Alts Pirineus

departament de França

Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées, en occità gascó Nauts Pirenèus o Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.[1]

Infotaula de geografia políticaAlts Pirineus
Proposed flag for Hautes-Pyrénées.svg Blason département fr Hautes-Pyrénées.svg
Sers et Betpouey 65 vus de StJustin 2011.jpg
Modifica el valor a Wikidata

EpònimPirineus Modifica el valor a Wikidata
Localització
Hautes-Pyrénées-Position.svg Modifica el valor a Wikidata
 43° 12′ N, 0° 08′ E / 43.2°N,0.13°E / 43.2; 0.13Coord.: 43° 12′ N, 0° 08′ E / 43.2°N,0.13°E / 43.2; 0.13
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània Modifica el valor a Wikidata

CapitalTarba Modifica el valor a Wikidata
Població
Total229.191 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat51,34 hab/km²
Geografia
Superfície4.464 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altVinyamala (3.298 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació4 març 1790
Organització política
• President Modifica el valor a WikidataMichel Pélieu Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-65 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFR626 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE65 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webhautes-pyrenees.gouv.fr Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Els Alts Pirineus són un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). El departament es va formar al voltant dels territoris pertanyents a l'antiga província de Bigorra.[2]

Històricament, l'àrea àmpliament coberta pel departament es coneixia com Bigorra, un territori a vegades independent però que posteriorment va formar part de la província de Gascunya. Grans parts de la zona van pertànyer als anglesos després del tractat de Brétigny, el 1360. Al segle XVI formava part del domini hugonot dels monarques de Navarra, incorporat a França per Enric IV.

El departament dels Alts Pirineus es va crear en el moment de la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790, gràcies a la influència del polític de Tarbes, Bertrand Barère, membre de la Convenció.[3]

GeografiaModifica

Els Alts Pirineus es compon de diverses àrees geogràfiques diferents. La part sud, al llarg de la frontera amb Espanya, està formada per muntanyes com el Vinyamala, el Pic del Migdia de Bigorra i les serralades Neouvielle i Arbizon.[4] Una segona zona consisteix en turons ondulants de baixa altitud. La part nord del departament consta de terres agrícoles en gran part planes. Als Alts Pirineus hi ha dos petits enclaus territorials —un romanent de l' l'Edat mitjana- situats al veí departament dels Pirineus Atlàntics.

El gran Tarba és el focus econòmic i administratiu del departament, mentre que Lorda, la segona ciutat més gran dels Alts Pirineus, es dedica gairebé exclusivament a la indústria de pelegrinatge religiós.

Altres poblacions destacades són Banhèras de Bigòrra, Argilèrs, Vic de Bigòrra, Rabastens de Bigòrra, Mauborguet i Lanamesa.

Demografia[5]Modifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
- - 180 669 212 077 233 031 239 688 244 196 248 800 250 934
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
245 127 240 179 240 252 235 156 236 026 236 474 231 248 225 865 219 162
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
215 546 209 993 206 105 185 760 187 637 189 993 194 331 201 954 203 544
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014
211 413 225 730 227 222 227 922 224 759 222 673 229 900 229 228 227 829


TurismeModifica

El Parc Nacional dels Pirineus Occidentals cobreix una àrea important i inclou atraccions conegudes com el Circ de Gavarnia i el Pont d'Espagne. Tota la zona és destí preferit dels excursionistes i dels amants de la muntanya.[6]

La zona és coneguda potser des de l'antiguitat per les seves aigües termals i es van construir diverses ciutats al voltant d'aquestes, sobretot Cauterets, Lus e Sent Sauvaire i Banhèras de Bigòrra .

Un llac notable a la zona és el llac Bleu d'Ilhéou, al sud-oest de Cautarés

Hi ha diverses estacions d'esquí populars als Alts Pirineus, com ara Varètja-La Mongie, Gavarnia, Luz-Ardiden, Cauterets, Hautacam, Piau-Engaly i Sent Lari e Sola .

La zona és un lloc gairebé permanent a l'itinerari del Tour de França, amb passos molt difícils com el Coll del Tourmalet, l' Aubisca i el Soulor .

El primer festival de jazz d'avantguarda de la regió se celebra cada any a Lus e Sent Sauvaire  : Jazz a Luz. Tarbes acull un festival anual de cavalls, Equestria, i un festival de tango, Tarbes en Tango.

ReferènciesModifica

  1. «le site du conseil général des hautes-pyrénées 65», 19-11-2003. [Consulta: 30 abril 2021].
  2. «Histoire des Hautes-Pyrénées.». [Consulta: 30 abril 2021].
  3. «HAUTES-PYRÉNÉES, Histoire, guide touristique Petit Futé». [Consulta: 30 abril 2021].
  4. «Pyrénées, Hautes- | Sapere.it» (en italià). [Consulta: 30 abril 2021].
  5. «Le SPLAF». [Consulta: 30 abril 2021].
  6. «DESTINATION HAUTES-PYRÉNÉES».

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alts Pirineus