Alla ricerca di Tadzio

Alla ricerca di Tadzio és un documental italià del 1970 dirigit per Luchino Visconti i produït per a la cadena de televisió pública Rai per la signatura Cinema 70, d'Alberto Luna.[1]

Infotaula de pel·lículaAlla ricerca di Tadzio

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióOreste del Buono Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada30 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0209906 TMDB: 335202 FilmAffinity: 652602 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

El documental mostra el llarg i extenuant procés de selecció entre centenars de nois, en les audicions que va realitzar el propi director, per a trobar a l'actor adequat per al paper de l'adolescent Tadzio per a la pel·lícula Morte a Venezia, adaptació de la novel·la curta homònima, de Thomas Mann.

Aquests preparatius el van portar a diverses ciutats europees, incloent Venècia, Munic, Budapest, Varsòvia, Hèlsinki i Estocolm.

Després d'haver observat a molts nois al final es va triar al jove suec Björn Andrésen, aleshors de 15 anys, que és el que representaria al personatge en la pel·lícula.

Repartiment

modifica

El veritable Tadzio

modifica
 
Władysław Moes (centre, esquerra) al Lido de Venècia amb les seves germanes i el seu amic Jan Fudakowski (1911)

El veritable Tadzio es deia Władysław Moes, va néixer el 17 de novembre de 1900 i va morir el 17 de desembre de 1986. Tenia 11 anys quan Thomas Mann el va conèixer durant el seu viatge a Venècia al maig-juny de 1911.

Władysław Moes va ser trobat pel traductor polonès de les obres de Mann, Andrzej Dołęgowski, a la dècada de 1960. L'esmenta la dona de l'escriptor, Katia Mann, a les seves memòries.[2] Gilbert Adair li va consagrar un assaig, The Real Tadzio (2001).

Referències

modifica
  1. Ficha de la película en la Associazione Culturale Luchino Visconti, Lucca Arxivat 2014-08-10 a Wayback Machine. (en italiano)
  2. Katia Mann, Meine Ungeschriebenen Memoiren (1974), trad. fr. Thomas Mann : Souvenirs à bâtons rompus, Albin Michel, 1975.

Enllaços externs

modifica