Obre el menú principal

Alphonse Pierre Juin (Bône, Algèria, 16 de desembre de 1888París, França, 27 de gener de 1967) fou un militar francès.

Infotaula de personaAlphonse Pierre Juin
USA-MTO-NWA-p651 Alphonse Juin.jpg
Nom original (fr) Alphonse Juin
Biografia
Naixement 16 de desembre de 1888
Bandera d'Algèria Bône, Algèria
Mort 27 de gener de 1967 (79 anys)
bandera de l'Illa de França París, Illa de França
Lloc d'enterrament Vault of Governors Tradueix
Formació École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Activitat
Ocupació Oficial i militar
Període d'activitat 1912–1962
Lleialtat Bandera de França França
Branca militar Bandera de França Exèrcit Francès
França de Vichy França de Vichy (fins a 1942)
França Lliure Forces Franceses Lliures
Rang militar Général d'Armée Général d'Armée
Comandament 15a Divisió Motoritzada
Cos Expedicionari Francès
Conflicte Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Altres ocupacions Membre de l'Acadèmia Francesa
Modifica les dades a Wikidata

Inici de la carrera militarModifica

Després de seguir llurs primers estudis en els Liceus de Constantina i Alger, ingressà en l'Escola Militar de Saint-Cyr, on es graduà de sotstinent el 1912. Destinat als Tabors regulars marroquins, i amb ells va intervenir, durant la Primera Guerra Mundial, en la campanya del Marne; ferit el 1915, perdé l'ús de la mà dreta, pel que la seva salutació amb la mà esquerra es féu popular i simbòlic en l'exèrcit francès.

El 1916 ascendí a capità de les tropes marroquines; en acabar la guerra, era ajudant del mariscal Lyautey. El 1920 ingressà en l'Escola Superior de Guerra, on romandria fins a l'any 1922, any en què fou destinat de nou al Marroc com a cap d'Estat Major del mariscal Lyautey. Considerat com un notable militar africanista, fou ascendit a cap de batalló per Algèria i Marroc el 1926; el 1931 ja era cap del gabinet militar del resident general de França a Rabat.

Ja amb el grau de tinent coronel, el 1932 tingué una plaça de professor en l'Escola Superior de Guerra, fins que, ascendí a coronel (1935), fou a menar el tercer Regiment de Suaus a Constantina. Ascendit a general el 1938, després de desenvolupar el càrrec de cap d'Estat Major del Comandant en Cap de les Forces del Marroc.

Segona Guerra MundialModifica

En iniciar-se la Segona Guerra Mundial, es va mantenir afecte al govern de Vichy i al general Pétain, després d'ésser capturat i alliberat pels alemanys. El 1941 ja era general de divisió i nomenat general en cap de les forces, terrestres, aèries i marítimes de l'Àfrica del Nord. El 1943 s'uní a les forces del general Giraud i participà en la guerra junt els aliats com a comandant en cap de les forces franceses a Tunísia.

Les seves bones relacions amb el comandament aliat li permetrien realitzar una brillant campanya a Itàlia com a cap del cos expedicionari francès durant els anys 1943-44. Denominat l'"heroi de Montecassino", foren inscrites en el llibre d'or llurs victòries a mont Belvedere i Garigliano. En produir-se l'alliberament de París, aquest militar que des de l'Àfrica havia assestat un dur cop a les forces de Rommel, fou encarregat de la Prefectura de l'Estat Major general de la Defensa de París, càrrec que desenvoluparia fins al 1947, en què, al produir-se síndromes d'inquietud al Marroc, se l'anomenà resident general de França, considerant el seu historial africanista.

El Problema africàModifica

Des del seu càrrec, i per evitar el nacionalisme marroquí, promogué el destronament de sultà Mohammed V i llur substitució per Ben Arafa; això fou la guspira que féu esclatar una violenta campanya anti-francesa. El 1948 fou nomenat comandant en cap de les Forces en operacions a l'Àfrica del Nord i declarat en servei actiu sense límit d'edat. El 1951 se l'anomenà inspector en cap de les forces armades franceses.

El 7 de maig de 1952 ascendia a la màxima graduació de Mariscal de França. El 1953 l'Acadèmia Francesa l'elegia membre, amb gran escàndol públic, per ocupar l'escó deixat lliure per Jean Thoraud. Llavors, i a conseqüència de la seva política africana, tant al Marroc com a Algèria, va tenir un xoc violent amb el seu vell camarada Charles de Gaulle, que posà fi a l'amistat i col·laboració d'ambdós.

Militar al vell estil, Juin desconeixia per complet les subtileses diplomàtiques. Inclòs arribà a aprovar personalment el moviment O.A.S. mitjançant una carta al general Salan.

Reconeixement europeuModifica

De Gaulle (president francès aleshores), signà un decret prohibint als Mariscals de França pertànyer al Consell Superior de Guerra. Malgrat tot, el 1951, havia entrat a formar part de les forces de l'OTAN com comandant del sector centreeuropeu, càrrec que desenvolupà fins al 1956, assolint que les forces franceses s'agrupessin a Fointenebleau.

El 1964 tornà a reconciliar-se amb de Gaulle.

Obres de JuinModifica

  • 1957.- Le Magreb en feu
  • 1958.- L'Europe en question
  • 1959-60.- Mémoires
  • 1960.- Je suis soldat
  • 1962.- C'étaient nos frères; La campagne d'Italie
  • 1963.- La France en Algèrie; Trois siècles d'obéissance militaire
  • 1964.- La brigade marocaine à la bataille de la Marne

CondecoracionsModifica

  Gran Creu de la Legió d'Honor (08/05/45)
  Cavaller (10/12/14)
  Oficial (28/12/24)
  Comandant (01/10/40)
  Gran Oficial (25/06/44)
  Medalla Militar
  Creu de Guerra 1914-1918 amb 1 palma, 2 estrelles de plata i 1 de bronze
  Creu de Guerra 1939-1945 amb 5 palmes
  Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors amb 2 palmes
  Medalla interaliada 1914-1918
  Medalla commemorativa de la guerra 1914-1918
  Medalla colonial amb les barres "Maroc" i "Tunisie"
  Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (Estats Units)
  Cap Comandant de la Legió del Mèrit (Estats Units)
  Gran Creu de l'orde del Bany (Regne Unit)
  Gran Creu de l'orde de Leopold (Bèlgica)
  Creu de Guerra 1940 amb 1 palma (Bèlgica)
  Gran Creu de l'orde d'Ouissam Alaouite (Marroc)
  Medalla del Mèrit Militar Cherifien (Marroc)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alphonse Pierre Juin  
  • Suplement 1967-68, pag. 318-319 de l'enciclopèdia Espasa.