Viquipèdia

Alzina de la Font de Can Massanet

L'Alzina de la Font de Can Massanet és un arbre centenari, de grans dimensions, de l'espècie Quercus ilex (subsp. ilex). Està situada al municipi de Vilafant (Alt Empordà), prop del mas Can Puig Maçanet, sobre el marge d'un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d'una zona d'horts. Està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.[1]

Infotaula de geografia físicaAlzina de la Font de Can Massanet
Imatge
TipusArbre singular Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaVilafant (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 14′ 40″ N, 2° 56′ 06″ E / 42.24449°N,2.935086°E / 42.24449; 2.935086
L'alzina de la Font de Can Massanet

Al peu de l'alzina hi brolla una font, procedent de les aigües freàtiques de la finca de Can Maçanet. Aquestes aigües, molt abundants, havien servit per abastar part de la població de Figueres entre 1917 i 1971.[2][3] Actualment, però, l'aigua de la font no és apta per a l'ús de boca.

L'indret gaudeix d'una gran popularitat entre els veïns del municipi, que hi solien acudir a berenar els dies festius. El compositor Manuel Bertran i Pujol [nt 1] va dedicar-li la sardana La font de Can Massanet, estrenada a Vilafant el 16 de setembre de 1952 per la festa major de Sant Cebrià.[6]

Característiques modifica

L'alzina té una alçària total de 18 metres, amb una capçada mitjana de 23,2 metres i una volta de canó de 3,46 metres. El tronc està lleugerament inclinat i es fixa al marge del camí amb unes arrels de grans dimensions que queden parcialment al descobert. Es desconeix l'edat concreta de l'arbre, malgrat que se sap que és un arbre centenari, ja que se'n tenen referències des de principis del segle xx. Coordenades UTM ED50 (m): X 494726 Y 4677131.

Notes modifica

  1. ↑ Manuel Bertran i Pujol (Barcelona, 16 d'abril del 1919 - Palamós, 6 de juliol del 1998) cursà solfeig i piano a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i amplià la formació amb Josep Font i Sabaté fent harmonia i instrumentació. Tocà com a pianista a l'Orquestra Florida, i fou mestre de ballets de l'Agrupació Sardanista de Barcelona, on participà activament als anys 30 i 40 del segle passat. Va ser autor de les sardanes El carter del Pito, La font de Can Massanet, Pensant en tu, Tendresa i Roda el món i torna al born; aquesta darrera fou enregistrada el 1951 per la Cobla Barcelona [4] en disc de pedra. També instrumentà per a piano la Rima X (Cendal flotante...) de G.A.Bécquer, el 1944 [5]

Referències modifica

  1. ↑ «L'alzina de la Font de Can Massanet». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 8 abril 2016].
  2. ↑ Bernils Mach, Josep M. Vilafant. Girona: Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona., 1997. ISBN ISBN 84-86812-63-1. 
  3. ↑ «L'aigua de Can Massanet a Figueres». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 8 abril 2016].
  4. ↑ «Programa 487». Esperit de Festa, Ràdio Sabadell, 28-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-09-14 [Consulta: 19 agost 2016]. Arxivat 2016-09-14 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Biografia de Manuel Bertran, al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 19 agost 2016].
  6. ↑ «Lletra de la sardana "La font de Can Massanet"».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alzina_de_la_Font_de_Can_Massanet&oldid=31908756»