Aloer

L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.

La majoria de pagesos aloers dels comtats catalans posseïen les terres per aprisió, un antic dret visigòtic que donava la propietat d'una terra erma o del fisc a qui la conreava de bell nou durant trenta anys.

El sistema alodial va ser emprat pels comtes per repoblar els territoris de frontera, difícils i inestables políticament.

Els pagesos aloers eren força comuns a la Gòtia al principi de l'edat mitjana, però a mesura que avançà el segle xi i augmentà la violència i la pressió dels senyors feudals, les terres esdevingueren tinences senyorials.

Amb l'avenç cap a la Catalunya Nova va augmentar el nombre d'aloers en les terres de conquesta, afavorits amb les cartes de poblament i les franqueses.

Bibliografia

• Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 18.