Obre el menú principal

Amstel Gold Race 2015

L'Amstel Gold Race 2015 va ser la 50a edició de l'Amstel Gold Race i es disputà el 19 d'abril de 2015, sobre un recorregut de 258 km, entre Maastricht i Valkenburg. Aquesta fou l'onzena prova de l'UCI World Tour 2015 i primera del tríptic de les Ardenes, abans de la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja.

Resum cursa ciclistaAmstel Gold Race 2015
Data 19 d'abril de 2015
Distància 258 km
Països Països Baixos Països Baixos
Sortida Maastricht
Arribada Valkenburg
Inscrits 198
Acaben 129[1]
Palmarès
Vencedor  Michal Kwiatkowski (POL) (Etixx-Quick Step)
Temps del vencedor 6h 31' 49" (39,5 km/h)
Segon  Alejandro Valverde (ESP) (Movistar Team)
Tercer  Michael Matthews (AUS) (Orica-GreenEDGE)
Modifica les dades a Wikidata

El vencedor final fou el polonès Michal Kwiatkowski (Etixx-Quick Step), que s'imposà a l'esprint en un grup reduït format després de l'ascensió al Cauberg. Amb aquesta victòria Kwiatkowski es converteix en el quart ciclista en guanyar l'Amstel Gold Race mentre vestia el mallot de campió del món.[2][3] L'espanyol Alejandro Valverde| (Movistar Team) i l'australià Michael Matthews (Orica-GreenEDGE) foren segon i tercer respectivament, completant el podi.[1]

Equips participantsModifica

En aquesta edició de l'Amstel Gold Race hi van prendre part 25 equips, els 17 World Tour, automàticament convidats i obligats a participar-hi, i 8 de categoria continental, confirmats entre el 2 i el 23 de febrer de 2015.[4][5][6]

Núm. Codi Equip
1-8 BMC   BMC Racing Team
11-18 ALM   AG2R-La Mondiale
21-28 FDJ   FDJ.fr
31-38 AST   Astana
41-47 EQS   Etixx-Quick Step
51-58 IAM   IAM Cycling
61-68 LAM   Lampre-Merida
71-78 LTS   Lotto-Soudal
81-88 MOV   Movistar Team
91-98 OGE   Orica-GreenEDGE
101-107 TCG   Cannondale-Garmin
111-118 TGA   Giant-Alpecin
121-128 KAT   Team Katusha
Núm. Codi Equip
131-138 TLJ   LottoNL-Jumbo
141-148 SKY   Team Sky
151-158 TCS   Team Tinkoff-Saxo
161-168 TFR   Trek Factory Racing
171-178 BAR   Bardiani CSF
181-188 CCC   CCC Sprandi Polkowice
191-198 CLT   Cult Energy
201-208 MTN   MTN Qhubeka
211-218 NIP   Nippo-Vini Fantini
221-228 ROP   Roompot
231-238 TSV   Topsport Vlaanderen-Baloise
241-248 WGG   Wanty-Groupe Gobert

FavoritsModifica

En aquesta edició fins a set antics vencedors de la cursa hi prenen part: Davide Rebellin (2004), Frank Schleck (2006), Stefan Schumacher (2007), Damiano Cunego (2008), Enrico Gasparotto (2012), Roman Kreuziger (2013) i Philippe Gilbert, triple vencedor (2010, 2011 i 2014) i gran favorit a la victòria final.

Altres possibles vencedors a la victòria final són el campió del món Michal Kwiatkowski, Alejandro Valverde, Joaquim Rodríguez i Rui Costa.[7][8]

RecorregutModifica

Desenvolupament de la cursaModifica

Durant els primers quilòmetres de la cursa es va formar una escapada composta per Laurens De Vreese (Astana), Jan Polanc (Lampre-Merida), Timo Roosen (LottoNL-Jumbo), Linus Gerdemann (Cult Energy), Johann Van Zyl (MTN Qhubeka) i Mike Terpstra (Roompot), que disposaren de fins a 11 minuts. Això va fer que sobretot el BMC Racing Team, però també el Movistar Team i el Nippo-Vini Fantini es posessin al capdavant del gran grup per controlar l'escapada. A manca de 70 quilòmetres per l'arribada l'Orica-GreenEDGE també es va afegir a la neutralització, mentre l'escapada quedava reduïda a De Vreese, Polanc y Gerdemann. Els primers en ataca dins el gran grup foren David Tanner (IAM Cycling) i Simon Clarke (Orica-GreenEDGE). A manca de 34 quilòmetres Tony Martin (Etixx-Quick Step), junt a Vincenzo Nibali, Diego Rosa (Astana), Damiano Caruso (BMC Racing Team), Wilco Kelderman (LottoNL-Jumbo) i Alex Howes (Cannondale-Garmin) s'escaparen i ràpidament obtingueren una mica més de mig minut sobre el grup principal. Poc després Michael Matthews (Orica-GreenEDGE), Nibali i Martin queden al capdavant, però foren capturats poc abans de l'ascensió final al Cauberg. Diversos foren els ciclistes que intentaren l'atac en els primer metres d'ascensió, però sols Philippe Gilbert (BMC Racing Team) obrí una mica de forat, seguit de prop per Matthews. Alejandro Valverde (Movistar Team) enllaçà poc abans de finalitzar la pujada al Cauberg. En els 1,8 quilòmetres que quedaven fins a quinze ciclistes arribaren al grup capdavanter. Greg Van Avermaet fou el primer en atacar, però Michał Kwiatkowski (Etixx-Quick Step) va remuntar fins a imposar-se clarament en l'esprint. Valverde i Matthews completaren el podi.[1][2]

Classificació finalModifica

Ciclista Equip Temps World Tour
Punts
1   Michał Kwiatkowski (POL) Etixx-Quick Step 6h 31’ 49” 80
2   Alejandro Valverde (ESP) Movistar Team m. t. 60
3   Michael Matthews (AUS) Orica-GreenEDGE m. t. 50
4    Rui Costa (POR) Lampre-Merida m. t. 40
5   Greg Van Avermaet (BEL) BMC Racing Team m. t. 30
6   Tony Gallopin (FRA) Lotto-Soudal m. t. 22
7   Julian Alaphilippe (FRA) Etixx-Quick Step m. t. 14
8   Enrico Gasparotto (ITA) Wanty-Groupe Gobert m. t. -
9   Maciej Paterski (POL) CCC Sprandi Polkowice m. t. -
10   Philippe Gilbert (BEL) BMC Racing Team m. t. 2

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Kwiatkowski wins Amstel Gold Race». cyclingnews.com, 19-04-2015 [Consulta: 19 abril 2015].
  2. 2,0 2,1 López-Egea, Sergi «I Valverde... segon». El Periódico de Catalunya, 19-04-2015 [Consulta: 19 abril 2015].
  3. «El arco iris gana la clásica de la cerveza». El Mundo Deportivo, 19-04-2015 [Consulta: 19 abril 2015].
  4. «La Amstel Gold Race confirma tres invitaciones» (en castellà). biciciclismo.com, 02-02-2015.
  5. «La Amstel Gold Race completa sus invitaciones» (en castellà). biciciclismo.com, 23-02-2015.
  6. «Final Amstel Gold race wildcards announced». VeloNews, 23-02-2015.
  7. Llamas, Fernando «La que le falta a Valverde». Marca, 16-04-2015 [Consulta: 19 abril 2015].
  8. «Valverde y Purito Rodríguez se apuntan a la fiesta de la cerveza». El Mundo Deportivo, 18-04-2015 [Consulta: 19 abril 2015].

Enllaços externsModifica