Amr ibn Adí
Amr (I) ibn Adí ibn Nasr ibn Rabia ibn Namara ibn Lakhm, més conegut simplement com a Amr ibn Adí —en àrab عمرو بن عدي, ʿAmr ibn ʿAdī—, fou el primer rei làkhmida de Hira, que regnà suposadament entre els anys 268 i 288.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 302  |
| Família | |
| Fills | Imru-l-Qays ibn Amr |
Les llegendes àrabs en parlen i diuen que el seu pare Adi va utilitzar un estratagema per obtenir la mà de Raqaix, germana de Jadhima al-Abraix, el rei tanúkhida, del que era parent. Amr, fruit de la unió, va guanyar el favor de Jadhima. Aquest fou seduït i mort per az-Zabba, suposadament la reina Zenòbia de Palmira, i Amr va pujar al tron dels làkhmides i va establir la capital a Hira. Segons la llegenda, amb ajut del savi Kusayr i mitjançant un ardit, va venjar el seu oncle i va matar az-Zabba.
La seva personalitat real no està en dubte, ja que apareix a la inscripció d'Al-Namara. Les llegendes li atribueixen un regnat de 118 anys però Caussin de Perceval situa el seu govern entre el 268 i el 288. El va succeir el seu fill Imru-l-Qays ibn Amr (288-328).