Alzinera de Linyola
L'Alzinera de Linyola (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre que es troba a Linyola (el Pla d'Urgell), el qual apareix en diversos escuts (del poble i d'entitats esportives), postals i símbols del municipi.[1]
| Tipus | Arbre singular  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Linyola (Pla d'Urgell) | |||
| ||||
Dades descriptives modifica
- Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,03 m.
- Perímetre de la base del tronc: 3,76 m.
- Alçada: 13,04 m.
- Amplada de la capçada: 13,44 m.
- Altitud sobre el nivell del mar: 253 m.[1]
Entorn modifica
Es troba tocant al nucli urbà de Linyola. Creix en una feixa de conreus de secà, on es conrea userda, blat, ordi i dacsa. De manera espontània, l'acompanyen fonoll, morró negre, lletsó, bosses de pastor, ravenissa blanca, blet, malva, boixac, canyís i arçot. Hi ha diversitat de fauna antropòfila: colom roquer, tórtora, cadernera, oreneta, pardal comú, estornell i rata negra.[1]
Aspecte general modifica
Té bon estat foliar i de brancatge, i una sorprenent producció glanera. Al tronc presenta diverses cavitats, algunes força grans, sobretot a la part baixa de la soca, on el propietari ha fet tractaments amb ciment, però difícilment es tancaran. Tot i així, l'arbre és robust i ufanós. Realment, està una mica enfonsant perquè l'any 1965 es va anivellar el terreny i l'alzina (que era sobre unes roques) va ser coberta fins a la soca, aproximadament amb un metre de terra fèrtil per a conreu. Aquest fet li va fer perillar la salut, però després de treure-li una mica de terra de l'entorn de la soca va respondre bé i va revifar. És una carrasca realment molt fotogènica i amb un gran simbolisme per a la gent de Linyola, la qual se l'estima molt. L'arbre pren més significació pel fet que la comarca del Pla d'Urgell es caracteritza per l'alt grau de transformació en conreus (a quasi tot el territori), fet que explica la inexistència de boscos.[1]
Curiositats modifica
Abans de la darrera Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i ben a prop d'aquesta alzina, n'hi havia una altra de més gran de mida i clivellada d'escorça. El propietari (el senyor Joan Civit) compila i exposa amb rètols al voltant de l'arbre frases carregades d'ètica (Eduquem bé els infants i no caldra educar els hòmens, La parla és plata i el silenci, or, entre d'altres).[1]
Accés modifica
Cal dirigir-se al mateix poble. Sortint pel camí dels Arcs, a pocs metres, es troba l'alzina en uns camps. GPS 31T 0324868 4619446.[1]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Parcs naturals - Gencat.cat Arxivat 2015-09-29 a Wayback Machine. (català)