Allassa groga
L'allassa groga, caldereta, espasa de sant, jonquillo, nadala, pixat de burro o santvicentets[3] és una planta herbàcia de flor blanca de la família de les amaril·lidàcies, classificat dins de la secció Tazetta DC. del gènere Narcissus. Les espècies que formen el grup Tazetta són N.tazetta L., N. papyraceus, N. pachybolbus i N. dubius. Les plantes d'aquest grup presenten alguns caràcters morfològics semblants com la secció de les fulles que és amplament el·líptica, la corona és copuliforme, els filaments estaminals són rectes, en 2 nivells; les anteres no versàtils i les llavors no presenten estròfil (substància de reserva o eleosoma que es forma a partir del funicle i és extern a la llavor).[4] És un grup que els agrada el clima Mediterrani i agraeixen els dies de sol enfront dels més freds.
Narcissus tazetta  | |
|---|---|
 Narcissus tazetta a Israel | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Narcisseae |
| Gènere | Narcissus |
| Espècie | Narcissus tazetta L..[1][2] |
Descripció modifica
Planta herbàcia bulbosa d'uns 2-60 cm d'alçada, glabra. El bulb és subglobós amb túniques externes de tipus membranoses d'un color castany fosc, que es perllonga en una beina d'uns 11-98 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós.
Fulles modifica
Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.
Flors modifica
- L'espata és membranosa, lanceolada i embeinadora a la base.
- Les flors són pedicelades, el tub del periant es va eixamplant gradualment cap a l'àpex, i són de color blanc-groguenc cremós. Floreix del desembre al maig.
Distribució i hàbitat modifica
Es pot trobar en clarianes de suredes o de matollar, prats humits i en esquerdes de roques calcàries. El seu abast és de 0 a 1000m d'altitud sobre el nivell del mar. es distribueix des del nord-est de la península Ibèrica fins als Balcans i Anatolia; i el Nord d'Àfrica, ha estat cultivat i s'ha naturalitzat en moltes zones.
Observacions modifica
La descripció de N. tazetta es basa únicament en plantes procedents de Girona i Balears, on aquesta espècie és clarament autòctona. Narcissus tazetta és molt semblant a N. papyraceus tant per la mida de les peces florals com per la robustesa general de les plantes. Es diferencien entre ells per la coloració de la corona: groga a N. tazetta i blanca a N. papyraceus; així com per la major longitud del tub i filaments estaminals de N. tazetta.
Taxonomia modifica
Narcissus tazetta va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec, Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1, 290, a l'any 1753.[5]
Nombre de cromosomes de Narcissus tazetta (Fam. Amaryllidaceae) i taxons infraespecífics: n=5 2n=10.[6] 2n=20,21,30,31.[7] 2n=22.[8]
Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cephissus i de la ninfa Leiriope; que es distingia per las seva bellesa.
El nom deriva de la paraula grec: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que se pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta es embriagadora).
tazetta: epítet llatí que significa "amb petita tassa".[9]
- Varietats acceptades
- Narcissus tazetta subsp. aureus (Jord. & Fourr.) Baker
- Narcissus tazetta subsp. canariensis (Burb.) Baker
- Narcissus tazetta subsp. chinensis (M.Roem.) Masam. & Yanagih.
- Narcissus tazetta subsp. corcyrensis (Herb.) Baker
- Narcissus tazetta subsp. italicus (Ker Gawl.) Baker
- Narcissus tazetta subsp. tazetta
- Hermione tazetta (L.) Haw., Suppl. Pl. Succ.: 142 (1819).
- Narcissus aequilimba Herb., Amaryllidaceae: 404 (1837).
- Jonquilla tazetta (L.) Raf., Fl. Tellur. 4: 21 (1838).
- Narcissus aequilimbus Herb., Nyman, Syll. Fl. Eur.: 365 (1855).
- Pancratium tazetta (L.) Sessé et Moc., Fl. Mexic., ed. 2: 85 (1894).
- Narcissus tazetta subsp. eutazetta Briq., Prodr. Fl. Corse: 326 (1910).
- Narcissus linnaeanus Rouy in G.Rouy et J.Foucaud, Fl. France 13: 40 (1912), nom. illeg.
- Narcissus linnaeanus subsp. tazetta Rouy in G.Rouy et J.Foucaud, Fl. France 13: 47 (1912), nom. inval.[10]
Referències modifica
- ↑ «Narcissus tazetta a EOL» (en anglès). [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Narcissus tazetta a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Allassa groga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ http://www.plantasyhongos.es/glosario/estrofiolo.htm
- ↑ Narcissus tazetta a Tropicos
- ↑ Estudos nos cromosomas das Liliáceas e Amarilidáceas. Fernandes, A. (1931) Bol. Soc. Brot. ser. 2 7: 3-110
- ↑ Le problème du Narcissus tazetta L. II Les formes à 20, 21, 30, 31 et 32 chromosomes somatiques. II Fernandes, A. (1966) Bol. Soc. Brot. ser. 2 40: 277-313
- ↑ Le problème de Narcissus tazetta L. I. Les formes à 22 chromosomes somatiques. Fernandes, A. (1937) Bol. Soc. Brot. ser. 2 12: 159-219
- ↑ A Epítets Botànics
- ↑ Narcissus tazetta a PlantList
Bibliografia modifica
- Brickell, Christopher. Gardener's Encyclopedia of Plants & Flowers. Colour Library Books, 1996, p. 518. ISBN 1-85833-472-1.
- S. Castroviejo. Flora Iberica.Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol.XX. Liliaceae-Agavaceae. Real Jardín Botànico CSIC, 1996, p. 372. ISBN 978-84-00-06221-7 (obra completa).
- Jefferson-Brown, Michael. Narcissus. Typeset by J&L Composition Ltd, Filey, North Yorkshire, 1991, p. 352-353. ISBN 0 7134 6102 0.
