Obre el menú principal

Amílcar fou un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera (480 aC) en l'expedició a Sicília.

Infotaula de personaAmílcar
Biografia
Mort 480 aC
Himera
Causa de mort Mort en combat
Activitat
Ocupació Condottiero
Família
Família Magonids Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Heròdot l'anomena fill d'Hannó Sabellus, també general cartaginès i d'una dona de Siracusa i li dóna el títol de "rei" (Βασιλεύς),[1] títol que els grecs donaven als dos magistrats en cap de Cartago si bé el nom més correcte és sufets o jutges.

Justí diu que va servir amb distinció a Sardenya i Àfrica però el fa fill de Magó.[2] Deguts a aquests mèrits va arribar a la més alta dignitat de la República i li fou encomanada la direcció de l'expedició a Sicília durant la guerra pel control de l'illa, la més gran mai intentada pels cartaginesos. Heròdot i Diodor de Sicília parlen d'un exèrcit de tres-cents mil homes, xifra que actualment es considera exagerada.

Durant el viatge a l'illa va perdre alguns vaixells pel mal temps,[3] però va arribar a Panormos i d'aquesta ciutat va passar a Himera que va assetjar. Himera estava defensada per Teró d'Agrigent que es va protegir darrere les muralles sense presentar combat. Geló I de Gela i Siracusa, que era el sogre de Teró, no va trigar a acudir en ajut del seu gendre i es va enfrontar amb els cartaginesos, que tot i la seva superioritat numèrica foren derrotats totalment; els que no van morir a la batalla i van poder escapar foren fets presoners pels homes de Geló.

De la sort final d'Amílcar hi ha diversos relats; segons Diodor i Poliè Amílcar va morir al començament de la batalla per un cos de cavallers que Geló havia introduït a les línies enemigues amb un estratagema; Heròdot diu que el seu cos no va ser trobat i va córrer el rumor que s'havia suïcidat en veure la batalla perduda, llançant-se al foc en el qual s'havien fet els sacrificis propiciatoris.[4] Heròdot també diu que li foren rendits honors a Cartago i altres ciutats, cosa poc compaginable amb el que diu Diodor, que explica que el seu fill Gisgó fou desterrat de Cartago per la derrota del pare. Justí diu que va deixar tres fills: Himilcó, Hannó, i Gisgó.

El seu nét, Anníbal Giscó, lideraria una segona expedició contra Sicília i capturaria Himera, on va torturar i assassinar tres mil grecs en venjança per la derrota del seu avi.

ReferènciesModifica

  1. Heròdot, Històries d'Heròdot, VII.165-166
  2. Justí, XIX.1.1
  3. Diodor Sícul, Biblioteca històrica XI.20
  4. Heròdot VII.165