Aluminoceladonita

L'aluminoceladonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Va rebre el seu nom l'any 1997 per Alessandro Pavese, Giovanni Ferraris, Mauro Prencipe i Richard Ibberson per la seva relació amb la celadonita, i en al·lusió a la dominància de l'alumini a la seva composició en comparació amb el ferro.

Aluminoceladonita
Aluminoceladonita amb Heulandita-Ca
Fórmula química	K(Mg,Fe2+)Al(Si₄O10)(OH)₂
Epònim	celadonita i alumini
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.05a
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	incolora quan és pura, verda herba quan conté ferro
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Símbol	Acel
Referències

Característiques

L'aluminoceladonita és un silicat de fórmula química K(Mg,Fe²⁺)Al(Si₄O₁₀)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral isostructural amb la celadonita, la cromceladonita, la ferroaluminoceladonita i la ferroceladonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aluminoceladonita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Aquesta espècie té dues localitats tipus, totes dues a la Baixa Àustria: Anna chapel, a Wiesmath, i Frohsdorf, a Lanzenkirchen. També ha estat trobada a Índia, Itàlia, Japó, Eslovàquia i els Estats Units.