Alternativa per Alemanya

partit polític nacional conservador

Alternativa per Alemanya (en alemany, Alternative für Deutschland, AfD) és un partit polític alemany d'ideologia euroescèptica fundat el 6 de febrer de 2013.[1] Tot i no posicionar-se sobre el seu eix ideològic, és considerat com un partit de dreta populista[2] o ultradreta.[3][4][5][6]

Infotaula d'organitzacióAlternativa per Alemanya
(de) Alternative für Deutschland Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaMut zur Wahrheit Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAfD Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític alemany
partit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaeuroescepticisme
liberalisme econòmic
nacionalisme alemany
islamofòbia
negacionisme del canvi climàtic
antifeminisme
populisme de dreta
nacionalisme ètnic
conservadorisme nacionalista
oposició a la immigració Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta
ultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 febrer 2013, Christuskirche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FundadorBernd Lucke Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deEuropa de les Nacions Sobiranes (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Membres48.000 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaTino Chrupalla (2019–)
Alice Weidel (2022–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsAlternativa Jove per Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Format per
Bundesrat (2025)
0 / 69
Parlament Europeu (2025)
15 / 720
Bundestag (2025)
151 / 630 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+49-30-22023000 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webafd.de Modifica el valor a Wikidata

Facebook: alternativefuerde X: AfD Instagram: afd.bund Telegram: afdbrennpunkt Youtube (canal): UCq2rogaxLtQFrYG3X3KYNww TikTok: afdfraktionimbundestag Modifica el valor a Wikidata

Objectius

modifica

Els seus objectius polítics són el rebuig a l'Euro, dissolució ordenada de la zona euro i reincorporació del marc alemany i les monedes nacionals, així com el rebuig dels rescats als països del sud d'Europa, desburocratització de la Unió Europea i retorn de les competències als estats membres, l'imperi de la llei i acabar amb la immigració massiva.

Història

modifica

Fou fundat per divuit professors, economistes, polítics i periodistes, sobretot per antics militants de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i el Partit Democràtic Lliure (FDP) entre ells Bernd Lucke, professor d'economia de la Universitat d'Hamburg, Konrad Adam, experiodista del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, i l'expolític de la CDU Alexander Gauland. Decidí presentar-se a les eleccions federals del 22 de setembre de 2013, on van obtenir un 2.056.985 vots, 4,7%, a 0,3% d'aconseguir representació parlamentària al Bundestag.

Bend Lucke va perdre el lideratge del partit al congrés del partit a Essen el 4 de juliol de 2015, que va passar a Jörg Meuthen i Frauke Petry amb el suport del sector ultradretà, islamòfoba i ultranacionalista. Lucke va abandonar el partit per fundar Liberal-Konservative Reformer l'octubre de 2017.[1]

El gener de 2022 Jörg Meuthen va renunciar a la presidència del partit amb efectes immediats i va abandonar l'AfD, ja que va arribar a reconèixer que el partit havia evolucionat molt a la dreta, amb trets totalitaris, i que en gran part ja no es basava en el liberal democràtic, i Alice Weidel i Tino Chrupalla foren escollits nous líders de la formació.[7]

El 14 maig de 2024 el membre del partit Björn Höcke va ser condemnat amb una multa de 13.000 euros per utilitzar en un discurs l'eslògan nazi “Tot per Alemanya!”. Tot i que Höcke va defendre que era una «dita quotidiana», el tribunal va determinar que va fer servir símbols d’una organització inconstitucional.[8]

Alternativa per Alemanya fou expulsat el 23 de maig de 2024 del grup Identitat i Democràcia al Parlament Europeu durant la campanya a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 després dels escàndols que han danyat la seva popularitat.[9] El partit quedà en segona posició a les eleccions al Parlament Europeu de 2024, formant part del nou grup parlamentari Europa de les Nacions Sobiranes,[10] i a les eleccions federals alemanyes de 2025, consolidant l'ascens de la formació, que va quedar fora del govern alemany.[11]

En abril de 2025 la branca juvenil del partit es dissolgué per evitar una possible prohibició per extremisme.[12]

Resultats electorals

modifica

Eleccions federals

modifica
Any Circumscripció Llista de partit Escons +/– Govern
Vots % Vots %
2013 810,915 1.9 (#8) 2,056,985 4.7 (#7)
0 / 631
Nou Extraparlamentari
2017 5,316,095 11.5 (#3) 5,877,094 12.6 (#3)
94 / 709
  94 Oposició
2021 4,694,017 10.1 (#4) 4,802,097 10.3 (#5)
83 / 735
  11 Oposició
2025 10,175,438 20.6 (#2) 10,327,148 20.8 (#2)
152 / 630
  69 Oposició

Eleccions europees

modifica
Any Líder Vots % Escons +/– Grup
2014 Bernd Lucke 2,070,014 7.1 (#5)
7 / 96
ECR
2019 Jörg Meuthen 4,103,453 11.0 (#4)
11 / 96
  4 ID
2024 Maximilian Krah 6,324,008 15.89 (#2)
15 / 96
  4 ESN

Parlaments estatals (Landtage)

modifica
Estat Any Vots % Escons +/– Govern
Baden-Württemberg 2021 473,309 9.7 (#5)
17 / 154
  6 Oposició
Baviera 2023 1,999,924 14.6 (#3)
32 / 203
  10 Oposició
Berlín 2023 137,810 9.1 (#5)
17 / 147
  4 Oposició
Brandenburg 2024 438,811 29.23 (#2)
30 / 88
  7 Oposició
Bremen 2023 No va participar
0 / 84
Extraparlamentari
Hamburg 2020 211,327 5.3 (#5)
7 / 123
  1 Oposició
Hessen 2023 518,674 18.4 (#2)
28 / 133
  9 Oposició
Baixa Saxònia 2022 396,839 11.0 (#4)
18 / 146
  9 Oposició
Mecklenburg-Pomerània Occidental 2021 152,747 16.7 (#2)
14 / 79
  4 Oposició
Rin del Nord-Westfàlia 2022 388,768 5.4 (#5)
12 / 195
  4 Oposició
Renània-Palatinat 2021 160,273 8.3 (#4)
9 / 101
  5 Oposició
Saarland 2022 25,718 5.7 (#3)
3 / 51
= Oposició
Saxònia 2024 719,274 30.6 (#2)
40 / 120
  2 Oposició
Saxònia-Anhalt 2021 221,487 20.8 (#2)
23 / 97
  2 Oposició
Slesvig-Holstein 2022 61,169 4.4 (#6)
0 / 69
  5 Extraparlamentari
Turíngia 2024 396,704 32.8 (#1)
32 / 88
  10 Oposició

Presidents

modifica
Líder Foto Circumscripció Inici Final Temps
1 Bernd Lucke
(1962–)
  Parlament Europeu 14 d'abril de 2013 5 de juliol de 2015 812 dies
2 Frauke Petry
(1975–)
  Sächsische Schweiz-Osterzgebirge 4 de juliol de 2015 29 de setembre de 2017 818 dies
3 Jörg Meuthen
(1961–)
  Parlament Europeu 5 de juliol de 2015 28 de gener de 2022 2399 dies
4 Tino Chrupalla
(1975–)
  Görlitz 30 de novembre de 2019 En el càrrec
5 Alice Weidel
(1979–)
  Baden-Württemberg 18 de juny de 2022 En el càrrec

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Borràs, Jordi. «Alternativa per a Alemanya no conquereix el cor de Berlín». El Temps, 04-06-2018. [Consulta: 6 febrer 2020].
  2. Hallam, Mark. «Germany's populist AfD seeks to turn online 'censorship' to its advantage» (en anglès). Alemanya: Deutsche Welle, 02-01-2018. [Consulta: 27 agost 2019].
  3. Ehrhardt, Sabine. «Germany's far-right AfD chooses nationalist as co-leader» (en anglès). Hannover: Reuters, 02-12-2017. [Consulta: 27 agost 2019].
  4. «Germany’s far-right party will make the Bundestag much noisier» (en anglès). Dresden: The Economist, 24-08-2017. [Consulta: 27 agost 2019].
  5. Lucas, Javier de «Déficits y falacias de la democracia liberal ante la gestión de la diversidad: el caso de las políticas migratorias y de asilo». Deusto Journal of Human Rights, 1, 11-12-2017, pàg. 30. DOI: 10.18543/djhr-1-2016pp15-37.
  6. «Germany’s far-right party will make the Bundestag much noisier». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  7. Regàs, Jordi. «Alice Weidel, la líder contradictòria de l'extrema dreta alemanya». 324, 23-02-2025. [Consulta: 9 juliol 2025].
  8. «Alemania: Condenan por usar un eslogan nazi a un líder de AfD» (en castellà), 14-05-2024. [Consulta: 14 maig 2024].
  9. Pauline von Pezold, Eddy Wax, Nicholas Vinocur. «Far-right ID group expels Alternative for Germany» (en anglès). Politico, 23-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  10. Sevillano, Elena G. «El partido alemán AfD quiere fundar un tercer grupo ultra en Bruselas con la formación de Alvise Pérez» (en castellà), 24-06-2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  11. Solé Sans, Anna s. «El mapa electoral d'una Alemanya dividida: els estats de l'antiga RDA trien l'extrema dreta». Vilaweb, 24-02-2025. [Consulta: 9 juliol 2025].
  12. «Les joventuts d’Alternativa per Alemanya es dissolen per evitar la prohibició per extremisme». Vilaweb, 01-04-2025. [Consulta: 9 juliol 2025].