Alstonita
La alstonita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la localitat d'Alston (Anglaterra).
 Alstonita | |
|---|---|
 Cristalls d'alstonita d'una de les seves localitats tipus | |
| Fórmula química | BaCa(CO₃)₂ |
| Epònim | Alston (en)   |
| Nom IUPAC | carbonat de bari i calci bis(carbonat) de bari i calci |
| Localitat tipus | Brownley Hill mine (en) i Acomb (en) |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.04 |
| Dana | 14.2.5.1 |
| Heys | 11.5.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,38Å; b = 14,4Å; c = 6,12Å; α = 90,35°; β = 90,12°; γ = 120,08° |
| Color | incolora a blanc neu, groc-gris; gris clar, crema clar, rosa a vermell clar |
| Macles | comunes en pseudoortoròmbic {110} i {301} |
| Exfoliació | imperfecta en {110} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,67 a 3,711 g/cm³ (mesurada); 3,67 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,526 nβ = 1,671 nγ = 1,672 |
| Birefringència | δ = 0,146 |
| Angle 2V | mesurat: 6°, calculat: 8° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Fluorescència | groc feble sota ona curta i llarga |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1841 |
| Símbol | Asn |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa alstonita és un carbonat de fórmula química BaCa(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic. És un mineral polimorf amb la baritocalcita i la paralstonita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alstonita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeïta, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral que es troba normalment en dipòsits hidrotermals de baixa temperatura de plom i zinc; rarament en carbonatites. Va ser descrita a partir dels exemplars de dues localitats angleses: la mina Brownley Hill, a Nenthead, Alston Moor (Cumbria), i la mina Fallowfield, a Acomb, Hexham (Northumberland). Sol trobar-se associada a altres minerals com: ankerita, barita, benstonita, calcita, galena, pirita, quars, siderita i esfalerita.
Referències
modifica