Amadeus (pel·lícula)

pel·lícula de 1984 dirigida per Miloš Forman
Aquest article tracta sobre Amadeus (pel·lícula). Vegeu-ne altres significats a «Amadeus».

Amadeus és un film de 1984 dirigida per Miloš Forman. La pel·lícula està basada en el guió escrit per Peter Shaffer, basat en la seva pròpia obra de teatre homònima, que al seu torn s'inspirà en Motsart i Salyeri, una obra curta d'Aleksandr Puixkin (també adaptada en una òpera homònima per Nikolai Rimski-Kórsakov), que es basava en una versió molt lliure de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaAmadeus
Amadeusmov.jpg
Fitxa
DireccióMiloš Forman
Protagonistes
F. Murray Abraham
Tom Hulce
Elizabeth Berridge
ProduccióSaul Zaentz
GuióPeter Shaffer
MúsicaWolfgang Amadeus Mozart
Antonio Salieri
FotografiaMiroslav Ondricek
MuntatgeMichael Chandler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VestuariTheodor Pištěk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraOrion Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1984
Durada160 minuts
180 minuts (muntatge director)
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
RodatgeÀustria, Viena i Praga Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost18 milions de dòlars
Recaptació56.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAmadeus Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0086879 Filmaffinity: 491709 Allocine: 67 Rottentomatoes: m/amadeus Mojo: amadeus Allmovie: v1764 TCM: 420318 Metacritic: movie/amadeus TV.com: movies/amadeus Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort de l'emperador Josep II d'Àustria. Entregat completament a la música, li promet a Déu humilitat i castedat si, a canvi, manté els seus dots musicals d'excepció. Durant algun temps creu que el seu vot ha estat escoltat però, l'arribada a la cort d'un jove anomenat Wolfgang Amadeus Mozart, el relega a un segon pla. Irritat per la pèrdua de protagonisme, farà tot el possible per a arruïnar la carrera del jove músic. Mentrestant, Mozart sorprèn a tots amb els seus excepcionals dots musicals i les seves capritxoses excentricitats.[2]

CríticaModifica

L'adaptació cinematogràfica de la seva obra feta pel mateix Peter Shaffer, juga amb dues interessants cartes de triomf. La primera és la de contar el drama sencer des del punt de vista de Salieri, com una confessió d'un pobre suïcida embogit a un jove capellà en un manicomi de Viena. Tal estratagema suavitza, encara que no justifica, les moltes llicències amb la veritat històrica -i la presumpció que Salieri va enverinar Mozart no és la menor- perquè, finalment és un boig qui parla. I li val a la pel·lícula la seva millor escena, aquella en la qual Mozart, en el seu llit de mort, dicta febrilment les notes del seu Rèquiem al seu mortal enemic.

La segona carta de triomf, és la música, utilitzada amb profusió, gust i intel·ligència, i que cobra a la pantalla una força que mai podria tenir en l'escena. I no únicament perquè permeti una sumptuosa reconstrucció de representacions de El rapte en el serrall, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica, sinó perquè la música s'erigeix en instrument dramàtic -les injúries de Mozart a Salieri són musicals i constitueix la més contundent prova de convicció del geni mozartià.[3]-

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Amadeus. esadir.cat. 
  2. «Amadeus». The New York Times.
  3. Guarner, Josep Lluís. «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 05-03-1985.