Obre el menú principal

Ambialet és un municipi occità del País d'Albi, en el Llenguadoc, de la regió d'Occitània, departament del Tarn, districte d'Albí i cantó de Vilafranca de l'Albigés. La seva població actual és d'uns 500 habitants.

Infotaula de geografia políticaAmbialet
Blason ville fr Ambialet (Tarn).svg
Ambialet vue2.JPG

Localització
Map commune FR insee code 81010.png
 43° 56′ 48″ N, 2° 22′ 45″ E / 43.946666666667°N,2.3791666666667°E / 43.946666666667; 2.3791666666667
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentTarn
DistricteDistricte d'Albi
CantóCantó de Vilafranca d'Albigés
Població
Total 457 (2015)
• Densitat 15,21 hab/km²
Geografia
Superfície 30,04 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 81430
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006
457 470 444 405 386 381 439
Des de 1962 : Població sense dobles comptes

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2001-2008 Jacques Garrier
2008- Jean-Pierre Lefloch

HistòriaModifica

Poblada pels gals, Ambialet fou ocupada pels romans vers el 56 aC.

A l'època feudal el pagus va quedar en mans del vescomte d'Albi, Ató I el Vell (918-937), que va agafar el títol de vescomte d'Ambialet i hi va edificar una fortalesa que fou una de les principals del vescomtat d'Albi als segles X i XI. El vescomtat d'Albi va esdevenir un gran estat feudal pels encertats enllaços matrimonials de la dinastia dels Trencavell, i va abraçar també Besiers, Nimes, Rasès i Carcassona i d'altres pagus, i fou feudatària dels comtes de Barcelona.

El 1209 Ambialet i quasi tots els dominis del vescomte d'Albi van caure en mans de Simó de Montfort. Ramon Trencavell III va recuperar els dominis el 1224 però els va perdre el 1227 i pel tractat de París (o París-Meaux) del 1229 Ambialet va ser cedit en feu a Felip de Montfort, nebot de Simó de Montfort juntament amb Castres. Aquestos feus van passar a Alfons de Poitiers a la mort del qual van passar a la corona francesa el 1271.

A final del segle XIV el vescomtat fou donat en feu a la família de Castelpers. El castell fou ocupat pels hugonots el 1563 i 1568. El 1762 els Castelpers van vendre el feu al baró de Lormet que el va perdre a la revolució del 1789.

A l'entorn del 1900 es va construir un túnel i una via fèrria que van treure la zona del seu aïllament, després d'un segle de pèrdua de població.

Monuments i llocs d'interèsModifica

  • Ambialet le bas, seu del vescomtat
  • Església de Sant Gil, del segle XIV, abandonada el 1853 i restaurada a partir de 1996
  • Església de la Mare de Déu de la Pregària (segle XI)
  • Església de la Mare de Déu de la Capella (segle XV)
  • Mirador de Sant Rafel
  • Castell
  • Soterrani d'Oubieges, descobert el 1959 i d'origen medieval

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambialet