Alicia Markova

Alicia Markova (Hackney, Londres, 1 de desembre, 1910 - Bath, Somerset, 2 de desembre, 2004) fou una ballarina, coreògrafa i professora de ballet del Regne Unit.[1][2]

Infotaula de personaAlicia Markova
Alicia Markova.jpg
Alicia Markova preparada per una actuació Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDame Lilian Alicia Marks
1r desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Bath (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
Activitat
OcupacióBallarina-Coreògrafa
i professora de ballet
Premis

IBDB: 111826
Find a Grave: 10173696 Modifica el valor a Wikidata

Es formà amb Serafina Astafieva, Nikolai Legat i Enrico Cecchetti. El 1914 entrà a formar part de la Companyia de Diàguilev, en què es mantingué fins a la seva dissolució el 1929; i on interpretà, només ingressar-hi, els personatges més importants de Le Rossignol, La chatte, Le mariage d'Aurore i La boutique fantàstique. En cessar aquest grup, actuà repetides vegades com a invitada en el Ballet de Marie Rambert —que representà Façade (amb música de Walton i coreografia de Ashton)— i després, el 1931, en el Vic Wells Ballet, on feu parella per primera vegada amb Anton Dolin, col·laboració que durà al llarg de tota la seva vida, i malgrat que treballés esporàdicament amb els ballarins més importants de la seva generació.

En aquesta època (1933-35), interpretà El llac dels cignes, El Trencanous, Giselle i L'espectre de la rosa, és a dir, les obres capitals de la dansa clàssica, entre les quals s'identificà particularment amb Giselle. D'ací el seu llibre Giselle i jo. La seva segona especialitat fou Les sílfides, en la interpretació de la qual fou comparada amb Marie Taglioni. Amb Dolin, muntà un grup amb el nom d'ambdós, que sostingueren entre 1935 i 1938. A finals d'aquest període, Markova comença les seves grans gires internacionals amb el Ballet Rus de Montecarlo i Dolin participà en la formació de l'American Ballet Theatre de Nova York, al qual ella s'uní entre 1941 i 1945.

Al seu retorn a Anglaterra, actuà amb el Sadler's Wells Ballet en el Covent Garden (1948). Poc temps després, reconstituí la companyia Markova-Dolin, que transformà en el London's Festival Ballet (1949-52). Després actuà a París (1953-54), amb la Companyia del Marquès de Cuevas, formant parella amb Milorad Miskovitch,[3] i en el Festival de Gènova de 1955. També va treballar com a invitada en el Metropolitan de Nova York. Ballà en el Liceu barceloní el 1927.

Es retirà el 1963 i es dedicà a l'ensenyança. Per la mateixa data, se l'anomenà directora del Metropolitan Ballet. Per la seva gràcia, lleugeresa, embadaliment i immaterialitat, no s'ha vacil·lat a considerar-la com la millor de les ballarines europees, i sovint ha estat comparada amb Anna Pàvlova, a la qual mai superà, en opinió dels defensors de l'art rus, més dur i precís que l'occidental, mentre que, al contrari, no manca qui la valora al màxim per considerar que representà el punt més alt i perfecte d'unió entre ambdues tècniques.

ReferènciesModifica

  1. «Alicia Markova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
  2. «Dame Alicia Markova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 novembre 2020].
  3. SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 857. (ISBN 84-7291-226-4)

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alicia Markova