Alt Millars

comarca del País Valencià

L'Alt Millars, o la Conca del Millars,[1] és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà.[2] Els seus municipis són:

Infotaula de geografia políticaAlt Millars

Salto de la Novia a Cirat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O / 40.0553°N,0.4633°O / 40.0553; -0.4633
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló Modifica el valor a Wikidata

CapitalMontant Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total3.978 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5,96 hab./km²
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície667,06 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Alt Millars (2015)
Municipi Població Extensió Densitat
Aiòder 175 24,36 7,18
Aranyel 171 19,16 8,92
Argeleta 103 15,47 6,66
el Castell de Vilamalefa 112 37,74 2,97
Cirat 233 41,10 5,67
Cortes d'Arenós 308 80,59 3.82
Espadella 86 11,96 7,19
Fanzara 314 34,98 8,98
la Font de la Reina 51 7,50 6,80
les Fonts d'Aiòder 130 10,98 11,84
Lludient 181 31,35 5,77
Montanejos 549 37,80 14,52
Montant 393 34,10 11,52
la Pobla d'Arenós 141 42,53 3,32
Sucaina 183 51,57 3,55
Toga 106 13,52 7,84
Torralba 71 21,19 3,35
Torre-xiva 81 11,85 6,84
Vallat 52 5,01 10,38
Vilafermosa 484 108,88 4,45
Vilamalur 70 19,47 3,60
Vilanova de la Reina 61 5,95 10,25
Total 4.055 667,06 6,08

Llocs d'interés modifica

Als nuclis urbans modifica

Als termes municipals modifica

  •  
    Llenç de la muralla del castell del Bou Negre
    Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un tossal i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
  • Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual està assentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
  • Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
  • Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc.
  • Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
  • Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba.
  •  
    El Pozo Negro, a les Fonts d'Aiòder
    Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
  • La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle xii. S'hi han trobat restes de l'edat del Bronze i de l'època ibera.
  • Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
  • Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
  • Los Estrechos

Mancomunitats modifica

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)[3] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).[4]

Vies de comunicació modifica

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que comunica la localitat de Vila-real, a la Plana Baixa, amb la Pobla d'Arenós, a tocar de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar arrere Onda, l'últim poble de la Plana, la carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.[5] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Beüt i Berenguer, Emili. Geografia elemental del Regne de València. València: Lo Rat Penat, 1972. 
  2. Pitarch, Vicent. Traces d'excursionistes (Centre Excursionista de Castelló). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. 
  3. «Municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars». Mancomunitat Espadà-Millars. Arxivat de l'original el 2016-08-25. [Consulta: 8 juliol 2016].
  4. D'Anjou González, Juan. Las mancomunidades intermunicipales en el régimen local español (en castellà). Primera. Madrid: Ministeri d'Administracions Públiques, 1994. 
  5. «'Venden' la CV-20 como una ruta paisajística del Mijares» (en castellà). Mediterráneo, 24-12-2014. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 9 juliol 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Millars