Obre el menú principal

Aloe arborescens

espècie de planta

Aloe arborescens és una espècie de planta de la família de les xantorreàcies que es distribueix des del sud d'Àfrica tropical fins al sud d'Àfrica. És una planta crassa que es troba en turons i muntanyes, adaptada a diferents hàbitats. És molt atractiva i se sol cultivar per plantar en jardins i parcs per la seva gran vistositat. És una "must-have" de la jardineria, si es vol cultivar plantes curatives indígenes. En anglés se l'anomena amb el nom comú d'Aloe krantz, que fa referència al seu hàbitat kranz, penya-segats o crestes rocoses; kransaalwyn (en la llengua afrikaans), ikalene (en el dialecte xhosa), inkalane or umhlabana (en el dialecte zulú).

Infotaula d'ésser viuAloe arborescens
Aloe arborescens 2 (4389478114).jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaXanthorrhoeaceae
GènereAloe
EspècieAloe arborescens
Mill.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Catevala arborescens (Mill.) Medik.
  • Aloe perfoliata var. arborescens[1]
Distribució
Aloe arborescens distribution.png
Modifica les dades a Wikidata
Escap floral jove
La flor d'Aloe arborescens és vermella i cònica

DescripcióModifica

PortModifica

Aloe arborescens es desenvolupa com un arbust de múltiples caps o inflorescències que arriba fins als 2 o 3 metres d'alçada. Encara que és un arbust amb moltes inflorescències, ha estat considerat nacionalment com un arbre.

FullesModifica

Les fulles es reuneixen en una roseta, són de color verd gris i els marges estan armats de dents pàl·lides i conspícues (evidents).

FlorsModifica

Presenta unes espigues de flors d'un color taronja intens (el més comú), quan ja són madures, que neixen en abundància durant els mesos de maig i juliol (és a dir, durant l'hiverd de l'hemisferi sud). També n'hi ha formes de color groc i altres de dues coloracions combinant el taronja gairebé vermell i el groc. La inflorescència generalment no es ramifica i en creix una de sola des d'una roseta basal. Igual que amb tots els àloes, les flors produeixen nèctar i són atractives per a molts tipus d'aus, en particular les petites i acolorides sunbirds, que voletegen de flor en flor a la recerca de nèctar. Les flors també atreuen les abelles.

DistribucióModifica

Aquesta espècie es distribueix principalment en les zones de precipitacions d'estiu de l'est del país. Té la tercera més àmplia distribució de qualsevol àloe; es produeix a partir de la península del Cap al llarg de la costa est, a través de KwaZulu-Natal, Mpumalanga i la província de Limpopo, i més al nord a Moçambic, Zimbabwe i Malawi. És un dels pocs àloes que es poden trobar cada vegada a més altitud respecte el nivell del mar fins als cims de les muntanyes. L'àloe krantz s'adapta a molts hàbitats, però en general es troba en zones muntanyoses, en crestes exposades i afloraments rocosos. També es troba en matollars densos.

VarietatsModifica

Les espècies anteriorment conegudes com a Aloe mutabilis ara es consideren sinònimes d'Aloe arborescens. És una forma que habita els penya-segats amb petites rosetes menys ramificades; fa espigues de flors de color vermell i és més evident en alts altiplans interiors de les províncies del nord de Sud-àfrica. Aquesta forma d'Aloe arborescens es pot veure penjant dels penya-segats al costat de la cascada del Jardí Botànic Nacional de Witwatersrand.

TaxonomiaModifica

Aloe arborescens va ser descrit per Miller, Philip i publicat en The Gardeners Dictionary: eighth edition no. 3. 1768. (Gard. Dict. (ed. 8))[2]

EtimologiaModifica

  • Aloe: nom genèric que deriva del grec alsos, que fa referència a l'amargor del suc de les fulles. Probablement deriva de la paraula anterior alloeh de l'àrab o de la paraula hebrea Allal, que significa 'amarg'.
  • arborescens: epítet llatí que significa 'formador d'arbres' o 'en forma d'arbre'.[3]

L'àloe krantz comú es refereix al seu hàbitat: Krantz és 'cresta rocosa' o 'penya-segat'.[4]

Usos i aspectes culturalsModifica

En moltes parts de Sud-àfrica, Aloe arborescens se sembra al voltant de corrals (recintes particulars) com a tanca de separació. Sovint passa que aquests corrals vells encara es poden veure molts anys després d'haver estat abandonats perquè els àloes persisteixen. Els talls destinats a ser utilitzats com a plantes de barrera es venen en botigues muthi (herbolaris africans).

El poble zulú utilitza les fulles d'aquesta planta per fer una pols o farina com a protecció de les tempestes. Les fulles, un cop bullides, també són usades com a remei per als parts i per als vedells malalts. En el Transkei s'usa per al mal de panxa i es dona als pollastres per evitar que emmalalteixin. En l'Orient, l'àloe es cultiva en jardins domèstics com un tractament de primers auxilis convenient per a les cremades i abrasions. De fet, va ser només després que es va utilitzar per a tractar les víctimes de cremades d'irradiació d'Hiroshima que les seves propietats curatives van rebre atenció per part d'Occident. Els extractes de les fulles han estat àmpliament investigats des de llavors i es mostra la curació significativa a les ferides, la seva acció antibacteriana, antiúlcera, antiinflamatòria, anticancerosa, hipoglucemiant i d'altres aplicacions terapèutiques. També han trobat que les fulles tenen propietats purgants i la saba pot alleujar cremades de raigs x.

ReferènciesModifica

  1. «Aloe arborescens» a EOL. Data consulta: 28 de febrer de 2014.
  2. «Aloe arborescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 20 juliol 2015].
  3. marginatus a Epítetos Botánicos.
  4. http://www.plantzafrica.com/plantab/aloearbor.htm

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aloe arborescens
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.