Obre el menú principal

Els alts del Golan —en àrab هضبة الجولان, haḍba al-Jūlān o al-Jawlān; en hebreu רמת הגולן, ramat HaGolan— o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban. L'Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa.

Infotaula de geografia políticaAlts del Golan
هضبة الجولان (ar)
רמת הגולן (he)
Brechat ram mt hermon.JPG

Localització
Golan 92.jpg
33° 00′ N, 35° 45′ E / 33°N,35.75°E / 33; 35.75
Territori reivindicat per Israel i Síria
PaísIsrael
DistricteDistricte del Nord
Israeli-occupied territoriesSub-districte del Golan
Consell regionalConsell Regional del Golan
Geografia
Superfície 1.800 km²
Altitud 1.226 m
Punt més alt Hermon  (2.814 m)
Modifica les dades a Wikidata

Geogràficament és una regió que domina tant la plana inferior que envolta el mar de Galilea o llac Tiberíades, a Israel, com l'altiplà de Síria, amb Damasc, la capital siriana, al mig.

Correspon aproximadament a l'antiga Gaulanitis i el seu nom derivava de la vila de Golan, esmentada a l'Antic Testament. Fou part de la província de Palestina Secunda. Durant el domini dels bizantins la regió era possessió dels ghassànides i hi tenien una de les seves places principals. Va ser conquerida pels musulmans per Shurahbil quan va ocupar al-Urdunn, i va pertànyer a aquest districte però més tard va passar a la província de Damasc segon al-Tabari, i de la que fou un dels sis districtes segons al-Mukaddasi. Sota domini àrab la regió va tenir uns límits un pel més reduïts però encara incloent els territoris a l'est del Nahr al-Allan, on estaven dues ciutats que portaven el qualificatiu d'al-Djawlan: Djabiyat al-Djawlan i Sahm al-Djawlan.[1] Baniyas va conservar la capitalitat durant el període mameluc.

Integrat des del segle xvi a l'imperi otomà, la capital va passar a Kuneitra. Després de la Primera Guerra Mundial va formar part del territori de Síria, aleshores administrada per França. Per la seva posició estratègica, Israel va ocupar la regió durant la Guerra dels Sis Dies (1967). El 1974 un acord entre Israel i Síria permeté l'establiment d'una missió de l'ONU entre els dos estats. La part dominada pels israelians, però, fou colonitzada i el desembre del 1981 fou annexada, unilateralment, a l'estat d'Israel, essent primer ministre Menachem Begin. La població autòctona en fugí durant l'ocupació, i hi resten solament unes poques comunitats druses, circassianes i alauites.

Contingut

Estatus actualModifica

 
Localització dels Alts del Golan. En color més clar l'àrea annexionada per Israel.

Israel va conquerir aquests territoris durant la Guerra dels Sis Dies el 1967, i els va mantenir durant la Guerra del Yom Kippur el 1973. El 1981, Israel els va incorporar al seu territori del Districte del Nord, aplicant-hi el sistema legal, administratiu i jurisdiccional i oferint als seus habitants la ciutadania israeliana; mitjançant una llei aprovada per la Kenésset que eludeix emprar el terme annexió. La resolució 497 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada per unanimitat, va declarar el desembre de 1981 que la decisió israeliana era «nul·la i sense valor».[2] Aquesta resolució es va dictar en virtut del Capítol VI de la Carta de les Nacions Unides, sent el Capítol VII l'únic que permet l'adopció de resolucions vinculants, en interpretació literal de la Carta. La Cort Internacional de Justícia, en una opinió consultiva no vinculant sobre Namíbia (21 de juny de 1971), va interpretar que, amb base dels articles 24.2 i 25 de la Carta, el Consell de Seguretat té poders generals, per la qual cosa pot adoptar decisions obligatòries al marge del Capítol VII.[3]

Tanmateix, molts experts legals i diferents persones i organismes, interpretant literalment la Carta, tenen l'opinió, de nul valor jurídic, que aquestes resolucions del Consell de Seguretat, en adoptar-se al marge del Capítol VII, no tenen caràcter vinculant.[4][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15] L'Agència Jueva per la Terra d'Israel, organisme governamental, va respondre que «tot i considerat una annexió, no ho és: els Alts del Golan no estan declarats territori israelià».[16] Israel els ha considerat sempre un emplaçament estratègic essencial per mantenir la seva seguretat i el seu aprovisionament hídric i la base negociadora d'un futur acord de pau amb Síria.[17] El 2018, cap país del món encara no havia reconegut a títol individual el control israelià sobre els Alts del Golan.[18]

PoblacióModifica

D'acord amb l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel, el setembre de 2007, la població del subdistricte dels Alts del Golan era d'aproximadament 40.400 habitants,[19] dels quals 21.400 eren àrabs sirians (19.300 drusos i 2.100 musulmans), tot i que podien optar a la ciutadania israeliana, i 19.000 israelians jueus.[20][21][22] De 80.000 a 90.000 ciutadans sirians van fugir o foren expulsats durant la Guerra dels Sis Dies.[23] Els assentaments israelians, com els moixav i els quibuts formen part del Consell Regional del Golan i els colons residents tenen ciutadania israeliana. Un 20,6% de la població drusa va arribar a tenir la ciutadania israeliana.[24]

ReferènciesModifica

  1. en aquesta segona l'arqueòleg Schumacher hi va buscar l'antiga Golan
  2. Resolució 497 Israel-República Àrab Síria (Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 17 de desembre de 1981)
  3. Legal Consequences for States of the Continued Presence of South Africa in Namibia (South West Africa) notwithstanding Security Council Resolution 276 (1970) Arxivat 2015-setembre-8 en la Wayback Machine. 21 de juny de 1971, paràgrafs 108 i següents, especialment el 113 (anglès)
  4. "Some analysts have pointed out that Security Council resolutions condemning or criticizing Israel have been passed under Chapter VI of the U.N. Charter, which are different from the Chapter VII resolutions against Iraq." (Ayoob, Mohammad. "The war against Iraq: normative and strategic implications", in Robinson, Mary & Weiss, Thomas G. & Crahan, Margaret E. & Goering, John (eds). Wars on Terrorism and Iraq: human rights, unilateralism, and U.S. foreign policy, Routledge (UK), May 1, 2004, p. 164).
  5. "Additionally it may be noted that the Security Council cannot adopt binding decisions under Chapter VI of the Charter" (De Hoogh, Andre. Obligations Erga Omnes and International Crimes, Martinus Nijhoff Publishers, Jan 1, 1996, p. 371).
  6. "Council recommendations under Chapter VI are generally accepted as not being legally binding". (Magliveras, Konstantinos D. Exclusion from Participation in International Organisations, Martinus Nijhoff Publishers, Jan 1, 1999, p. 113).
  7. "Within the framework of Chapter VI the SC has at its disposal an 'escalation ladder' composed of several 'rungs' of wielding influence on the conflicting parties in order to move them toward a pacific solution... however, the pressure exerted by the Council in the context of this Chapter is restricted to non-binding recommendations". (Neuhold, Hanspeter. "The United Nations System for the Peaceful Settlement of International Disputes", in Cede, Franz & Sucharipa-Behrmann, Lilly. The United Nations, Martinus Nijhoff Publishers, Jan 1, 2001, p. 66).
  8. "The responsibility of the Council with regard to international peace and security is specified in Chapters VI and VII. Chapter VI, entitled 'Pacific Settlements of Disputes', provides for action by the Council in case of international disputes or situations which do not (yet) post a threat to international peace and security. Herein its powers generally confined to making recommendations, the Council can generally not issue binding decisions under Chapter VI". (Schweigman, David. The Authority of the Security Council Under Chapter VII of the UN Charter, Martinus Nijhoff Publishers, Jan 1, 2001, p. 33).
  9. "Under Chapter VI, the Security Council may only make recommendations but not binding decisions on United Nations members". (Wallace-Bruce, Nii Lante. The Settlement of International Disputes, Martinus Nijhoff Publishers, Jan 1, 1998, pp. 47-4 ).
  10. "The UN distinguishes between two sorts of Security Council resolution. Those passed under Chapter Six deal with the peaceful resolution of disputes and entitle the council to make non-binding recommendations. Those under Chapter Seven give the council broad powers to take action, including warlike action, to deal with “threats to the peace, breaches of the peace, or acts of aggression”. Such resolutions, binding on all UN members, were rare during the cold war. But they were used against Iraq after its invasion of Kuwait. None of the resolutions relating to the Israeli-Arab conflict comes under Chapter Seven." Iraq, Israel and the United Nations: Double standards?, The Economist, October 10, 2002.
  11. "There are two sorts of security council resolution: those under 'chapter 6' are non-binding recommendations dealing with the peaceful resolution of disputes; those under 'chapter 7' give the council broad powers, including war, to deal with 'threats to the peace ... or acts of aggression'." Emmott, Bill. If Saddam steps out of line we must go straight to war, The Guardian, November 25, 2002.
  12. "...there is a difference between the Security Council resolutions that Israel breaches (nonbinding recommendations under Chapter 6) and those Iraq broke (enforcement actions under Chapter 7)." Kristof, Nicholas D. Calling the Kettle Black, The New York Times, February 25, 2004.
  13. "There is a hierarchy of resolutions... Chapter 6, under which all resolutions relating to the middle east have been issued, relates to the pacific resolution of disputes. Above that, there are the mandatory chapter 7 resolutions, which impose the clearest possible obligations, usually on a single state rather than on two or three states, which is what chapter 6 is there for. Chapter 7 imposes mandatory obligations on states that are completely out of line with international law and policy, and the United Nations has decided in its charter that the failure to meet those obligations may be met by the use of force." Straw, Jack. [1]House of Commons debates, Hansard, Column 32, September 24, 2002.
  14. "There is another characteristic of these resolutions which deserves a mention, and that is that they are under chapter 7 of the United Nations charter. Chapter 7 has as its heading 'Action with respect to threats to the peace, breaches of the peace, and acts of aggression'. This is the very serious chapter of United Nations rules, regulations, laws and principles, which the United Nations activates when they intend to do something about it. If the United Nations announces under chapter 7 that it intends to do something about a matter and it is not done, that will undermine the authority of the United Nations; that will render it ineffective. There are many other resolutions under other chapters. Resolution 242 gets a bit of a guernsey here every now and then. Resolution 242 is under chapter 6, not chapter 7. It does not carry the same mandate and authority that chapter 7 carries. Chapter 6 is the United Nations trying to put up resolutions which might help the process of peace and it states matters of principle that are important for the world to take into consideration. Resolution 242 says that Israel should withdraw from territories that it has occupied. It also says that Israel should withdraw to secure and recognised boundaries and that the one is dependent upon the other. Resolution 242 says that, but it is not a chapter 7 resolution." Beazley, Kim, Waiting for blow-back (speech delivered in Parliament on February 4, 2003, The Sydney Morning Herald, February 5, 2003.
  15. "There are several types of resolutions: Chapter 6 resolutions are decisions pursing the Pacific Settlement of Disputes, and put forward Council proposals on negotiation, enquiry, mediation, conciliation, arbitration, judicial settlement, resort to regional agencies, and other peaceful means. Chapter 7 resolutions are decisions for Action with Respect to Threats to the Peace, involving use of force and sanctions, complete or partial interruption of economic relations, rail, sea, air, postal, telegraphic radio and other means of communication and the severance of diplomatic relations. Resolutions passed under Chapter 7 of the Charter are binding on all UN members, who are required to give every assistance to any action taken by the Council, and refrain from giving any assistance to the country against which it is taking enforcement action." Iran dossier crosses the Atlantic: Where to from here? (Microsoft Word document), Greenpeace position paper on Iran.
  16. «Although reported as a annexation, it is not: the Golan Heights are not declared to be Israeli territory.» [2] Arxivat 2007-octubre-21 en la Wayback Machine.
  17. L'Article I, Secció 9, de les Directrius normatives bàsiques del Govern d'Israel, afirma: "El govern considera que el Golan és essencial per a la seguretat de l'Estat i els seus recursos hídrics. Mantenir la sobirania d'Israel al Golan serà la base per a un acord amb Síria."[3]
  18. Pfeffer, Anshel «Breaching Diplomatic Protocol, Embattled British Minister Priti Patel Visited Israeli Golan Heights». , 08-11-2017 [Consulta: 11 març 2018]. «Como el resto de la comunidad internacional, el gobierno británico no reconoce el control de Israel sobre los Altos del Golán, capturados de Siria en la Guerra de los Seis Días de 1967.»
  19. Oficina Central de Estadísticas de Israel - Taula 1 - Població per districte i subdistricte
  20. Dades del cens elaborat per l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel[4]
  21. CIA World Factbook - Israel - People. (anglès)
  22. Regions and territories: The Golan Heights, British Broadcasting Corporation 10 de agosto de 2010. (anglès)
  23. Benny Morris, Righteous Victims: A History of the Zionist-Arab Conflict, 1881-1999, Vintage Books, Nueva York, 2001, ISBN 978-0-679-74475-7, p. 327: "De ochenta a noventa mil civiles huyeron o fueron expulsados de los Altos del Golán."
  24. https://www.timesofisrael.com/golan-druze-communities-set-for-first-municipal-elections-and-many-are-fuming/

Enllaços externsModifica