Obre el menú principal

Els alts del Golan —en àrab هضبة الجولان, haḍba al-Jūlān o al-Jawlān; en hebreu רמת הגולן, ramat HaGolan— o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban. L'Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa.

Infotaula de geografia políticaAlts del Golan
هضبة الجولان (ar)
רמת הגולן (he)
Brechat ram mt hermon.JPG

Localització
Golan 92.jpg
 33° 00′ N, 35° 45′ E / 33°N,35.75°E / 33; 35.75
Territori reivindicat per Israel i Síria
PaísIsrael
DistricteDistricte del Nord
Israeli-occupied territoriesSub-districte del Golan
Consell regionalConsell Regional del Golan
Geografia
Superfície 1.800 km²
Altitud 1.226 m
Punt més alt Hermon (2.813,95 m)
Modifica les dades a Wikidata

Geogràficament és una regió que domina tant la plana inferior que envolta el mar de Galilea o llac Tiberíades, a Israel, com l'altiplà de Síria, amb Damasc, la capital siriana, al mig.

Correspon aproximadament a l'antiga Gaulanitis i el seu nom derivava de la vila de Golan, esmentada a l'Antic Testament. Fou part de la província de Palestina Secunda. Durant el domini dels bizantins la regió era possessió dels ghassànides i hi tenien una de les seves places principals. Va ser conquerida pels musulmans per Shurahbil quan va ocupar al-Urdunn, i va pertànyer a aquest districte però més tard va passar a la província de Damasc segon al-Tabari, i de la que fou un dels sis districtes segons al-Mukaddasi. Sota domini àrab la regió va tenir uns límits un pel més reduïts però encara incloent els territoris a l'est del Nahr al-Allan, on estaven dues ciutats que portaven el qualificatiu d'al-Djawlan: Djabiyat al-Djawlan i Sahm al-Djawlan.[1] Baniyas va conservar la capitalitat durant el període mameluc.

Integrat des del segle xvi a l'imperi otomà, la capital va passar a Kuneitra. Després de la Primera Guerra Mundial va formar part del territori de Síria, aleshores administrada per França. Per la seva posició estratègica, Israel va ocupar la regió durant la Guerra dels Sis Dies (1967). El 1974 un acord entre Israel i Síria permeté l'establiment d'una missió de l'ONU entre els dos estats. La part dominada pels israelians, però, fou colonitzada i el desembre del 1981 fou annexada unilateralment, a l'estat d'Israel, essent primer ministre Menachem Begin. La població autòctona en fugí durant l'ocupació, i hi resten solament unes poques comunitats druses, circassianes i alauites. L'annexió no és reconeguda per cap país del món, que segueixen considerant-los territori ocupat.

Estatus actualModifica

 
Localització dels Alts del Golan. En color més clar l'àrea annexionada per Israel.

Israel va conquerir aquests territoris durant la Guerra dels Sis Dies el 1967, i els va mantenir durant la Guerra del Yom Kippur el 1973. El 1981, Israel els va incorporar al seu territori del Districte del Nord, aplicant-hi el sistema legal, administratiu i jurisdiccional i oferint als seus habitants la ciutadania israeliana; mitjançant una llei aprovada per la Kenésset que eludeix emprar el terme annexió. La resolució 497 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada per unanimitat, va declarar el desembre de 1981 que la decisió israeliana era «nul·la i sense valor».[2] Aquesta resolució es va dictar en virtut del Capítol VI de la Carta de les Nacions Unides. Israel ha intentat adduir que sent el Capítol VII l'únic que permet l'adopció de resolucions vinculants, en interpretació literal de la Carta. Però la Cort Internacional de Justícia, en una opinió consultiva no vinculant sobre Namíbia (21 de juny de 1971), va interpretar que, amb base dels articles 24.2 i 25 de la Carta, el Consell de Seguretat té poders generals, per la qual cosa pot adoptar decisions obligatòries al marge del Capítol VII.[3] Refutant així les prensions israelianes. L'Agència Jueva per la Terra d'Israel, organisme governamental, va respondre que «tot i considerat una annexió, no ho és: els Alts del Golan no estan declarats territori israelià».[4] Israel els ha considerat sempre un emplaçament estratègic essencial per mantenir la seva seguretat i el seu aprovisionament hídric i la base negociadora d'un futur acord de pau amb Síria.[5] El 2018, cap país del món encara no havia reconegut el control israelià sobre els Alts del Golan.,[6] i és universalment reconegut com a territori sirià ocupat.

PoblacióModifica

D'acord amb l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel, el setembre de 2007, la població del subdistricte dels Alts del Golan era d'aproximadament 40.400 habitants,[7] dels quals 21.400 eren àrabs sirians (19.300 drusos i 2.100 musulmans), tot i que podien optar a la ciutadania israeliana, i 19.000 israelians jueus.[8][9][10] De 80.000 a 90.000 ciutadans sirians van fugir o foren expulsats durant la Guerra dels Sis Dies.[11] Els assentaments israelians, com els moixav i els quibuts formen part del Consell Regional del Golan i els colons residents tenen ciutadania israeliana. Un 20,6% de la població drusa va arribar a tenir la ciutadania israeliana.[12]

ReferènciesModifica

  1. en aquesta segona l'arqueòleg Schumacher hi va buscar l'antiga Golan
  2. Resolució 497 Israel-República Àrab Síria (Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 17 de desembre de 1981)
  3. Legal Consequences for States of the Continued Presence of South Africa in Namibia (South West Africa) notwithstanding Security Council Resolution 276 (1970) Arxivat 2015-setembre-8 en la Wayback Machine. 21 de juny de 1971, paràgrafs 108 i següents, especialment el 113 (anglès)
  4. «Although reported as a annexation, it is not: the Golan Heights are not declared to be Israeli territory.» [1] Arxivat 2007-octubre-21 en la Wayback Machine.
  5. L'Article I, Secció 9, de les Directrius normatives bàsiques del Govern d'Israel, afirma: "El govern considera que el Golan és essencial per a la seguretat de l'Estat i els seus recursos hídrics. Mantenir la sobirania d'Israel al Golan serà la base per a un acord amb Síria."[2]
  6. Pfeffer, Anshel «Breaching Diplomatic Protocol, Embattled British Minister Priti Patel Visited Israeli Golan Heights». , 08-11-2017 [Consulta: 11 març 2018]. «Como el resto de la comunidad internacional, el gobierno británico no reconoce el control de Israel sobre los Altos del Golán, capturados de Siria en la Guerra de los Seis Días de 1967.»
  7. Oficina Central de Estadísticas de Israel - Taula 1 - Població per districte i subdistricte
  8. Dades del cens elaborat per l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel[3]
  9. CIA World Factbook - Israel - People. (anglès)
  10. Regions and territories: The Golan Heights, British Broadcasting Corporation 10 de agosto de 2010. (anglès)
  11. Benny Morris, Righteous Victims: A History of the Zionist-Arab Conflict, 1881-1999, Vintage Books, Nueva York, 2001, ISBN 978-0-679-74475-7, p. 327: "De ochenta a noventa mil civiles huyeron o fueron expulsados de los Altos del Golán."
  12. https://www.timesofisrael.com/golan-druze-communities-set-for-first-municipal-elections-and-many-are-fuming/

Enllaços externsModifica