Alteració (música)

nota amb un to que no figura dins l'escala indicada en la firma clave aplicada més propera
Conté arxius de so

Un accident és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama.[1] Hi ha tres tipus principals d'alteració: sostingut, bemoll i becaire.[2][3] També existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s'utilitzen més sovint en el cas de fragments enharmònics o en tonalitats estranyes. Les alteracions tenen les següents funcions.

Les alteracions es posen davant la nota que s'ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s'anomenen alteracions accidentals o accident. Un accident és un signe que indica que la nota ha de ser alterada (ja sigui a través d'un doble sostingut, sostingut, becaire, bemoll o doble bemoll). L'alteració s'ha d'escriure immediatament abans de la nota a alterar. No només s'alterarà aquella nota sinó també totes les notes del compàs del mateix tipus.

Generalment també s'alteren les notes del mateix nom d'altres octaves, però el més freqüent és que a l'esquerra d'aquestes notes s'escrigui una alteració de seguretat entre parèntesis. Les alteracions permanents, és a dir, que s'executen al llarg de tota una peça, conformen l'armadura i se situen al principi de la partitura, just després de la clau.

Referències modifica

  1. «alteració | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2019].
  2. Randel, D.M. «The Harvard Dictionary of Music». Harvard University Press, 2003, pàg. 4-5.
  3. Hiley, David. «Accidental». A: Stanley Sadie. New Grove Dictionary of Music and Musicians. Macmillan, 2001. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alteració