherzadeh Modifica el valor a Wikidata
FillsMojtaba Khamenei, Meysam Khamenei (en) Tradueix, Boshra Khamenei (en) Tradueix, Seyyed Masoud Khamenei (en) Tradueix, Seyyed Mostafa Khamenei, Hoda Khamenei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesSeyed Javad Khamenei Modifica el valor a Wikidata  i Khadija Mirdamadi Modifica el valor a Wikidata
GermansHadi Khamenei, Mohammad Khamenei i Badri Khamenei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsAli Tehrani (en) Tradueix (espòs de la germana)
Farideh Moradkhani (en) Tradueix (neboda) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkhamenei.ir Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1527919 TMDB.org: 1098645
Facebook: Khamenei.ru Twitter (X): khamenei_ir Instagram: khamenei_ir Telegram: khamenei_irNews Youtube: UCifIJGGhrdZmE3vAo7GtLjA Youtube: fr.khamenei Modifica el valor a Wikidata

Segons el seu lloc web oficial, Khamenei va ser arrestat sis vegades abans de ser enviat a l'exili durant tres anys durant el regnat de Mohammad Reza Pahlavi.[7] Després que la revolució iraniana enderroqués el sha, va ser objectiu d'un intent d'assassinat el juny del 1981 que va paralitzar el seu braç dret.[8][9] Khamenei va ser un dels líders iranians durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, i va desenvolupar estrets vincles amb els ara poderosos guàrdies revolucionaris que controla, i els comandants dels quals són elegits i destituïts per ell. Els guàrdies revolucionaris s'han desplegat per acabar amb la seva oposició.[10][11] Khamenei va ser el tercer president de l'Iran del 1981 al 1989, mentre que es va convertir en un aliat proper del primer líder suprem, Ruhollah Khomeini. Poc abans de la seva mort, Khomeini tenia un desacord amb l’hereu que havia escollit -Hussein Ali Montazeri-, de manera que no hi va haver un acord sobre el seu successor quan Khomeini va morir. L' Assemblea d'Experts va elegir Khamenei com a líder suprem el 4 de juny de 1989, a l'edat de 50 anys. Segons Akbar Hashemi Rafsanjani, Khamenei era l’home que Khomeini havia escollit com a successor abans de morir. Khamenei és el cap dels servents d' Astan Quds Razavi des del 14 d'abril de 1979.[12]

Com a líder suprem, Khamenei és l'autoritat política més poderosa de la República Islàmica.[13][14] És el cap d’estat de l’Iran, el comandant en cap de les seves forces armades, i pot dictar decrets i prendre les decisions finals sobre les principals polítiques del govern en molts àmbits com l'economia, el medi ambient, la política exterior i planificació nacional a l’Iran.[15][16][17][18][19][20] Khamenei té control directe o indirecte sobre les branques executiva, legislativa i judicial del govern, així com sobre els militars i els mitjans de comunicació, segons Karim Sadjadpour.[6] Tots els candidats a l'Assemblea d'Experts, la Presidència i el Majlis (Parlament) són examinats pel Consell Guardià, els membres del qual són seleccionats directament o indirecta pel líder suprem de l'Iran.[21] També hi ha hagut casos en què el Consell Guardià va revertir la prohibició de determinades persones després de rebre ordres de Khamenei.[22]

Hi ha hagut protestes importants durant el regnat de Khamenei, incloses les protestes de Qazvin del 1994,[23] les protestes estudiantils iranianes del 1999, les protestes de les eleccions presidencials iranianes del 2009,[24][25][26] les protestes iranianes del 2011–2012, les protestes iranianes del 2017-2018, vagues i protestes generals iranianes del 2018-2019 i les protestes iranianes del 2019-2020. Periodistes, bloguers i altres persones han estat jutjades a l'Iran acusades d'insultar el líder suprem Hamenei, sovint juntament amb càrrecs de blasfèmia. Entre les seves sentències s’inclouen l’atac i la presó, i alguns d’ells han mort sota custòdia.[27][28] Pel que fa al programa nuclear de l'Iran, Khamenei va emetre una fatwa el 2003 que prohibia la producció, l'emmagatzematge i l'ús de tot tipus d'armes de destrucció massiva.

Obres modifica

Referències modifica

  1. «A photo of Identity document of Ayatollah Khamenei» (en persa). Khamenei.ir, 01-02-2010. Arxivat de l'original el 14 agost 2017. [Consulta: 14 gener 2018].
  2. «Ali Khamenei».
  3. «taking look at the biography of Ali Khamenei». [Consulta: 21 març 2014].
  4. «Iran». State, 23-07-2010. [Consulta: 21 agost 2010].
  5. «Profile: Ayatollah Seyed Ali Khamenei». BBC News, 17-06-2009 [Consulta: 28 juliol 2009].
  6. 6,0 6,1 «The Supreme Leader – The Iran Primer». Arxivat de l'original el 30 juny 2016. [Consulta: 1r juliol 2016].
  7. «Khamenei.ir». Arxivat de l'original el 12 novembre 2013.
  8. Khamenei has kept a low profile[Enllaç no actiu] Agence France Presse, 20 June 2009. Retrieved 24 September 2009.[Enllaç no actiu]
  9. Maziar Bahari «How Khamenei Keeps Control». Newsweek, 06-04-2007 [Consulta: 29 setembre 2010].
  10. «Khamenei Will Be Iran's Last Supreme Leader». Newsweek, 17-11-2009.
  11. «Tehran Politics: Are the Mullahs Losing Their Grip?». World Affairs Journal. Arxivat 22 de juliol 2017 a Wayback Machine.
  12. «انتصاب آیت‌الله خامنه‌ای به عنوان رئیس خدمه‌ی آستان قدس رضوی». khamenei.ir. Arxivat de l'original el 19 agost 2017. [Consulta: 19 agost 2017].
  13. «Profile: Iran's 'unremarkable' supreme leader Khamenei». BBC News, 04-08-2011.
  14. Ganji, Akbar, "The Latter-Day Sultan: Power and Politics in Iran", Foreign Affairs, November December 2008
  15. «Iran's Khamenei hits out at Rafsanjani in rare public rebuke». Middle East Eye. Arxivat de l'original el 4 abril 2016.
  16. «Khamenei says Iran must go green – Al-Monitor: the Pulse of the Middle East». Al-Monitor. Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 31 març 2016].
  17. Louis Charbonneau and Parisa Hafezi. «Exclusive: Iran pursues ballistic missile work, complicating nuclear talks». Reuters, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 31 juliol 2017.
  18. «IranWire – Asking for a Miracle: Khamenei's Economic Plan». Arxivat de l'original el 7 març 2016.
  19. «Khamenei outlines 14-point plan to increase population», 22-05-2014. Arxivat de l'original el 1 agost 2017. [Consulta: 21 maig 2017].
  20. «Iran: Executive, legislative branch officials endorse privatization plan». Arxivat de l'original el 5 gener 2017.
  21. «Rafsanjani breaks taboo over selection of Iran's next supreme leader». The Guardian. Arxivat de l'original el 18 desembre 2016.
  22. «Iran reverses ban on reformist candidates». The Guardian. Arxivat de l'original el 21 desembre 2016.
  23. «The Basij Mostazafan – A culture of martyrdom and death». Al Arabiya. Arxivat de l'original el 7 desembre 2016.
  24. «Khamenei was the victim of an attempted assassination». Arxivat de l'original el 11 octubre 2016.
  25. «Police Are Said to Have Killed 10 in Iran Protests». The New York Times, 28-12-2009. Arxivat de l'original el 5 febrer 2010.
  26. «Several killed, 300 arrested in Tehran protests». Arxivat de l'original el 31 desembre 2009.
  27. «IRAN 2015 HUMAN RIGHTS REPORT». US State Department.
  28. «IRAN 2016 HUMAN RIGHTS REPORT». US State Department.
  29. 29,0 29,1 29,2 «Ayatollah Ali Khamenei». A: The Great Islamic Encyclopedia (en persa) [Consulta: 3 abril 2017]. 
  30. Khamenei, Ali. Discourse on Patience: Lectures of ..., 1994. 
  31. «Archived copy». Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
  32. Khamenei, Ali. Iqbal: Manifestation of the Islamic ..., 1991. ISBN 978-1-871031-20-1. 
  33. Replies to Inquiries about the ..., 1997. ISBN 978-964-472-000-0. 
  34. Khamenei, Seyyed Ali. Lessons from the Nahjul-Balaghah, 1984. 
  35. Lessons from the Nahjul Balagah Arxivat 11 May 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.
  36. «The Charter of Freedom || Imam Reza (A.S.) Network». Imam Reza. Arxivat de l'original el 18 juny 2009. [Consulta: 19 juny 2009].
  37. «The Charter of Freedom». Khamenei.de. Arxivat de l'original el 18 juny 2009. [Consulta: 19 juny 2009].
  38. «Great Ayatollah Sayyed Ali Khamenei». Arxivat de l'original el 4 gener 2007. [Consulta: 19 juny 2009].
  39. «Tawhid», 03-03-2016. Arxivat de l'original el 3 març 2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ali Khamenei