Aliovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van. Límita a l'est amb els districtes de Garni i Arberani; al nord amb el Bagrevand; a l'est amb l'Apahuniq, i al sud amb el Bznuniq i el llac Van. La capital fou Zarishat. Possessió dels gnuni, amb la infiltració d'àrabs a la segona meitat del segle VII i començament del segle VIII el territori es va poblar de musulmans; els gnuni van demanar ajut a Aixot Msaker (el carnívor) o Aixot Qatj (el brau), cap de la casa dels Bagratuni (que fou príncep d'Armènia el 806) el qual es va presentar a la zona amb mil homes, però veient que no podia evitar la caiguda del país en mans dels àrabs, va reunir a la població armènia i a la família de prínceps i se'ls va emportar cap al Taiq. Aliovat va passar als àrabs vers el 771 i l'emir qaisita (o djahàpida) de Manazkert, Djahap al-Qaisi, el va dominar vers el 772.

ReferènciaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs.