Alternativa per Alemanya
El partit polític Alternativa per Alemanya (en alemany, Alternative für Deutschland, AfD) és un partit polític alemany d'ideologia euroescèptica fundat el 6 de febrer de 2013.[2] Tot i no posicionar-se sobre el seu eix ideològic, és considerat com un partit de dreta populista[3] o ultradreta.[4][5][6]
| Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
ObjectiusModifica
Els seus objectius polítics són el rebuig a l'Euro, dissolució ordenada de l'Eurozona i reincorporació del marc alemany i les monedes nacionals, així com el rebuig dels rescats als països del sud d'Europa, desburocratització de la Unió Europea i retorn de les competències als estats membres, l'imperi de la llei i acabar amb la immigració massiva.
HistòriaModifica
Fou fundat divuit per professors, economistes, polítics i periodistes, sobretot per antics militants de la CDU i el FDP entre ells Bernd Lucke, professor d'economia de la Universitat d'Hamburg, Konrad Adam, experiodista del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, i l'expolític de la CDU Alexander Gauland. Decidí presentar-se a les eleccions federals del 22 de setembre de 2013, on van obtenir un 2.056.985 vots, 4,7%, a 0,3% d'aconseguir representació parlamentària al Bundestag.
Bend Lucke va perdre el lideratge del partit al congrés del partit a Essen el 4 de juliol de 2015, que va passar a Frauke Petry amb el suport del sector ultradretà, islamòfoba i ultranacionalista. Lucke va abandonar el partit per fundar Liberal-Konservative Reformer.[2]
Resultats electoralsModifica
Eleccions federalsModifica
| Resultats al Bundestag | |||
|---|---|---|---|
| Any | % | Escons | Candidat |
| 2013 | 4,7% | 0 | Bernd Lucke |
| 2017 | 12,6% | 94 | Alice Weidel Alexander Gauland |
| 2021 | 10,4% | 83 | Alice Weidel Tino Chrupalla |
Eleccions europeesModifica
| Resultats al Parlament Europeu | |||
|---|---|---|---|
| Any | % | Escons | Candidat |
| 2014 | 7,1% | 7 | Bernd Lucke |
| 2019 | 10,97% | 11 | Jörg Meuthen |
Eleccions als parlaments regionalsModifica
| Resultats | ||
|---|---|---|
| Any | % | Escons |
| Hessen 2013 | 4,1% | 0/110 |
| Saxònia 2014 | 9,7% | 14/126 |
| Turíngia 2014 | 10,6% | 11/91 |
| Brandenburg 2014 | 12,2% | 11/88 |
| Hamburg 2015 | 6,1% | 8/121 |
| Bremen 2015 | 5,5% | 4/83 |
| Baden-Württemberg 2016 | 15,1% | 23/143 |
| Renània-Palatinat 2016 | 12,6% | 14/101 |
| Saxònia-Anhalt 2016 | 24,3% | 25/87 |
| Mecklenburg-Pomerània Occidental 2016 | 20,8% | 18/71 |
| Berlin 2016 | 14,2% | 25/160 |
| Baviera 2018 | 10,2% | 22/205 |
| Hessen 2018 | 13,1% | 19/137 |
| Saxònia 2019 | 27,5% | 38/119 |
| Turíngia 2019 | 23,4% | 22/90 |
| Brandemburg 2019 | 23,5% | 23/88 |
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alternativa per Alemanya |
- ↑ «AfD Kompakt 02/14». Arxivat de l'original el 2014-03-05. [Consulta: 26 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Borràs, Jordi. «Alternativa per a Alemanya no conquereix el cor de Berlín». El Temps, 04-06-2018. [Consulta: 6 febrer 2020].
- ↑ Hallam, Mark. «Germany's populist AfD seeks to turn online 'censorship' to its advantage» (en anglès). Alemanya: Deutsche Welle, 02-01-2018. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Ehrhardt, Sabine. «Germany's far-right AfD chooses nationalist as co-leader» (en anglès). Hannover: Reuters, 02-12-2017. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ «Germany’s far-right party will make the Bundestag much noisier» (en anglès). Dresden: The Economist, 24-08-2017. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Lucas, Javier de «Déficits y falacias de la democracia liberal ante la gestión de la diversidad: el caso de las políticas migratorias y de asilo». Deusto Journal of Human Rights, 1, 11-12-2017, pàg. 30. DOI: 10.18543/djhr-1-2016pp15-37.