Alteració (música)

nota amb un to que no figura dins l'escala indicada en la firma clave aplicada més propera
Conté arxius de so
Gnome-mime-audio-openclipart.svg

Un accident és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama.[1] Hi ha tres tipus principals d'alteració: sostingut, bemoll i becaire.[2][3] També existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s'utilitzen més sovint en el cas de fragments enharmònics o en tonalitats estranyes. Les alteracions tenen les següents funcions.

Les alteracions es posen davant la nota que s'ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s'anomenen alteracions accidentals o accident. Un accident és un signe que indica que la nota ha de ser alterada (ja sigui a través d'un doble sostingut, sostingut, becaire, bemoll o doble bemoll). L'alteració s'ha d'escriure immediatament abans de la nota a alterar. No només s'alterarà aquella nota sinó també totes les notes del compàs del mateix tipus.

Generalment també s'alteren les notes del mateix nom d'altres octaves, però el més freqüent és que a l'esquerra d'aquestes notes s'escrigui una alteració de seguretat entre parèntesis. Les alteracions permanents, és a dir, que s'executen al llarg de tota una peça, conformen l'armadura i se situen al principi de la partitura, just després de la clau.

ReferènciesModifica

  1. «alteració | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2019].
  2. Randel, D.M. «The Harvard Dictionary of Music». Harvard University Press, 2003, pàg. 4-5.
  3. Hiley, David. «Accidental». A: Stanley Sadie. New Grove Dictionary of Music and Musicians. Macmillan, 2001. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alteració