Altair
Altair (Alfa de l'Àguila / α Aquilae) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn. És un estel de seqüència principal de tipus A, amb una magnitud aparent de 0,77. És el vèrtex sud (des de l'hemisferi nord) del Triangle d'Estiu; els altres dos són Deneb (el de l'est) i Vega (el de l'oest).[7][8][9]
Altair gira ràpidament, amb una velocitat lineal a l'equador d'aproximadament 286 km/s.[10] Un estudi va revelar que Altair no és esfèric, sinó molt aplatat pels pols a causa del seu ritme de rotació.[11] Altres estudis interferomètrics amb múltiples telescopis han fotografiat i confirmat aquest fenomen.[10]
El seu nom prové del terme àrab que significa 'volador', de la frase نسر الطائر (an-nasr aţ-ţāir) 'l'àliga voladora'. A vegades també se l'anomena Atair.[12]
Nomenclatura modifica
α Aquilae (llatinitzat a Alpha Aquilae) és la designació Bayer de l'estrella. El nom tradicional Altair s'utilitza des de l'època medieval. És una abreviatura de la frase àrab النسر الطائر Al-Nisr Al-Ta'ir, "l'àguila voladora".[12]
L'any 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un Grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN)[13] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016[14] va incloure una taula dels dos primers lots de noms aprovats per la WGSN, que incloïa Altair per aquesta estrella. Ara s'ha introduït al Catàleg de noms d'estrelles de la IAU.[15]
Estel modifica
Altair es troba a 16,8 anys llum (5,14 parsecs) de la Terra i és un dels estels visibles a ull nu més propers.[16] Juntament amb Beta Aquilae i Gamma Aquilae, forma la línia d'estels ben coneguts, sovint anomenats com l'la família de l'Àguila.[17]
Altair és un estel de la seqüència principal de classe A amb aproximadament 1,8 vegades la massa del Sol i 11 vegades més de lluminositat.[10][18] Altair té una velocitat de rotació molt elevada; el període de rotació és d'aproximadament 9 hores,[18] molt menys que l'equador del Sol, que necessita al voltant de 25 dies per fer una rotació completa. Aquesta rotació tan ràpida fa que Altair sigui un esferoide oblat; el diàmetre equatorial és al voltant d'un 20% més llarg que el diàmetre polar.[10]
Mesures fetes per satèl·lit el 1999 pel Wide Field Infrared Explorer van mostrar que la brillantor d'Altair varia lleugerament (menys d'una mil·lèsima part d'una magnitud).[19] Com a resultat, el 2005 es va identificar com a variable Delta Scuti. Hom pot aproximar-ne la corba de llum afegint-hi un nombre de sinusoides, amb períodes que varien entre 0,8 i 1,5 hores.[20]
Companyes visuals modifica
És un estel de la seqüència principal de tipus A que té la designació d'estel múltiple WDS 19508+0852A i al qual acompanyen tres companyes visuals, WDS 19508+0852B, C, i D. El component B no està físicament a prop d'A malgrat que al cel ho sembla.[21]
| Deignació d'estrella múltiple: WDS 19508+0852[22] | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Component | Primària | Ascensió recta (α) Equinocci J2000.0 | Declinació (δ) Equinocci J2000.0 | Època d'observació separació | Distància angular del primari | Angle de posició (relatiu al primari) | Magnitud aparent (V) | Referència de base de dades |
| B | A | 19h 50m 40,5s | +08° 52′ 13″[23] | 2007 | 192,1″ | 287° | 9,82 | «Simbad» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: {{{consulta}}}]. |
| C | A | 19h 51m 00,8s | +08° 50′ 58″[24] | 2007 | 189,6″ | 107° | 10,3 | «Simbad» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: {{{consulta}}}]. |
| D | A | 2007 | 31,7″ | 97° | 11,9 | |||
Referències modifica
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ URL de la referència: https://iopscience.iop.org/article/10.1086/322340.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «NAME ALTAIR -- Variable Star of delta Sct type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Altair, entry, The Internet Encyclopedia of Science, David Darling. Accessed on line November 25, 2008.
- ↑ Summer Triangle, entry, The Internet Encyclopedia of Science, David Darling. Accedit en línia November 26, 2008.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Imaging the Surface of Altair, J. Monnier et al., Science 317, #5836 (July 20, 2007), pp. 342–345, doi:10.1126/science.1143205, Bibcode: 2007Sci...317..342M, PubMed: 17540860. Accedit en línia November 25, 2008. See second column of Table 1 for stellar parameters.
- ↑ Altair's Oblateness and Rotation Velocity from Long-Baseline Interferometry, Gerard T. van Belle, David R. Ciardi, Robert R. Thompson, Rachel L. Akeson, and Elizabeth A. Lada, Astrophysical Journal 559 (October 1, 2001), pp. 1155–1164, doi:10.1086/322340, Bibcode: 2001ApJ...559.1155V
- ↑ 12,0 12,1 «the definition of altair» (en anglès).
- ↑ «IAU Working Group on Star Names (WGSN)».
- ↑ «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». Arxivat de l'original el 2022-10-09.
- ↑ «IAU Catalog of Star Names».
- ↑ p. 194, The Brightest Stars: Discovering The Universe Through The Sky's Most Brilliant Stars, Fred Schaaf, Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc., 2008, ISBN 978-0-471-70410-2
- ↑ p. 190, Schaaf 2008.
- ↑ 18,0 18,1 Resolving the Effects of Rotation in Altair with Long-Baseline Interferometry, D. M. Peterson et al., The Astrophysical Journal 636, #2 (January 2006), pp. 1087–1097, doi:10.1086/497981, Bibcode: 2006ApJ...636.1087P; see Table 2 for stellar parameters.
- ↑ Buzasi, et al «Altair: The Brightest δ Scuti Star». The Astrophysical Journal, 619, 01-02-2005, pàg. 1072-1076 [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ Altair: The Brightest δ Scuti Star, D. L. Buzasi et al., The Astrophysical Journal 619, #2 (February 2005), pp. 1072–1076, doi:10.1086/426704, Bibcode: 2005ApJ...619.1072B
- ↑ HR 7557, database entry, The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed. (Preliminary Version), D. Hoffleit and W. H. Warren, Jr., CDS ID V/50. Accessed on line November 25, 2008.
- ↑ Entry 19508+0852, The Washington Double Star Catalog, United States Naval Observatory. Accedit en línia November 25, 2008.
- ↑ «BD+08 4236B -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «BD+08 4238 -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altair |
- Imatge d'Altair d'alta resolució (en anglès).
- Altair a SolStation (en anglès).