Alioth (Èpsilon de l'Ossa Major / ε Ursae Majoris) és un estel de la constel·lació de l'Ossa Major, la més lluent de la mateixa amb magnitud aparent +1,76.[10] Dels tres estels que formen la «cua» de l'Ossa, és la que està més prop del «cos».

Infotaula objecte astronòmicAlioth
Tipusestrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1III-IVpkB9[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra24,2627 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,14 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre5.760.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,2 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,77 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,91 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.240 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi41,2155 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,396 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)97,857 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar32,9 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−12,7 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.700 cm/s²[1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 54m 1.7496s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)55° 57' 35.3626''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[9] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada300 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J12540170+5557349 (2MASS)
GSC 03845-01190 (GSC)
HD 112185 (Henry Draper Catalogue)
HIP 62956 (Catàleg Hipparcos)
HR 4905 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 12518+5613 (IRAS)
SAO 28553 (Catàleg SAO)
ε UMa (nomenclatura de Bayer)
BD+56 1627 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J12540+5558AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 4168 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSV 101344 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 483 (FK5)
GC 17518 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7722 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 62956 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC +60222 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2330 (JP11)
N30 2976 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 2964 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2964.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 342 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 33769 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 1584 (RAFGL)
ROT 1909 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 16542 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3845-1190-1 (Catàleg Tycho)
UBV 11641 (UBV)
eps UMa (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J12540+5558AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
uvby98 100112185 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
HGAM 620 (A catalogue of Hgamma measures)
WEB 11163 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
77 UMa (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 1576683529448755328 (Gaia DR3)
TIC 150387644 (TESS Input Catalog)
AAVSO 1249+56 (AAVSO)
AG+56 909 (AGK3U)
UBV M 18813 (UBV)
Renson 32580 (General catalogue of AP and AM stars) Modifica el valor a Wikidata

ε Ursae Majoris és coneguda per diferents noms. El seu nom àrab és Al-Jawn, i no es refereix a una ossa sinó a un «cavall negre». Alioth, escrit també com Aliioth o Aliath, també prové de l'àrab alyat, que significa «cua grossa d'una ovella».[11] Un tercer nom, Al Hawar, significa «el blanc de l'ull» o «intensament brillant».[12]

Els tres estels de la cua de l'ossa, Alioth, Mizar (ζ UMa) i Benetnasch —o Alkaid— (η UMa), representaven per als àrabs «les ploraneres» d'un festeig fúnebre. El fèretre, marcat pels estels del Carro Major, era seguit per les ploraneres, i el festeig recorria un lent i solemne moviment al voltant del pol nord celeste. Aquests deudos, els nens d'Al Na'ash, assassinat per Al Jadi, representat per Polaris, segueixen envoltant totes les nits a aquest últim en la seva set de venjança.[13]

Dins de l'astronomia xinesa, ε Ursae Majoris era Yuh Kang, una porció d'un antic instrument astronòmic. Al costat d'altres estels situats entre ella i Megrez (δ Ursae Majoris), constituïa Seang, «el sotssecretari d'Estat».[13]

Característiques físiques

modifica
 
Alioth i el Sol a una distància de 0,23 UA (Celestia).

Alioth és un estel blanc de tipus espectral A0p 108 vegades més lluminosa que el Sol.[10] Amb una temperatura efectiva de 9.400 K, el seu radi és 4 vegades major que el radi solar i la seva massa és el triple de la del Sol.[14] És un estel Ap químicament peculiar, el més brillant de la seva classe. El seu espectre de llum és atípic, mostrant certs elements químics realçats o disminuïts, que a més semblen canviar amb gran regularitat amb la rotació de l'estel, en aquest cas cada 5 dies. Aquesta variació no es deu a la creació d'elements, sinó a la seva distribució en l'atmosfera de l'estel. Aquesta distribució està molt influïda pel camp magnètic estel·lar. Alguns elements es concentren en diferents regions de l'estel, entrant i sortint del camp de visió conforme l'estel rota. Així, l'abundància d'oxigen és 100.000 major en l'equador magnètic que en els pols magnètics —que no coincideixen amb l'equador i els pols de la rotació—; el crom es comporta de forma similar. Elements més pesants, com l'europi, també mostren grans variacions.[14]

Classificada com un estel variable de tipus Alfa² Canum Venaticorum, Alioth exhibeix una petita variació en la seva lluentor de 0,02 magnituds.[11] Curiosament, té un dels camps magnètics més febles entre els estels de la seva classe, amb poc més de 100 vegades major que el camp magnètic terrestre i 15 vegades més feble que l'observat en el prototip d'aquestes variables, α² Canum Venaticorum.

Alioth és membre de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major, grup d'estels que té un moviment similar a través de l'espai amb un probable origen comú. Altres conegudes estrelles de la constel·lació, com Mizar (ζ UMa), Merak (β UMa) o Phecda (γ UMa) també formen part d'aquest grup. S'hi troba a 81 anys llum de distància del sistema solar.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 10-2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  6. «A volume-limited survey of mCP stars within 100 pc - I. Fundamental parameters and chemical abundances» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 15-11-2018, pàg. 2300-2324. DOI: 10.1093/MNRAS/STY3105.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. «The spectrum of the Cr star eps UMa» (en anglès). Astrophysics and Space Science, 1, 6-1981, pàg. 41–58. DOI: 10.1007/BF00648756.
  10. 10,0 10,1 «V* eps UMa -- Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  11. 11,0 11,1 Alioth Arxivat 2015-07-31 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  12. Alioth (The Fixed Stars)
  13. 13,0 13,1 Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0. 
  14. 14,0 14,1 «Alioth» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].